Uncategorized

Jo no t’esperava!

Aquest ha estat un cap de setmana ben especial per a molta gent. Per a mi també. He gaudit de un fantàstic cap de setmana familiar. Però no és d’això del que us vull parlar.

En Joseph Alois Ratzinger, també conegut com Benet XVI, ha visitat Santiago de Compostela i Barcelona. I aquesta visita ha aixecat moltes veus en contra i a favor. I més veus encara en contra i a favor dels que estaven en contra o a favor…

Fa uns dies rebia un mail posicionant-se en contra de les mesures preses durant la visita del Vicari de Crist. Parlava de l’aconfesionalitat de l’estat espanyol, de la impossibilitat de justificar-les per ser un cap d’estat o per la seva repercussió mediàtica… No ha estat l’única veu en contra que he sentit en el meu cercle proper en contra de la visita i el seguiment que ha rebut per part de les autoritats i dels mitjans de comunicació.

Cal reconèixer que com a cap d’estat no es poden justificar les mesures preses. 20.000 mossos d’esquadra pel cap d’un estat autoritari que no arriba al mig quilòmetre quadrat d’extensió ni als 950 habitants sonen excessius, oi?

Doncs crec que no hem de buscar més raons que les que són. El 73% dels espanyols es declaraven catòlics al 2.009. I són aquest més de trenta milions de fidels els que doten d’importància al Bisbe de Roma. Són aquests més de trenta milions els que donen sentit als milers de mossos desplegats, a que el Successor del Príncep dels Apòstols sigui rebut per les màximes autoritats de l’Estat, a que TV3 faci el major desplegament de mitjans de la seva història… I és que el Príncep dels Bisbes és una figura político-religiosa que difícilment té comparació al món.

Però cal que remarquem la vessant política i escapem de la virginal visió espiritual. La Santa Seu peca d’una ingerència inaudita en les qüestions domèstiques d’altres països sobirans i l’actual Pontífex Suprem de la Església Universal ho ha demostrat instants abans d’aterrar a Santiago o al seu discurs durant la consagració de la Sagrada Família. Per això totes les mostres de rebuig a la dimensió política del Primat d’Itàlia prenen especial sentit. Estem parlant de l’oposició a la Política de la Santa Seu i no als catòlics. Oposició als atacs a les llibertats de les persones, a la ingerència i a uns models anacrònics. Rebuig a uns bisbes i cardenals que ens volen sermonejar mentre permeten, amaguen  i  no castiguen les barbaritats comeses a les seves files…

Pel que fa a la nostra Barcelona, la visita del Servent dels Servents de Déu ha estat una gran campanya de publicitat de dimensió mundial. L’obra del molt catòlic Antoni Gaudí ha lluit a les pantalles de televisor de milions de llars i de ben segur que difícilment l’Ajuntament podria pagar aquesta publicitat. Amb el que la visita ha estat beneficiosa per la ciutat.

Dos apunts finals:

El primer, no ha anat tant gent com s’esperava. Ni a Santiago ni a Barcelona. Desencís, suposo.

El segon. M’han faltat per utilitzar quatre títols adjunts al de Papa.

7 thoughts on “Jo no t’esperava!

  1. Totalment d’acord, Jesús. No hi ha crítica a la gent que viu la seva fe, ni tan sols a l’organització interna de l’església catòlica (que en qualsevol cas, és matèria reservada als del “club” i no als de fora). La crítica ve per la aparent (?) incongruència entre el que es predica (mai més ben dit!) i el que es fa. És molt fàcil fer sermons sobre el que ha de fer la gent amb la seva vida i després no aplicar-se “el cuentu”. Aquesta jo crec que és La Crítica que se li fa al bon Benet.

    I una altra cosa més fituda de confessar: COLLONS QUE LLEIG L’INTERIOR DE LA SAGRADA FAMÍLIA!! Estic segur que si Gaudí ho veiés es tornaria a deixar atropellar per un tramvia (ara que n’hi tornen a haver)

  2. Me agrada la doble visión que das del Papa jefe de estado y del Papa líder de la Iglesia Católica.
    Pensándolo bien el estado que representa es un estado imperialista como el norteamericano. Quiere imponer su visión en el mundo, tiene bases repartidas en cada país, demuestra ingerencia en las políticas de los gobiernos y tiene el mayor ejército del mundo. Pero… si quito católico y pongo musulman me vale igual la definición de todo lo dicho.
    El mayor problema actual de esta sociedad no lo veo en el tándem católicos-laicistas sino en la creencia de la espiritualidad del hombre sí o no.
    PD: No sabes lo que me encanta no coincidir contigo, jajaja.

    • No creo que a día de hoy haya ningún estado comparable a Ciudad del Vaticano. El símil con los E.E.U.U. tiene su gracia, con la diferencia que estos últimos aportaban ayudas a sus países aliados en vez de ser estos lo que pagaran la manutención de sus huéspedes. El Papa no puede ser visto como un Jefe de Estado sino más bien como la cabeza visible de un poderoso lobby. Estaría más cerca del Secretario General de la ONU que de Sarkozy.
      Laicismo y espiritualidad no están reñidos. El Laicismo no aboga por la desaparición de las religiones, sino por enmarcarlas en el ámbito privado.

  3. Hola Jesús. No sabia que havies penjat un post sobre el tema i bona part del que et diria en aquí ja ho he dit en la resposta que he fet al comentari que has deixat en el meu blog. Que aprofito per agrair-te.

    Efectivament la ingerència ha existit i seguirà existint. En bona part Espanya ajuda, ja que en aquest joc de grisos no s’acaba de definir del tot, segueix mantenint un tracte especial amb l’església catòlica. En part pel que tu dius i en part perquè hi ha una part de l’església que soluciona a l’Estat temes socials que d’altra manera aquest hauria de solucionar i pagar (malgrat el concordat amb la Santa Seu).

    Per altra banda els missatges del Papa són molt més clars i contundents. Ha vingut marcant paquet i ha dit tot el que ha volgut i se n’ha anat ben descansat.

    Espanya no vol trencar del tot amb el Vaticà i juguen a la puta i a la ramoneta.

    • L’Església ajuda, com ajuda qualsevol entitat del tercer sector. A mi aquesta cançoneta de que l’església arrriba on no arriba l’Estat, que voleu que us digui… si treiem el Concordat i el destinem a assumptes socials, ja veureu com sortim guanyant.

      La ciutadania espanyola (ni catalana) no vol trencar amb el Vaticà. Recordem quanta gent marca la X a la declaració de la renta…

  4. Hola Antonio,

    Hace tiempo que sigo tu blog y esta es la primera vez que voy a participar en el comentario.
    En cuanto a lo expuesto y criticado de las formas del Vaticano estoy de acuerdo, sólo he visto un dato que me parece erróneo. El número de agentes del cuerpo de mossos d’esquadra es de 15.000 agentes para toda cataluña sin contar con los 800 aspirantes que han participado en la seguridad de la visita papal, la estimación para el evento ha sido de 4000 agentes.

    Personalmente, me gustaría decir, que la sensación llevada cuando visité el Vaticano fue de pobreza y no precisamente terrenal.

    Un saludo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s