Uncategorized

De que parlem a les eleccions?

A partir d’ara sembla que ja només queda parlar d’eleccions.
Però primer caldrà decidir de que volem que es parli en aquestes eleccions. Sembla que les apostes estan força clares i la tensió Catalunya-Espanya serà un element clau. I no deixa de ser sorprenent. No tant pel tema sinó per la poca substància que hi ha en el plantejament de la discussió.
El tema no és banal i tampoc és artificial. Avui en dia el catalanisme independentista gaudeix d’una força impensable fa un temps. Però les enquestes no situen aquest conflicte com a un dels principals interessos de la majoria dels catalans.

Intentaré fugir de la sentència de l’Estatut o altres aigües massa navegades…

Busquem que ha fet que cada dia l’independentisme sigui notícia:

  • El ressò (desmesurat?) que certs mitjans d’informació han donat d’aquests moviments (catalans i espanyols).
  • El posicionament favorable de certes elits socials i culturals que tenen accés a espais de comunicació sigui  com contertulians o columnistes.
  • L’aparició de dos partits independentistes (Reagrupament i Solidaritat) amb tocs messiànics i encapçalats per figures conegudes.

I com han reaccionat els partits?

  • Solidaritat i Reagrupament han aconseguit un marc de debat que els possibilita aconseguir representació al Parlament. Representació que difícilment aconseguirien si el debat fos encaminat a proposar mesures per sortir de la crisis, per millorar l’educació, com fer la nostra indústria més competitiva…
  • ERC es forçada a combatre pel seu espai. Fins ara havia fet molt de mal a CiU erigint-se en el partit de la “vertadera catalanitat” i reforçant la “política de la bandera” amb un discurs polític ferm. Les responsabilitats de govern eren més important que el somni de la independència. Ja que aquest és un camí llarg. Ara els toca lluitar pel seu electorat i no només atacar al de CiU o fins i tot el PSC.
  • Al PP ja els hi va bé. Es senten molt còmodes. De fet deuen haver despatxat al director i assessors de campanya perquè seran els independentistes qui se la faran. Servirà per assegurar el seu electorat i mobilitzar-lo.
  • ICV no es sent a gust amb aquests temes perquè no estan ni a favor ni en contra. No volen parlar d’això, no els acaba d’interessar.
  • CiU. Per una banda el seu lider és declara independentista. El segon diu que independència o decadència. Unió diu que ni parlar-ne. Convergència que ells ja saben que ara no potser. Que d’aquí a 8 anys ja ho solucionaran. No saben ben bé com. I de fet tampoc els interessa. Amb una mica de sort aquest debat ja haurà desaparegut. Mentrestant busquen capitalitzar el vot independentista i la frustració de la sentència de l’estatut. “Voteu me! Jo se el que caldrà fer”. Demanen la confiança cega. Això sí, si cal pactar amb el PP és farà. Sense recances.
  • El PSC vol parlar d’obra de govern, propostes de futurs i models de gestió. I cal que traslladi el tema central de les eleccions si ho vol fer.

8 thoughts on “De que parlem a les eleccions?

  1. Jesús, si el teu resum no fos esfereïdor, seria clar! En tot cas, aquesta és la situació. =:O( Ara, pregunto: en quina candidatura voto a les properes eleccions?!

  2. Una anàlisi impecable. Podrem sortir de la campanya-trampa que ens han preparat? o ens passarem els dos propers mesos donant voltes, perduts al laberint de independència sí o no? aiiiiii

  3. Retroenllaç: Tweets that mention De que parlem a les eleccions? « Una hora de son menys al dia… -- Topsy.com

  4. Retroenllaç: Trobar solucions és possible | Caixinha da Kuka

  5. Hola Kuka,

    gràcies per participar. Suposo que per arribar a “Votaré al partit X” hauriem de començar preguntant-nos què és el que més valoro?
    Per això… què anteposes? que creus que hem de decidir en aquestes elecciones?

  6. Oriol! Benvingut!
    Dubto que en aquesta campanya abandonem el marc de la confrontació Espanya-Catalunya. Hi ha masses interessos en continuar dins.
    Però hi ha la possibilitat de que visquem dues campanyes. I això és important. La desafecció de la que tant s’ha parlat no només afecta als polítics sinó també a les “notícies de polítics”. Això obre i obliga a fer una campanya més propera, més de parlar al carrer. I al carrer, als mercats, a les places no és parla d’independència. Es parla d’atur, d’educació, de serveis públics, d’inmigració…
    Aquesta és l’única vía.
    Si la societat no va a la Política, que la Política vagi a la Societat…

  7. Avui he llegit a “el Periódico” un article que enllaça amb el teu post i en faré un petit resum ja que em sembla encertat.

    Deia que de moment el debat electoral (malgrat que encara estem en època pre-electoral) es centra en dos grans camps de joc.

    Per una banda un de més pràctic, aquell que defensa les mesures del dia a dia i d’anar empenyent per a que España s’acabi convertint en un autèntic Estat Federal.

    Per un altra banda hi hauria el que defensa mesures, idees i conceptes de caire més Èpic com la Independència.

    A més, CiU en el tema del concert Econòmic juga en els dos camps, és un concepte del dia a dia i a la vegada és un concepte que juga amb l’encaix de Catalunya.

    Penso que per ara te raó. Veurem que ens deparen els propers dos mesos (per cert, poden ser molt llargsssssss!), i si els paràmetres vertebradors de la campanya canvien o no.

    La Independència, el Concert, el Dret a Decidit estan sobre la taula. Se’n parla a la TV, radio i premsa en general del color que sigui. Això no passava fa només quatre anys. Per tant, penso que és molt possible que tinguem un debat entre anar cap a un Estat Federal, deixar les coses com estan o caminar ja cap a la Independència no pactada amb l’Estat (això és impossible), sinó com a un acord pres per i des de Catalunya.

    Veurem….

    • Hola Tomàs,

      com anem?

      El marc del debat entre federalisme i l’independència és el mateix. Fa referència a l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol. Aquest discurs obvia el dia a dia i parla d’un futur. Com sempre, tots els futurs són i seran meravellosos.

      Aquest tipus d’argumentació és un discurs generat per l’oposició. Neix de la impossibilitat de combatre la gestió dia a dia del govern. Si l’oposició no pot oferir una oferta millor que el govern en el dia a dia ha de crear un escenari favorable. Un que negui l’actualitat.

      Un exemple és el tipus de campanya del PP entre el 2004 i el 2008 i el seu “España se rompe”. El marc de debat s’allunya del dia a dia.

      Si és el govern el que no pot defensar el dia a dia trobem les campanyes de “Voleu que governin ells? segur?”. O sigui s’intenten vendre com l’única opció viable de govern.

      Un exemple és la campanya socialista per les europees on és mostraven com liders conservadors com el Sarkozy o “Il Cavaliere” (sic).

      En quin marc ens trobem a dia d’avui?

      – Els partits independentistes de nova creació han trobat el seu forat. EL conflicte els avala i han abraçat el tema del finançament i abandonat l’identitari.
      – ERC havia perdut discurs identitari. El fet que el PP i el seu discurs catalanofòbic no estiguin a la Moncloa els hi restava públic objectiu. Ara els tocava parlar de govern. Ara no poden.
      – ICV perd espais d’argumentació. Però el seu electorat li és fidel.
      – CiU juga a dues bandes. Això sí, amb el mateix objectiu. No parlar de l’acció de govern. Ven el concepte de Soberanisme i fins i tot coqueteja amb l’independentisme. Vol parlar de demà no d’avui. Obre una porta que sembla voler parlar d’avui. El Concert. Però no ho és. És sorprenent com aquest partit no va plantejar mai durant els seus anys a la Generalitat el concert. I en moments on tenia la força per fer-ho. Però suposo que a la carta de postres del Majestic no entrava el concert. Resumint, CiU no vol una precampanya ni una campanya. Vol eleccions i que la idea de que toca que guanyi penetri al seu electorat i als dels seus contraris.
      -El PSC està jugant un partit amb el marcador en contra i amb un jugador menys. Ell ha de parlar de l’avui ja que no pot vendre demà.

      En un altre moment podem parlar sobre per què ara els independentistes no parlen d’identitat i són tots economistes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s