Uncategorized

Riuada

Hi ha una subtil diferència entre obrir les comportes d’una presa o que aquesta s’esfonsi. En el primer cas es deixa anar l’aigua que sobrant fa perillar la construcció i la finalitat de l’embassament. En el segon s’allibera tota l’aigua.

En la gestió de les derrotes hi ha el perill que se’ns enfonsi la presa. Les riuades com la del 28-N provoquen pressió a l’esclosa i davant la possiblitat d’obrir comportes sempre hi ha qui prefereix, conscientment o insconcient, augmentar la força sobre els murs per veure apareixer les esquerdes i més tard l’espectable de com l’aigua s’ho emporta tot.

Hem d’evitar la temptació de voler dinamitar la presa.

Les crisis s’han d’aprofitar. Són un moment on tots ens sentim més lliure per parlar I escoltem veus que en altres circumstàncies hauríem obviat. Aquesta rauxa que ens invaeix ens fa més propicis a acceptar els discursos més apocalíptics. I és que en el dolor trobem la catarsis. Per això tots hem de fer exercicis de responsabilitat, saber apreciar tot allò bo que hem construit i centrar-nos en la rel del conflicte.

Un dels propòsits que m’he fixat és no idealitzar les figures opositores. Identificar a aquells que busquen solucions constructives dels que, caiguts en el desànim o en l’estat d’oposició constestatari, només furguen en la ferida o en provoquen de noves.

No tot s’ha fet malament ni tot s’ha de renovar.

És la democràcia interna del PSC qui ha de sortir reforçada. Hem d’aconseguir generar espais de comunicació entre els militants i que el missatge que ens és comú es traslladi amb claretat a la societat. Arribar a un estat on el debat no es pugui vendre com una guerra.

Hem d’assumir d’una vegada per totes que els partits són animals polítics que s’interpreten a través dels mitjans de comunicació. Si a la societat arriba la imatge de partit desfet, aquesta crisis s‘haurà convertit en funeral.

 

 

2 thoughts on “Riuada

  1. Hola Jesús.

    Malgrat sembla més una reflexió dedicada al públic intern, opinaré des de fora.

    N’estic d’acord amb una part de la reflexió, aquella que apel•la la prudència en un moment de turmenta.

    Ara bé, no s’ha de caure en la passivitat o en pensar que el temps ho cura tot.

    Malgrat hi ha un cert silenci institucional (és que els del PSC sou molt educats), quasi bé a diari se senten unes o unes altres declaracions. Ahir o abans d’ahir llegia les de l’Anna Pagans.

    Que vagi bé al partit aquest període de reflexió i serveixi per regenerar un discurs i que aquest guanyi en personalitat pròpia. Un discurs que en veure’l puguis dir, això ho ha dit el PSC.

    Saps que jo no entenc que un partit com el PSC voti una cosa en la meu Parlament i en contra en el Parlament Espanyol. Per més que ho expliquis no ho puc entendre perquè (modestament) penso que no hi ha explicació. En un dels dos llocs han mentit (sense oblidar que on s’aproven les coses importants segueix essent –malauradament- a Madrid).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s