Uncategorized

Independència

Les últimes jornades han estat una mica especials pels membres de la Federació de  Barcelona. Si no en teniem prou amb païr el resultat del 28-N, reflexionar sobre el futur del PSC i preparar una campanya de les municipals que serà molt disputada ens han arribat les primàries.  Però ja tindrem temps parlar d’aquestes. Continuem per ara donant-li voltes al futur del partit dels socialistes de Catalunya.

Una de les frases que més hem escoltat i més hem llegit ha estat la necessitat que teníem d’obrir les finestres per escoltar a aquells que ens volessin parlar. A aquelles que veus independents però properes. I és què, deixant a part el matís de peregrinatge d’aquest camí, a dia d’avui l’adjectiu independent és moralment superior a afiliat, socialista, etc.  No és la primera vegada que parlo de l’erosió de l’opinió sobre els polítics i la vida política. Això  ha fet que les figures independents o no afiliades es vegin com individus virginals, incorruptes, salvadors … Però m’allunyo del tema que vull tractar.

 

Estic totalment d’acord en obrir les finestres per poder escoltar a tothom. De fet, vull obrir les portes del PSC, Es més, els convidaré a tots a passar i fer un cafè. I si pot ser, a que es quedin tota la vida.

No necessitem “escoltar”. Necessitem “ser”. Obrir el PSC passa per a que tothom que comparteixi els nostres valors es trobi còmode entre nosaltres i es pugui definir com membre del PSC, no com a proper. Necessitem gent que sumi des de dintre, que comparteixi els nostres compromissos per una Catalunya millor, que vulgui passar a l’acció. Una nova onada que enriqueixi el nostre debat, que no estigui contaminada per les “maneres de fer de la casa”, que tingui empenta i que ens faci més semblants a la societat que volem liderar i per la qual treballem.

El que no vull són independents al meu partit, sigui dintre o al costat. Vull compromís amb un partit plural. Un partit que sigui prou fort per donar veu a les veus crítiques benintencionades.

Per cert, les portes estan obertes en les dues direccions. A aquells que es trobin estrets al PSC els demané que lluitin per transformar-lo. I si no es veuen amb forces, els agrairé el camí fet conjuntament.

7 thoughts on “Independència

  1. Retroenllaç: Tweets that mention Independència « Una hora de son menys al dia… -- Topsy.com

  2. Pel títol he pensat que parlaries de la Independència en el sentit Nacional i m’he dit anem a cal Jesús a copsar el seu punt de vista sobre aquest tema.
    Després, he vist que el concepte era un altre.
    Des de la perspectiva de partit puc arribar a entendre bona part del que dius.
    El que passa és que jo espero que algun dia els votants puguem votar al senyor tal i la senyora tal del PSC, aquells dos d’ERC i aquella de CiU, per posar un exemple.
    De la mateixa manera espero que els membres d’un partit no tinguin que estar sotmesos al seu partit com a esclaus (en el sentit figurat). Això de veure en els Parlaments com el portaveu aixeca un dites o dos, és penós.
    Segur que no ho veus així però no per això no perdré l’esperança.

    • Tomàs, he de reconeixer que el títol era una mica groc… veig que ha funcionat, ho sento.

      Sobre la independència, un dia si vols en parlarem, però et sorpendrà que no estem gaire lluny…

      Hi ha tendències i modes a la política com a tot a la vida. Una de les que imperen a Catalunya és la de les llistes obertes i/o suprimir la disciplina de partit. Faltaria afegir la territorialitat dels candidats. Sempre escoltem parlar dels beneficis d’aquestes mesures i que són un progrés democràtic… Però hem de vigilar molt i veure que tal funcionen aquestes mesures.
      Un exemple de llibertat de vot és el des EUA on un president difícilment pot tirar endavant el seu projecte perquè no pot comptar amb el seu partit. Per fer-ho ha d’acabar pagant, o comprant vots, fins i tot als seus afins.
      La territorialitat pot fer que com en el cas d’unes eleccions a Anglaterra el partit conservador obtingués el 17% dels vots i només el 3% dels representants. O que el representant sigui un petit cacic i no tingui visió de país.
      Les llistes obertes fan als candidats molt vulnerables als mitjans de comunicació.
      Els partits són un interlocutor de la societat. La seva feina és presentar candidats indentificables i són un garant de que el teu vot servirà per tirar endavant un proecte polític reflexat en el programa.

  3. A mi em sembla que aquest independents del que parles només son gent que volen sortir a la foto, sentir-se importants, dir que són “amics” del poder. La majoria d’aquest independents quan hi ha problemes es fan fonedissos. De sobte estan molt ocupats, la seva vida professional i personal no els deixa temps per polítiques. Poc a poc es van separant del projecte polític que en teoria comparteixen. Això sí, ja veuràs que quan torni la temporada de vaques grasses (que naturalment tornarà), els amics “de sempre” sortiran de sota les pedres. Sorprenentment tornaran a tenir temps. Per això ja els va bé no involucrar-se massa.

    Aquest independents no es que d’un dia per altre es sentin incòmodes amb la manera de ser i fer d’un partit. Es senten incòmodes amb la “derrota” (tot i que ser el segon partit en vots no em sembla pas una derrota) i en deixar de ser “la persona de confiança de tota la vida” del que mana.

    Diria que els partit fan massa cas a aquestes veus fresques, independents, moltes vegades mediàtques, diria que interessades i que quasi sempre acaben sortint a les fotos. Si volen l’opinió del poble, de la gent normal, que facin enquestes, “estudis de mercat” o el que convingui. Un cop es coneguin els “punts a millorar” s’ha de treballar en corregir la situació, si cal contractant professionals de l’empresa privada. Però diria que fer massa cas a tots aquests il•luminats (independents i frescos) no soluciona res.

    Crec que els partits haurien de confiar més en els afiliats de base, sobretot en els moments difícils que és quan cal treballar de debò. Llavors trobaran la gent que realment comparteix el seu mateix projecte polític i podran descartar els paràsits del poder.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s