Uncategorized

Perdoneu, però algú ho havia de dir…

L’ humor possiblement sigui una de les manifestacions més clares de la intel·ligència. I parlant de la política, tema central d’aquest bloc, moltes són les vegades que el trobem a faltar. La seva propietat universalitzadora aplicada a la, moltes vegades críptica, política dóna origen a una mirada fresca i entenedora.

A Catalunya, Polònia ve fent aquesta tasca des de fa ja molts anys amb un ampli recolzament dels telespectadors. Tant que la política nacional i en part l’espanyola es veuen a través dels ulls del Toni Soler i el seu equip. Jo ja he sentit a més de dos dels meus amics frases com “jo quan penso en el Montilla se m’apareix la cara del Sergi Mas” o “cada vegada que escolto Mas me n’haig d’estar de respondre Guapo!”. Gràcies a Polònia molts polítics han passat a tenir nom i molta gent que habitualment no consumeix l’actualitat política troba cada dijous un particular resum setmanal emmascarat amb bones dosis de rialles. No deixa de ser una píldora recoberta de sucre.

Aquest tipus d’humor troba la seva rel en la caricatura. Els reflexos dels originals sacrifiquen els matisos per accentuar una característica, real o inventada, associada al polític.

Fem un petit exercici. Penseu en els següents personatges i definiu-los amb un sòl adjectiu: Carod, Chacón, Duran i Lleida, Hereu, Herrera, Mas, Montilla i Zapatero. Ordeneu els adjectius segons la vostra escala de valors. I finalment, valoreu-los segons quins són més o menys adients per a una figura política. La gradació social dels adjectius que defineixen les caricatures és un perill per la desitjada neutralitat d’un programa de la televisió pública catalana.

Realment aquest perill és insignificant si parlem d’un públic amb una opinió sòlida i contrastada. Però si parlem d’un públic, on el seu únic contacte amb la política, a part d’una lleu identificació primària, és gràcies al Polònia i els seus gags aquest perill és immens.

La preguntes que us llanço són:

  • Catalunya està preparada pel Polònia?
  • És beneficiós per Catalunya?
  • És el Polònia objectiu?

7 thoughts on “Perdoneu, però algú ho havia de dir…

  1. Hola. Crec que Polònia és un bon exercici de crítica i d’autocrítica.

    N’estic d’acord amb el que dius, amb alguna petita matisació: l’exercici que proposes d’adjectivar la llista de polítics amb un sol mot, per a mi resulta molt difícil. Potser hi trobo a faltar a Puigcercós.

    El que dius en el darrer paràgraf té sentit, però un programa no es pot aturar o deixar d’emetre en prevenció de que les persones que no estiguin prou formades en puguin deduir implicacions no esperades pels guionistes i la direcció.

    Bona entrada al 2011.

  2. Pot ser un subjecte objectiu?
    Sóc jo objectiu?
    Jo, per sort, no.
    Per donar-te, no una resposta,sinó un comentari sobre les tres preguntes, m’agradaria fer servir paraules d’algú altre:
    Tot el que no ens agrada de l’altre són coses que tenim dins nostre i ens fan de mirall.
    I com tu molt bé has dit, la gent parla de política, no sé si és beneficiòs per Catalunya (crec que si), però si que és beneficiòs pels polítics.
    També, si servís per esperonar i ajudar a polir la classe politica, doncs endavant: dos tasses!
    Espero haver estat políticament ben incorrecte i subjectiu.
    Fins aviat.

    Qui mira cap enfora somia, qui mira cap endins: desperta.

  3. Benvolgut Tomàs, com prova el 2011?
    A veure si t’ajuden els següents mots: simple, boig, cregut, mentider, infantil, cobdiciós… A mi el personatge d’en Puigcercós també em costa de definir en una sola paraula. Potser prepotent.
    Crec que un element a tenir en compte és que pertany a TV3 i s’ha de vigilar molt la neutralitat…

    Sophia i Vadó, benvinguts!
    Cada dia aprenc gràcies a col·laboracions com les vostres. Quan parlava d’objectivitat volia referir-me al fet d’elegir quina característica feien servir per caricaturitzar el personatge.

    Crec que el Polònia ha de continuar, que ens és saludable, i que fa favor… però també crec que han de ser molt més curosos i fer exercicis de responsabilitat per buscar una major neutralitat (que no objectivitat!=

  4. L’objectivitat en qualsevol cosa que faci l’home és gairebé impossible d’aconseguir, sempre s’acabarà intuint mínimament què en pensa l’autor de tot plegat.

    Trobo que el Polònia ha estat i és una gran notícia per a tots nosaltres. Definitivament és sa i una senyal de salut democràtica. I sobre si Catalunya n’està preparada, crec que queda prou clar amb els anys que porta en pantalla (“Mire usté”, de la mateixa productora però a nivell estatal va ser un fracàs, igual que el posterior intent que va ser “La escobilla nacional”).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s