La Diada no és una festa de nacional a l’ús. La classe política i l’elit social catalanes es dediquen a recordar més el que no som que celebrar el mínim comú de tots els catalans. I enguany no ha estat una excepció.
Com que el setembre és mes de qualificacions, aprofitaré per donar les meves “notes”.
* El primer suspès del dia és per la senyora Alícia Sánchez-Camacho. No hi ha excuses per no fer l’ofrena. I més enguany que la Generalitat havia allunyat als “demòcrates” que gaudien de la Diada insultant als altres.
* El segon suspès és per al delegat del govern a la Catalunya Central. Els nostres càrrecs no han d’oblidar mai el seu perfil representatiu de tots els catalans. Això implica superar els desitjos de cremar “decrets”.
* El tercer, i rajant el molt deficient, és pel candidat a la presidència de la Generalitat per Solidaritat Joan Laporta. Preferir anar a veure el Barça abans de participar en la marxa independentista és molt significatiu…
I finalment l’aprovat és pel Govern de la Generalitat. Per haver allunyat de la Diada a aquells que insultaven, cridaven i amenaçaven a qui no compartien les seves idees. Les festes nacionals són festes d’unió, no de diferències.
