Uncategorized

Take the square

Finalment la nit del 22m vaig entendre el moviment del 15m. Li havia donat mil voltes a les diferents reclamacions, als manifests que sortien de cada plaça, als comentaris i a les petites històries.

En cada conversa al voltant d’aquest tema qüestionava les propostes, preguntava sobre la consistència del moviment, fiscalitzava la fermesa moral de molts dels que estaven allà. i ho feia perquè me’ls volia creure. Totes les preguntes, en el fons, anaven dirigides cap a mi. Però això ja ho sabia. El que no sabia és que totes les preguntes que feia i les respostes que aconseguia, realment, eren intrascendents.

La qüestió, la importància, el tot, es resumia en que hi havia milers de persones emprenyades (o indignades), I ja posats, recupero un vell slogan, perquè hi ha motius. Les històries que han portat a cadascú a la plaça del sol, de Catalunya, del Mercadal… són diferents.  Els uneix un sentiment que els diu que hi ha quelcom que no rutlla. Que viuen dies que no entenen. Que se’ls havia preparat per a un futur que no ha existit ni existirà. Promeses imcomplides. Els toca viure i recollir els fruits d’un temps que han manegat els seus pares. I això no rutlla. Senten que les coses canvien massa depressa però els mecanismes de resposta de la societat no ho fa al mateix temps.

No els agrada el present i no creuen en el futur.

Vaig arribar a aquestes conclusions durant la nit electoral. El cinquanta i escaig per cent de participació continuava dient-nos que la gent no veia solucions en la classe política. Que un partit com escons en blanc tingués al districte de gràcia la meitat dels vots que ERC explica en desencís.

Els vam parlar de carrers i faroles i ells volien sentir parlar de futur. De quin món proposem. No volen sentir parlar de plataformes úniques. No amb 5Milio de parats.

Enllaçant amb els resultats del PSC a Barcelona i a Catalunya. Ja estavem inmersos en reflexió, pero ara encara més.

I per acabar, deixeu-me repescar algunes de les meves piulades al respecte.

  • Hem de trobar les 10 preguntes que defineixen la nostra societat i donar les nostres respostes. Només així conectarem amb la societat.
  • És l’hora de posicionar-nos sobre coses que ens incomoden
  • Abans de millorar la comunicació amb la societat s’ha de millorar la comunicació amb el militant
  • El Municipalisme es la rel de psc, però cal crear un discurs de país ferm i clar
  •  No podem simplificar el discurs de renovació amb un tornar als origens. Ni som la mateixa gent, ni vivim en la mateixa societat
  • En una renovació no cal canviar les cares. Però sense canviar-les no serà creible

2 thoughts on “Take the square

  1. Hola. Pel que fa als moviments que hi ha a diferents Places t’he de dir que encara rau dins meu una certa confusió.

    Per una part, me’ls vull creure, per una altra banda algunes o moltes de les propostes estan veient són raonables i plausibles. Ara bé, hi ha encara certs aspectes sobre els que em guardo, de moment l’opinió, i que solament apunto: hi ha persones a la plaça Catalunya que conec i t’asseguro que no em prendria ni una cervesa amb ells. Alguns menteixen, ras i curt. Els conec d’altres entorns.

    Així i tot, espero que aquest moviment segueixi el seu camí ja que crec pot ser una finestra que aporti aire net i fresc a la societat i a la classe política. Si més no en alguns temes.

    Pel que fa al que assenyales per punts:

    1.- Bé, si enlloc de 10 en trobeu 40 millor. No?

    2.- Si, sens dubte. Soc dels que opina que deixar per la tardor el Congrés (o com es digui) era dilatar massa l’agonia. Encara s’arribarà pitjor.

    De vegades dilatar les coses no serveis per pensar-les millor, sinó per a que es podreixin més.

    3.- Crec fonamental un discurs de País (has utilitzat país, enlloc d’altres possibles alternatives i a més amb minúscula. No sé si ha estat conscient o inconscientment).

    Una cosa és governar les Diputacions i els Ajuntaments i una altra governar des de La Generalitat.

    4.- Si, el panorama polític i les persones han canviat. Aquesta societat no és la mateixa de la de fa 15, 20 o 25 anys.

    5.- Segurament hi haurà canvis de cares.

    Dit això, aquests dies he llegit, al respecte del PSC, de revolució, tornar als orígens, refundació, grup propi al Congrés…

    No heu deixat venir a ZP. Fa poc era poc menys que Déu.

    No ha aparegut la Carme Chacón, no ja en la campanya, sinó ni tan sols a l’executiva.

    Això no és normal. Aquesta senyora hauria de passar-se al PSOE.

    Que us vaig bé, us resta un llarg camí que esperem sigui per a bé.

  2. Respostes ràpides Tomàs:
    1. Si li preguntes a la gent per 40 preocupacions… hem de simplificar la retórica política. Primer els problemes importants (10) després els altres 30.
    2. Totalment d’acord. I aquestes respostes incòmodes inclouen la relació amb el Psoe
    3. Són Copy & Paste del twitter… per cert hauries de tenir un. Tinc clar que som país, que és molt més que estat.

    Amb el temps, valorarem amb justícia la figura de ZP. Ara no se l’ha cridat pq a la gent no l’interessava. Com ara els comença a passar al Carod.

    Si et dic la veritat, tinc la sensació que el tema de les primàries al psoe a la gent del psc li queda una mica lluny.

    Ara mateix, el més important és començar a caminar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s