Uncategorized

Ara ja tocava…

El 22m estava massa proper per a què la reflexió necessària sobre el present i futur del PSC s’iniciés l’endemà de la derrota del 28N. Les eleccions municipals, des de la recuperació de la democràcia, havien estat la manifestació de l’arrelament del Partit a  casa nostra. Un municipalisme que explica moltes de les conviccions i maneres de fer de la nostra formació i que era l’últim bastió de l’abatut orgull socialista. Per tant, tenia sentit que s’aparqués el debat fins al dia 23 de Maig. Un debat que s’hauria hagut de tenir sigués quin sigués el resultat de les eleccions, però que davant de la davallada històrica, pren encara més sentit i més premura.

Des de la mateixa nit del diumenge, la red, el habitat 2.0, ha bullit. Els e-militants han trobat al facebook, al twitter, als blocs, el seu nou àgora de debat. Un àgora que no entén de geografia, de càrrecs orgànics ni d’edats. Un espai que ha recollit la necessitat del militant, de base o d’estructura, de parlar amb correligionaris i, en molts casos, desfogar-se per la situació en la que es troba el partit. I tot això, en unes dates llunyanes al congrés del novembre. Un congrés que haurà de respondre a preguntes del tipus “Què pensem”, “Qui hi ha al davant del projecte “, “Com ens relacionarem”…

En aquests prolífics dies han aparegut decàlegs, cartes a la militància, moviments deliberatius, moviments refundacionals… Hem vist signatures anònimes i d’altres no tants. Alguns escrits que tenien cert regust a carta de presentació a primer secretari… I els mitjans, àvids de carnassa, s’han fet ressò. Vull destacar alguns moviments que promouen el debat allunyat de les elits orgàniques. Aquesta deliberació desestructurada està aconseguint una repercussió mediàtica molt superior a la feina concretada, i a la que possiblement concretin. Però ha aconseguit que els Grans Noms hagin de vigilar molt amb el seu tacticisme.

Està clar que la socialdemocràcia en general, i el PSC en particular, han d’actualitzar el seu ideari. No els valors, ja que aquests són els fonaments i són majestuosament atemporals, però si les creences i les respostes , que estan totalment marcades pel moment i la societat. Al meu parer, això passa per detectar quines són les principals preocupacions del nostre temps i donar-lis resposta. Articular aquest missatge ens és vital, perquè és el que la societat espera de nosaltres. Un cop explicades les nostres respostes a les seves necessitats, podrem continuar el nostre relat.

En el moment que ens ha tocat viure, un projecte sense una cara visible i respectada és inviable. HI haurà un moment que ens tocarà parlar de noms. Caldrà veure si els noms marquen l’agenda i les idees o son les idees la que marquen l’agenda i els noms.

I finalment, vull referir-me a a la manera de Com el PSC ha de relacionar-se. Relacionar-se amb la societat, amb el PSOE i amb els seus militants. I és aquest punt en el que em vull centrar i posar l’accent. Gran part dels comentaris que circulen pel ciberespai fan referència a com s’ha d’estructurar l’organització i com s’ha de fomentar la participació del militant. I aquest és un trist síntoma de que el militant no es sent part del projecte. No és creu part de l’equip. Es veu com el jugador que no entra mai en la convocatòria, que sempre està a la grada i que l’única tasca que té és sortir a les fotos. La gran revolució que ens toca fer és aconseguir que tothom es senti part de l’equip. Què tothom participi de la vida del partit. No depenent de les necessitats dels estrategues, sinó de la més profunda convicció.  Una militància motivada, que es senti important, és la manera de fer arribar el nostre ideari a la societat, esquivant als mitjancers de la comunicació i amb una força sense precedents.

One thought on “Ara ja tocava…

  1. Hola, bona tarda.

    Saps que soc crític però no pretenc, ni vull, ser cruel.

    Saps que penso en Catalunya en clau d’Estat, i per ara això separa clarament el PSC del meu ideari.

    Penso que teniu una tasca feixuga d’aquí a prendre postura en tantes coses com sembla que el PSC vol fer.

    1.- Decidir que vol ser de gran (en el bon sentit de la paraula), vull dir que sembla que el PSC ha arribat a una cruïlla i sent la necessitat de redifinició (o del que es vulgui perquè s’ha sentit i s’ha pogut llegir de tot: refundació, reconstrucció…).

    2.- Quan digui què vol ser. També dirà cap a on vol anar i com. Project de país (allò que et demanava sobre la majúscula o la minúscula). Decidit el pes real de la “C” del PS”C”.

    3.- Les relacions amb el PSOE. Es decidirà el PSC ha tenir una relació d’igual a igual o serà com fins ara?

    4.- Quin serà el paper que jugarà al Senat? Com fins ara?

    5.- Quin serà el paper al Congrés. Això són paraules majors i la sensació des de fora és que el PSC té vertigen o por escènica.

    6.- Quina relació vol tenir amb el PNB? Que ho expliquin, ja que tot sembla indicar que en els propers mesos o anys al País Basc (aquest si, amb majúscula), han de passar coses importants.

    7.- Com es miraran el que passarà en breu a Escòcia? Quina postura internacional tindrà el PSC pel que fa a Catalunya?

    8.- I mil coses més: Llei electoral, Vegueries…

    Seguirem parlant si et ve de gust.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s