Uncategorized

Fins ara no havíem començat

Oficialment, acabem de començar la campanya. No ho sembla, oi?

Tenim per endavant dues setmanes per arribar al dia de les eleccions i hem de veure com les aprofiten els diferents candidats.

Tinc molt d’interés per veure com es defensen els dos partits bessons., SI i R.CAT. A hores d’ara el personatge mediàtic,Jan Laporta, creat per l’expresident del Barça del mateix nom sembla haver acabat amb el messiànic doctor de Puigcerdà. Recordem que el senyor Carretero és un dels culpables de la creació coneguda com “Jan Laporta”. Un altre punt d’estudi és com aguanten l’esprint en un ambient allunyat de les consultes i amb una quota de televisió baixa. Malgrat tot, la baixa participació, que no acostuma a ferir als radicalismes, beneficiarà al SI de Laporta.

Rivera i els seus Ciutadans, ara amb menys pes intelectual, sembla que repetiran resultats. Recolzats per, sobretot, exvotants del PSC que es senten més còmodes i menys avergonyits que si votessin al PP. La llengua és l’únic discurs que aconsegueixen fer arribar. La baixa participació i unes bases que són fidels a la participació els afavoriran…

ICV i EUiA acostumen a jugar un altre partit. Ells pateixen molt la baixa participació, perquè afecta al seu principal graner, els joves. A més, saben que la materialització dels seus projectes depèn dels bons resultats del PSC. Per tant , tenen el doble de feina: motivar al seu electorat i al del PSC. Ho intentaran realçant l’obra de govern.

El PP juga a guanyar. No ara, si no més endavant. La seva prova de foc són les municipals, i en especial Badalona. Per això han començat a jugar la carta de la immigració. A part, la seva capacitat de mantenir els resultats els pot donar una carta per negociar l’arribada a la Moncloa amb el suport de CiU. A canvi el PP donarà estabilitat a la Generalitat.

ERC viu una situació que no li és gens còmoda. En els últims anys s’havia dedicat a donar cos al seu programa perquè era l’únic habitant de l’espai independentista. Ara ha vist perillat el seu oasis per dalt amb els dos partits bessons i per baix pel Sobiranisme difús de CiU. Aquests 15 dies li poden ser més tranquil per la poca quota de televisió dels dos nounats i perquè ara a CiU ja no li convé marcar perfil sobiranista. A més hi ha un fet que no s’ah comentat gaire: són les primeres eleccions en molt de temps sense la seva gran figura mediàtica, en Carod. Crec que no s’ha valorat prou la capacitat de conectar i de fer treure pit al seu electorat d’aquest senyor. El trobaran a faltar. En Puigcercós  és un gran parlamentari que ha aconseguit controlar el partit… però arriba al seu públic objectiu? Aquesta campanya ens ajudarà a saber-ho.

El senyor Mas és el favorit de les enquestes… però sembla que no el suficient. I ara CiU es troba en un dilema… si posen prou llenya al foc poden despertar al gegant adormit: l’electorat proper al PSC. Si no, estaran en mans del PP. I això els complica la vida. Apostaran per una campanya freda. Amb una mica de programa, una mica d’atac al President Montilla i mantenint la idea que en Mas ja és president…

Al PSC li toca fer campanya d’opositor. Malgrat una molt bona gestió del país durant els últims set anys, els seus adversaris han aconseguit vendre millor l’idea d’un govern a la grenya. No han (hem) aconseguit que l’obra de govern parli prou alt i ara toca convèncer en el porta a porta. El President Montilla ja va sorprendre durant l’última campanya recuperant molts punts i ara no serà menys.

El primer moviment ha estat decidit. Per escrit 5 compromisos que il·lustren les seves conviccions.

No tothom parla tant clar.

6 thoughts on “Fins ara no havíem començat

  1. Interessant síntesi de la situació de partida.
    Quina situació hi haurà a l’arribada? Aquesta és la gran pregunta! Si es fa cas de les enquestes de tota mena, CiU governaria amb més o menys comoditat i podria escollir soci de govern si li calgués.
    El PSC amb el PSOE es guarden alguna carta?
    – Gestió aeroports (no crec, però estaria molt bé).
    – Pacte per a les infraestructures de 2011 (està bé, però ningú s’ho creu. Després només cal incomplir els terminis o el que sigui i d’aquesta manera el que s’ha acordat queda en res).
    – Transferència dels Regionals? I les condicions econòmiques?
    – Transferència efectiva de Rodalies i Regionals? No crec, però estaria bé.
    Tot el que no sigui transferències de pes i de veritat, no compta per res. Després hi ha incompliments de tota mena. Ara, per exemple, estant mirant de recuperar deutes d’inversions no realitzades des de 2007!!! Però això és inaudit, ja que mentre la Generalitat s’ha d’endeutar més. Això dona ales a l’oposició. O això és el que es vol?
    Porten no sé quants anys per pactar el traspàs de les beques. No m’ho puc explicar de veritat. Però si la comissió mixta de traspassos no es reuneix perquè no hi ha manera de fer res!

    • Hola Tomàs,

      sembla que el CIS ens ha aportat una primera aproximació que ens ha sorprés una mica, no?

      Tomàs, tinc una pregunta per tú. Parles de cop d’efecte sempre al voltant d’autogovern. No li dones importància als programes?

  2. En resposta a la teva pregunta:
    És que en aquesta vida dura, se n’ha d’aprendre.
    El meu enfocament no és el de peix al cove (no sóc de CiU), sinó el posicionament del ciutadà descregut, desconfiat i desconcertat per l’acció i per l’actuació dels meus polítics.
    Donem a Catalunya la gestió de tots els impostos, de totes les infraestructures…etc. I llavors parlem de Programes de Govern. Si ara no podem ni governar els ports, ni els aeroports, ni els trens, ni les autopistes!!!
    Solament si tens la clau de la caixa pots fer segons què.
    Mira: No hi ha polítiques sense cost (o ben poques), per tant el teu Programa Polític (del signe que sigui) en un moment o altre acabarà a la taula de la Conselleria d’Economia i aquesta et dirà: a la cua, no hi ha pressupost.
    O bé, dirà: ens tornem a endeutar? (mentre una part important dels nostres impostos són emprats en altres finalitats).
    Si tens Autogovern i Hisenda pròpia el teu Programa és més creïble, sinó, què?
    D’altra manera només et queda el paper polític d’anar de pidolaire o de pilota o de xantatgista i això a més de denigrant és penós i desgasta a generacions senceres.
    Recordem que quan es va aprovar l’actual Estatut (i no cal que hi entrem), no s’havia desplegat totalment l’anterior i feia uns 20 o 25 anys que existia. Això és normal???
    Doncs ara passarà el mateix o pitjor.
    A més, en quin país vivim on el que no mana, mana igual o més amb l’amenaça de portar qualsevol llei al Constitucional?
    En un país en que els polítics han tolerat la situació del Constitucional, que volen que pensem els ciutadans? Doncs el següent: donem els instruments reals per al meu govern i ja ens ho farem.
    No creguis en el Federalisme. Ningú al PSOE se’l creu i no diguem ja els del PP. I menys encara en el Federalisme asimètric o similar. Jo ja no m’ho crec.
    Passada la febrada de l’Estatut, Catalunya ja no els importa més que com a reservori de vots.
    Si el PP governés a Catalunya, ni la meitat de les lleis portades al Constitucional hi haguessin anat. És que al País Basc parlen de derogar el “cupo Vasco”?
    Seguirem amb aquella cançoneta de Programa, programa, programa. La pregunta serà, qui paga el que diu el programa? Si en tens els recursos fas el programa a mida del que pots pagar i pots ajustar les mesures fiscals a l’esforç que els teus ciutadans poden assumir.
    No milito en cap partit. Però amb el temps ja no crec en moltes coses. A Catalunya s’han traspassat algunes competències importants i crec que podríem convenir en que el resultat de la gestió ha estat bo i hores d’ara ja ningú recorda que fa uns anys el tràfic a les carreteres era competència de la Guàrdia Civil (per posar un exemple), doncs fem-ho ja amb Hisenda, aeroports, ports, autopistes….etc. On és el problema?
    Si potser s’acabarà fent en 50 anys, perquè no ho podem fer amb un 3???

  3. Hola Tomàs,

    com sempre el teu punt de vista és interessant. I no és un pensament que sigui ni molt menys aillat. Sobretot entre aquells que participen dels espais de comunicació.

    No deixa de sorprende’m l’escalada armamentística al voltant de l’autogovern. Jo crec que si fa 10 anys ens expliquen la situació d’autogovern en la que ens trobem actualment, no ens ho creiem.

    Així de simple.

    Hem viscut “feliços” durant molts anys amb molt menys i obrir el tema de l’Estatut ha estat com obrir la Caixa de Pandora.

    Crec que Catalunya necessita més autogovern, però sobretot més respecte per sentir-se més tranquil·la. Els cops que ha rebut la nostra nació han estat més morals que mortals.

    Tres consideracions finals:

    la primera, és que personalment sí que crec en els programes. Perquè els camins són diferents, i els camins importen. I per molt que ens hi vulguin fer creure, no tots arriben a Roma. Importa on comences i on acabes invertint el primer i el darrer cèntim d’euro. I en això hi ha molta diferència.

    Dos. Sóc federalista per negació a les altres opcions. Amb alguna de les quals em sentiria molt còmode, malgrat crec que no és el millor pel meu país. I si els altres no hi creuen… bé, per la meva part toca fer-los veure la llum… No m’importa ni el “café para todos” ni el “concert vasc”. A mi el cafè si m’agrada, ja m’està bé. No m’importa qui se’l prengui.

    Tercer. Fem una lectura molt equivocada del TC. El problema no és que un tribunal pugui tombar una llei. Aquest és un dels pilars de la nostra societat. El problema és la instrumentalització política del TC. I la seva poca presència moral.

    És un plaer debatre i conversar amb tú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s