Uncategorized

Sanfermines

La recta final del debat sobre la prohibició de les “corridas de toros” ha estat en l’àmbit personal molt enriquidora. Sempre havia pres un paper d’observador passiu i neutral en aquests debats. No era capaç de posicionar-me; i creieu-me, això en mi és una cosa molt extranya. La meva part més racional no deixava de dir-me que era una pràctica que no podem permetre. Com no permetem les baralles de gossos o llençar cabres des de campanars. Una part més irracional, més empàtica, entenia que malgrat tot hi havia una cultura de llarga tradició i una manera de viure darrera de “los toros”. Que si ha Barcelona havien conviscut dues “plazas” inmenses deuria ser per alguna cosa…

Però tots aquests dubtes s’han sol·lucionat. A mesura que  s’apropava el dia de la votació al Parlament, la meva part racional anava imposant les seves tesis. I sobretot era pels arguments que “Los defensores de la Fiesta” feien servir.  Tot girava al voltant de l’atac català a la llibertat “personal” d’assistir a las “corridas”. Segur que el fet que per qüestions de feina estiés a València i que els diaris als que tenia accés fossin aquells que no acostumo a llegir va fer que em posicionés d’una manera ràpida i radical. Però el fet és/era que on jo veia un conflicte entre una rites culturals i la moral i els valors de la societat només hi havia drets personals i motius econòmics (un altre argument en contra de la prohibició). Fins i tot es va arribar a dir que això obria les portes a un estat repressor…

Finalment tenia/tinc un posicionament clar sobre el tema.

No vull acabar sense fer una pregunta. “Quants dels que van signar a favor de la prohibició hauran anat de vacances enguany a los Sanfermines?”. Aquesta reflexió és de la meva germana (gràcies!) i obre pas a dues interpretacions més enllà de la resposta numèrica. La primera és la hipocresia amb la que algunes persones es vesteixen cada matí. La segona, i crec que és la que s’ha d’analitzar en aquest espai és l’ús d’aquest tema com a arma política. Els “Toros” entesos con un element espanyol i espanyolista. Extrany a Catalunya i als catalans. Que cal fer fora. O sigui, que gran part de la trascendència i de la repercusió mediàtica del debat no estava en els drets dels animals si no en la cohabitació Espanya-Catalunya i que les forces (ultra)nacionalistes d’ambdues parts han fet servir com a una nova ofrena als seus seguidors i una nova mostra de la maldat de l’enemic.

Aquesta societat, el nostre país, necessita trobar solucions a molts temes. I acostuma a ser una tasca àrdua on molts bons homes, preparats i amb la millors de les intencions no han prosperat. Si entre tots compliquem més el tema amb problemàtiques artificials, poc futur tindrem.

Els “toros” havien/han de ser prohibits a Catalunya perquè no són compatibles amb la moralitat, valors i regles dels catalans. No per res més. Aquest és/era/hauria d’haver estat el debat.

7 thoughts on “Sanfermines

  1. Jo no crec que els Sanfermines i les corrides siguin el mateix, però tampoc m’han interessat massa. El que no es pot permetre és maltractar animals, i després de veure la quantitat d’idiotes que han estat dient bajanades a la tele, més.
    Això si, no recordo exactament els resultats de les votacions, però el teu partit es va cobrir de glòria amb un munt d’abstencions… Contradient força la teva bonica frase “perquè no són compatibles amb la moralitat, valors i regles dels catalans”. Una llàstima.

  2. Alberto, me he estado documentando y el uso contempoáneo de la de la Barceloneta a las de las Arenas y de la Monumental es más que discutible. Aunque la existencia de una tercera plaza de toros no deja de ser significativo. Me reitero, la prohibición no debe atenerse nunca a cuestiones “culturales” o “nacionales”.

  3. Albert, estic d’acord amb tu. Jo hagués votat a favor de la prohibició de les “corrides”. Però trobo encara més censurable a aquells que per no perdre un grapats de vots a les Terres de l’Ebre, defensen els correbous i critiquen les corrides. Vexacions i maltractaments animals es donen als dos casos.

  4. Si no ens hem d’agafar a qüestions culturals, potser ens hem d’agafar a qüestions econòmiques?! No es va fer gaire ressò del cost a l’Estat espanyol – oi que no?! 500 M €!! =:O(

    Ja quan a la diferència de les torades i dels correbous, comparteixo dos articles d’en Mira – on es veu la diferència a la perfecció: Una festa nacional i
    Bous al carrer.

  5. Hola Kuka,

    el que volia expressar amb aquest escrit és que la qüestió de la prohibicío s’ha d’estudiar des del punt de vista dels drets dels animals i on es situen aquests dintre la moral de la societat catalana. Cap altre punt de vista és vàlid… perquè llavors no parlariem de “toros” …

    No estic d’acord amb el senyor Mira. Si ell vol creure que els correubous és una activitat on l’animal s’ho passa bé, endavant. Però deixa’m que ho fiqui en dubte. L’animal ataca perquè es sent en perill. Perquè se l’està maltractant… Ara bé, ell pot creure que la “tradició” és superior al maltractament. La tradició és superior al fet objectiu. Però aquest és un posicionament molt perillòs… I suposo que no cal que enumeri exemples de tradicions que per sort hem estat capaços de superar…

  6. Un tema una mica complicat. Durant molt de temps hem “conviscut” amb els toros. Una convivència que cadascú viu amb una gran diversitat de sentiments individuals: clara animadversió, por, “no m’agrada però tampoc em preocupa massa”, indiferència total, “si fan una corrida per televisió i la pesco potser em quedaré a veure-la”, aficionat a ‘la fiesta’, “els correbous son entretinguts”, etc. Suposo que aqueta llarga convivència ha adulterat una mica aquest debat. Se’ns fa estrany que es plantegi un debat així i hem sentit bastant arguments en contra: tota la vida hi ha hagut toros i no ha passat res, hi ha altres prioritats, “si no t’agraden els toros no te’ls miris”…
    Tot i que desconec els tecnicismes parlamentaris, a mi em sembla que més enllà del resultat obtingut, el debat en si es molt enriquidor. El fet que neixi d’una proposta popular (no sé el nom tècnic d’una sol•licitud d’aquest mena) mostra cert interès dels ciutadans pel tema i força el debat parlamentari. Naturalment cap partit polític (potser a excepció dels verds) volia iniciar un procés d’aquesta mena. Es preveia un debat desagradable que es trauria sovint de context (el del maltractament públic i innecessari d’un animal) i sense un guanyador clar. A excepció dels toros sembla que tothom n’ha sortit perjudicat.
    Crec que les previsions dels partits s’han complert plenament. S’ha dit que: es una mesura antiespanyola/separatista, el que es debat no son realment toros, son un art que s’ha de protegir (pintors i escriptors han dedicat obres importants als toros), es tracta d’una mesura que fractura l’estat, tan sols es una resposta a la sentencia del tribunal constitucional, son una tradició centenària que s’ha de respectar, es una intromissió a la llibertat individual, els aficionats dels toros son uns salvatges ignorants, que la raça dels “toros de lidia”, desapareixerà, etc.
    S’ha parlat poc del maltractament animal. Em sembla que es molt més senzill.
    – A les corrides de toros es maltracta innecessariament un animal? Si. A Catalunya, a Espanya, a França, a Amèrica Llatina i a tot arreu.
    – Que es celebrin corrides des de fa segles no en rebaixa la duresa. Al segle XIX ja era una salvatjada i ho seguirà sent al segle XXI. Que una cosa s’hagi fet durant molt de temps no la legitima. Els exemples són moltísim: la tortura, la pena de mort, l’esclavatge, el treball infantil, l’abús de menors, l’homofobia, la discriminació de la dona…
    – El fet que grans artistes fessin cuades o poemes de corrides de toros tampoc les fa menys doloroses pels animals. Podem trobar molts quadres de guerres “glorioses” i poemes enaltint-les. Doncs bé, aquest quadres i poemes de grans artistes no fan la guerra més dolça pels que la pateixen.
    – Que a molta gents li agradin els toros o els toleri no els legitima en absolut. Probablement el circ romà i els amfiteatres s’omplien d’aficionats a les lluites a mort entre gladiadors i a veure gent devorada per les feres. Ens semblaria bé que es celebressin avui en dia? Al llarg de la història les execucions públiques també han estat espectacles multitudinaris. Les reinstaurem a Catalunya?

    En fi. Els temps avancen i crec que ha estat encertada la prohibició de les corrides de toros. Han esdevingut espectacles anacrònics.

    El que no acabo d’entendre es perquè no s’han prohibit els correbous. M’imagino que els parlamentaris entenen que el grau de patiment de l’animal en aquests actes es menor que dins de les places de toros (no sé com és quantifica aquest paràmetre). Realment no es una decisió massa coherent amb la recent prohibició de les corrides de toros. Esperem que ens ho expliquin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s