Uncategorized

Defecte de forma

Aquesta entrada serà una mica especial. Em centraré en el debat en el que el PSC es troba immers. Se que no va destinat a la majoria dels lectors d’aquest espai, però no seria jo si no digués la meva.

Els resultats del 28-N han estat desastrosos per a l’esquerra catalana i en especial per al PSC, partit on milito. La contundència ha estat màxima i obliga a una profunda reflexió per part del militants i de tots aquells que comparteixen el projecte. EL 28-N suposarà l’adéu de la primera fila política de noms molt importants del socialisme català. Una generació haurà de donar un pas enrere per a que altres puguin preparar el futur.

I fins que arribi el congrés de la tardor, el PSC ha d’alimentar el foc del debat.

Permeteu-me la meva minúscula aportació.

  • On som?

Ens trobem davant de la major crisis del partit des de la seva fundació. El pitjor resultat electoral de la seva història, la necessitat de un canvi de direcció i una marcada incapacitat de connectar amb la ciutadania.

Els resultats electorals no són un problema, són un síntoma. El canvi de lideratge, obligat pels mals resultats, pot ser traumàtic per la manca de futuribles clars. I sens dubte, l’allunyament del carrer ha de ser el punt central de les nostres reflexions.

  • Per què hem arribat a on som?

No em referiré als elements ambientals (crisis, PSOE, estatut…) malgrat la seva importància perquè ens apartarien del debat.

El nostre gran pecat ha estat la incapacitat de comunicar. Hem governat el país durant set anys, i més enllà de les dades, els catalans no saben que hem fet i, sobretot, perquè ho hem fet. Els successius debats polítics ens han anat asfixiant, perquè els perdíem tots de cara a l’electorat i als mitjans de comunicació.

I això ha fet que compareguéssim a la contesa electoral amb la millors de les accions de govern i amb cap oportunitat de guanyar.

Faré un petit incís amb el tema de senyalar el tripartit com un error. Som un partit d’esquerres que es presenta per encapçalar Catalunya segons el nostre ideari.  No haver repetit la fórmula hagués donat el govern a CiU. El tripartit pot resultar un problema per al PSOE, però mai pel PSC.

  • Cap a on hem d’anar?

Començaré amb cap a on no hem d’anar. La crisis del PSC no és un problema de valors, principis i programa. La gent no ens ha abandonat per les nostres arrels. De fet, l’alta aprovació de la nostra gestió dels últims set anys ens demostra el contrari. L’obra de govern és la manifestació del nostre programa i aquest de les nostres conviccions. No hem de refundar el PSC. El seu ideari és fort, està vigent i Catalunya connecta amb ell.

No hem d’obrir debats aliens als socialistes catalans. Parlar de dues ànimes, avui, és una anacronisme. El PSC és un partit catalanista i d’esquerres, aquest debat ja no existeix

El canvi passa per repensar la nostra manera de fer i viure política. Ens movem amb “manuals” dels anys 80 amb eines del segle XXI. Hem d’aprendre a parlar, en el sentit més bàsic. Al 2010 és parla un idioma diferent. I encara no ens hem adonat. Hem de generar confiança i complicitats amb la societat. I això no s’aconsegueix amb programes i obra de govern. Hem de fer arribar els nostres valors i les nostres arrels. Hem de “vendre” el “Què som” i el “Per què fem les coses” abans d’arribar al “Què volem fer”. Aquest és el nou model de relació entre els polítics i els seus electors. I entendre que els mitjans de comunicació són els mitjancers entre els polítics i la societat.

Donaré un parell d’exemples:

  1. Obama. Va guanyar les eleccions doblant al seu oponent. La seva llei estrella, la reforma sanitària, ha estat un calvari per ell. Part de la societat americana s’oposava i el resultant ha estat una versió descafeïnada. La fe i la confiança en el candidat superava el seu programa.
  2. Rossell. Va guanyar les eleccions al Barça sense programa. Els dos anys de campanya a peu de carrer i el suport de mitjans de comunicació han fet que les últimes eleccions fossin un tràmit. Ell havia guanyat la confiança molt abans de la campanya.

Per això crec que el nostre futur passa per:

  • Establir la comunicació com a pedra angular de les nostres accions.
  • Reconstruir els ponts amb els sectors socials i culturals que ens són propers.
  • Buscar noves maneres d’interactuacció amb la societat que ens facin menys dependents dels mitjans de comunicació.
  • Crear una estructura de partit allunyada del Municipalisme que articuli un discurs de país complet i autònom.
  • Evitar debats infructuosos.

 

5 thoughts on “Defecte de forma

  1. Hola Jesús. Avui mantindrem una d’aquelles baralles dialèctiques que de vegades tenim.

    Puc estar més o menys d’acord amb el teu plantejament general. Ara bé, pel que fa a les conclusions on desgranes 5 punts a seguir, en aquí ja no coincidim.

    No qüestiones quin posicionament ha de tenir el PSC vers el PSOE o és que per a tu és el mateix i per tant ja no cal qüestionar-s’ho?

    Ho dic perquè les darreres declaracions d’en Montilla i la rèplica d’en Marcelino Iglesias, no sembla que vagin per aquest camí. Com tampoc hi va la decisió de marxar d’en Castells o algunes de les declaracions de la Tura o l’Ernest Maragall.

    Són del mateix partit la C. Chacón i els esmentats abans? Ho dic perquè sovint no ho sembla!

    Per a C. Chacón la sentència sobre l’Estatut ja li va està bé, quan tu saps que per a d’altres sectors del PSC va ser una bufetada.

    Jo crec, a l’inrevés que tu, que està en joc la “C” del PSC. Què volen? Mantenir-la? Ja els hi sobra? Solament indica un espai territorial i res més?

    Tu, innegablement, tens més informació que jo i per tant segurament una opinió més contrastada. Ara bé, que no hagis inclòs en les conclusions el que esmento, no sé si ha de ser motiu de preocupació o és que definitivament ja se sap que el PSC farà sempre el que el PSOE li digui.

    Crec que el PSC és molt més ric i plural que no pas acaba essent una mera sucursal regional, un partidet mirall de les decisions dels barons del PSOE. És solament la opinió d’un que no milita al PSC. En canvi si el PSC tingués aquestes coses més clares, fins i tot m’animaria a donar-li la meva confiança.

  2. Hola Tomàs,

    primer de tot, disculpa’m per no contestar-te abans.

    Sí que he comentat el punt que em demanes, però no de la manera que tu m’ho demanes. En el quart punt parlo de la generació d’un discurs de país complet de país i autònom. I suposo que autònom, que no autonòmic, és el punt de la qüestió.

    El que no vull, i crec que no ha de ser, és definir el PSC en vers la seva relació cap al PSOE. El PSC té el seu discurs i els seus valors. I aquests són els que li toca defensar i fer valer i els que l’han de definir.

    Quan es posa com argument la submissió del PSC al PSOE, és fa més com a mantra que com a realitat. Venim de viure una època on les relacions entre Ferraz i Nicaragua no han estat les millors ni molt menys i on els socialistes catalans han tensat la corda a més no poder. I de fet, mai s’havia aconseguit tant!

    A mi em sorpren també allò de les dues ànimes… crec que la victòria del sector del Llobregat va ser el final d’aquesta cançoneta. En arribar al poder, van veure que el PSC seria catalanista o no seria. I ara estem vivint l’etapa més reivindicativa, identitàriament parlant, del PSC.

    Resumint, el PSC té clar el seu perfil catalanista, però no és independentista. I que ningú esperi que faci caure al PSoE a Madrid, perquè això suposaria l’arribada del PP al poder… i no ens demaràs que en siguem els responsables, oi? Però crec que definir-nos com sucursalistes…

    • Crec recordar (tu ho sabràs segur) que fa uns pocs dies o en Nadal o l’Iceta deien que en els darrers 7 anys no han votat mai en contra del PSOE en cap de les votacions al Congrés.

      És per parar-se i pensar, crec jo.

      No li demano al PSC que sigui Independentista, li demano que tingui personalitat pròpia (veure primer paràgraf).
      És que el PSC és Federalista? O és? Si a aquesta pregunta es respon que si (cal tornar a llegir el primer paràgraf).

  3. El PSC és federalista. I la força d’una bona gestió a Madrid ha de ser no tenir mai la temptació de votar en contra del PSOE. Crec que els 25 del PSC han d’exercir molta més força a Madrid. Crec que el PSC es deu a Catalunya. Però no hem d’oblidar de la necessitat d’un govern progressista a Madrid.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s