Uncategorized

La Diagonal acaba en una bifurcació

Ha passat una setmana des de la fi de la consulta de la Diagonal i s’ha parlat molt als mitjans de comunicació mentre l’actualitat ho ha permès…
De la consulta crec que  s’han d’extreure dos lectures molt diferenciades:

  • La primera i necessària és la lectura que ha extret l’Alcalde Jordi Hereu i el PSC. El resultat aclaparant en contra de la transformació de la Diagonal ha de ser assumit per l’equip de Govern sense cap mena de dubte. I el PSC ha carregat amb tot el pes. En Carles Martí, primer secretari dels Socialistes de Barcelona, ha acceptat carregar amb el distanciament entre el consistori i la ciutadania. No hi havia cap altre camí. La democràcia obliga a fer aquests tipus de sacrificis. És igual si l’opció “C” ha estat un sac on hi han anat a parar el vots dels que estaven en contra de la transformació, els que estaven enfadats per la crisi, els que no creuen en el sistema o els que ja només pensen en les autonòmiques. Només hi ha una lectura “a fer” des de la Casa Gran: “ens hem allunyat del que la gent vol”. Per això cal felicitar a l’Alcalde Hereu, al Carles Martí i al PSC per fer la lectura correcta. I esperar que no torni a passar.
  • La segona no és una lectura “obligada”. Però sí una lectura més crua. El procés ha estat un fracàs. On quatre partits i una ciutat han perdut i un partit ha guanyat. I és que la minsa participació només pot indicar que els quatre partits que van recolzar aquesta consulta (PSC, IC-EUiA, ERC i CiU) i la ciutat de Barcelona han perdut. Han perdut l’oportunitat de “viure” la política i la ciutat d’una manera molt diferent. De que un costat i l’altre s’apropessin. I el PP deu estar content per veure que el seu posicionament ha sortit reforçat.

En canvi, després de la consulta el que veiem és a CiU tan content com si hagués guanyat l’Alcaldia. No hauria d’estar trist per la participació? No estava d’acord amb la consulta? No va dir en Trias que la seva opció era l'”A”? Llavors com és que estan tan contents?  Qualsevol diria que per a ells, tot si val…

Hi ha una dita a Múnic sobre el seu temps: “Si no t’agrada el temps que fa ara, espera’t quinze minuts.” I aquesta frase i aquella altra del Groutxo “Aquest són els meus principis, però si no els hi agrada en tinc uns altres” sempre em recorden a ERC. Ells, des de que van passar a l’oposició, mai es mullen. Sempre és un “no però sí” o un “sí però no”. Si veuen que el vent els hi ve en contra no tardaran en canviar la direcció… Ho han fet a la consulta, ho han fet al Park Güell i ho han fet a la Sedeta… Això sí, sempre envolten els seus posicionaments d’una fragància de puresa i castedat que repel…

Hem d’aprendre tots plegats a fer les dues lectures i valorar el conjunt en consonància a les dues. Només així aconseguirem una societat madura políticament i que la nostra classe política actuï amb major moralitat.

5 thoughts on “La Diagonal acaba en una bifurcació

  1. Ara ja han passat alguns dies del “referendum” sobre la Diagonal i em sembla que en podem començar a parlar amb el cap una mica més fred. Abans que res hauriem de dir que “a toro passat” tots som molt espavilats i ensabem molt. Dins de la meva gairebé total ignorància del tema Diagonal algunes reflexions que se m’acuden són:
    – Crec que hauríem de reconèixer la valentia mostrada per l’alcalde Jordi Hereu i tot l’equip de govern per haver plantejat una consulta així. Suposo que eren plenament conscients que en funció dels resultats podien sortir-ne reforçats o, en cas de perdre, ben mal parats. Es molt poc freqüent que un alcalde prengui aquests riscs.
    – Pel que he llegit, des del punt de vista tècnic, el sistema de votació escollit s’ha mostrat problemàtic y poc fiable. No s’haurien de buscar excuses i simplement s’ha de procurar que no torni a succeir.
    – En aquest país no ens hauria d’estranyar que l’oposició, sigui del color que sigui, es dediqui a desgastar el govern (municipal, autonòmic o estatal) més que no pas a fer propostes constructives. Sempre es així. Es prefereix que el govern naufragui (amb tot el que això comporta pels ciutadans) que no fer front comú per superar les adversitats.
    – Així mateix no ens hauria de sorprendre que els certs mitjans de comunicació (especialment escrits) prenguin clarament partit per determinades opcions polítiques. No hauria de ser així però és el que malauradament passa.
    – La baixa participació (no recordo si un 10 o 15%) ens hauria de fer pensar “Què a passat?”. Diria que els ciutadans “normals” i el polítics viuen realitat molt diferents. En l’actual situació de greu crisi econòmica greu d’incertesa que vivim potser hi ha hagut gent ha considerat la consulta una impertinència (“primer solucionem l’atur després parlarem de la Diagonal”). Tot i això, estic plenament d’acord en haver plantejat el “referendum”. Sempre ens queixem de que el món polític no ens té en consideració i ho una vegada ho fa, la indiferència es la nostra resposta.
    – Les opcions A i B estaven clares però crec que l’opció C no es va explicar prou bé. L’opció C què implicava? i) No canvien la Diagonal, ii)No estic d’acord amb les opcions A i B però estic obert a altres propostes… Sembla que l’opció C s’hagi convertit en un vot de càstig a l’actual equip de govern més que no pas una resposta real a la consulta sobre la Diagonal.
    – Tampoc haurien d’oblidar que, potser, efectivament als ciutadans no agrada cap de les dues opcions plantejades. Tot i que em sembla que això ara ja serà molt difícil de saber.
    – Per cert, quan es preveia reformar la Diagonal? Immediatament? D’aquí a uns anys?

  2. Buenas a todos, antes de comenzar mi reflexión quería dejar claro que no soy un experto en política y se me escapan muchos análisis y dobles lecturas que tienen los resultados de las votaciones, referéndums, etc. como en el caso de la Diagonal. Pero quería dar mi opinión sobre el tema.

    Ya tenemos los resultados del referéndum donde Barcelona debería haber dado su opinión sobre que hacer con la Diagonal, si creo que digo bien, con que debería porque creo no hecho, la baja participación ha demostrado que el ciudadano no le ha importado lo más mínimo el resultado y el que la inmensa mayoría que se acerco a la urnas voto otra cosa. Si realizásemos una encuesta creéis que la mayoría de la gente sabría el resultado del referéndum o porque se hizo el mismo.

    Sobre el resultado: Creo que cuando se planteo el referéndum hace más de un año, la situación política tanto de Catalunya como del España era diferente, la idea era estupenda, hacer participes a los ciudadanos de cambios urbanísticos (con todo lo que conlleva) de su ciudad! ¿A quien no le parece buena idea? ¿En que se ha convertido?
    Un año más tarde aún sabiendo los riesgos Jordi Hereu siguió adelante con el proceso, el ciudadano da su voto, los resultados son los que son y el presidente toma medidas al respecto. Podría haber decidido no seguir con el proceso pero aun así sigue.

    Con esta reflexión lo que intento explicar es que la memoria es muy corta la gente que fue a votar no voto sobre que hacer con la Diagonal, aquí reside el problema. Pensáis que el resultado hubiese sido el mismo si el referéndum hubiese sido hace un año?

    Tanto los partidos como los medios han aprovechado la situación para hacer discursos partidistas y a los ciudadanos de a píe nos confunden. ¿A que fuimos a votar? a que hacer con la Diagonal o que opinábamos sobre la gestión del ayuntamiento de Barcelona. Son dos cosas muy diferentes, ¿no?

    Si hemos votado sobre la opinión que tenemos sobre la gestión de Barcelona, de lo que se tiene que preocupar el PSC es que no ha sabido llegar a sus votantes. También tenemos que tener en cuenta que para equivocarse hay que estar.
    Podríamos estar horas y horas hablando del tema.
    Pero ¿No creéis que para eso ya están las autonómicas?

  3. La cuestión que yo planteo es ¿quien devuelve los 3 millones que ha costado la consulta?

    Mi opinión es que esos tres millones de euros se podían haber aprovechado para crear empleo o ayudar a las familias que más lo necesitan. Ya hay un referendum cada cuatro años que se llama “elecciones municipales” en el que votas a un equipo y depositas tu confianza en él para que remodele la ciudad.

    Desde el punto de vista empresarial es como si el comite de dirección de una empresa eligiera al nuevo director general y este llevara a votación al consejo cada acción que tome para administrar dicha empresa. Es ridículo.

    • Pues creo que posiblemente han sido los tres millones de euros mejor invertidos de todo lo que llevamos de legislatura.

      Para comenzar no son tres millones tirados, pues es una inversión que genera riqueza. Y como bien sabes las inversiones de las administraciones pública tienen un efecto multiplicador en la riqueza que generan.

      A parte de ello la apuesta de 2€ por ciudadano llamados a la consulta me parece un gasto mínimo por un ejercicio fantástico de nuevos modelos de democracia que busquen coresponsabilizar a la ciudadania con su entorno y con el modelo de ciudad más allá de la elección de tus representantes.

      Creo que fue una apuesta valiente en un momento difícil.

      Por cierto, Barcelona, gracias a tener unas finanzas muy saneadas en tiempos de crisi ha aumentado las partidas en gasto social.

      Pero de todas manera estoy contigo con que debemos reclamar esos tres millones de euros. Debemos preguntarle al Sr. Trías porque él y el grupo municipal que dirige, gracias al apoyo de su partido, desvirtuaron y llevaron al fracaso un bonita y refrescante apuesta democrática.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s