Uncategorized

Una retallada útil: les campanyes electorals

N’estic molt fart de les campanyes electorals!  Les hauríem de retallar com a mínim 15 dies i salvar només l’irònic dia de reflexió. Com a símbol satíric d’aquest invent acabat que omple les televisions i diaris les dues setmanes anteriors a la votació.

Però m’estic avançant. Deixeu-me agafar el camí llarg per explicar-me…

 

L’era de les comunicacions ha donat a llum diferents fenòmens. Tots ells clarament interconectats.

Començant per la centralitat dels mitjans de comunicació en les nostres vides. Ens podríem definir dient quina capçalera comprem els diumenge, quines notícies mirem a la TV, o quina emissora de ràdio portem al cotxe. Igualment si som més de facebook o més de twitter… És a través dels seus prismes que interpretem el món que ens envolta. I cada vegada ocupem més temps de la nostra vida.

També han aparegut nous comportaments com és l’adicció a la informació. Si ens la poden servir en temps real millor que millor. La quantitat i la immediatesa requerida fa que no parem atenció en la qualitat de la informació. De fet, realment podem posar molt en dubte si realment ens està informant de res. Ens estranyem quan un futbolista, una artista, un polític respon a una pregunta plana amb un tòpic?

La demanda d’informació es coberta pels mitjans de comunicació amb productes sense refinar. Sense qualitat. No li interessa, generalment,  la rellevància de la notícia, sinó la existència. Que pugui cobrir 59 segons al TN  del migdia, una columna al diari…

Els partits polítics han vist de la obligació de donar material una oportunitat i així ha nascut la perversió que significa la campanya contínua. De fet era una resposta lògica. Les campanyes electorals clàssiques estaven destinades a conectar i informar amb l’electorat. Durant dues setmanes intentaven arribar a la major quantitat de gent possible, amb uns mitjans que no sempre tenia disponibles. Per què conformar-te ara amb quinze dies si ho pot fer els 365 dies de l’any? Ara el candidats no són desconeguts. Són gent que veus a diari, familiars. Ara no cal ni presentar-se.

 

Aquest camí fa que les campanyes electorals siguin relíquies del passat. Com ho són els mítings, les visites als mercats… els programes electorals…. Sí, sí, els programes electorals. Poc després de que CiU guanyés les últimes eleccions nacionals, el conseller Mas Colell deia en una entrevista que el bipartit tenia previst baixar els trams més alts de l’irpf. Molts que els van votar van dir si s’havien begut l’enteniment. Ell va dir que ho portaven al seu programa. I el programa era el contracte amb la ciutadania.  Si el programa electoral no influeix en la decisió del vot, quin sentit té una campanya pensada per presentar-lo?

 

Per això estic en contra de les campanyes! Borrem-les de la memòria col·lectiva!

O….

potser… potser el que hem de fer és donar valor als programes electorals. Que els partits s’hagin de mullar e informar com cal! Que per llei hagi debats entre candidats als mitjans públics regits per criteris periodístics, que s’hagin d’avançar qui ocuparà que càrrec…

per cert, el millor acte al que he assistit mai durant una campanya va tenir per escenari el Bar Velòdrom de BCN i consistia en una trobada d’en Jordi Hereu amb una dotzena de persones del 2.0 (professionals, blocaires…).

 

I la pròxima entrada:

Herman Cain, Un home fet a si mateix

7 thoughts on “Una retallada útil: les campanyes electorals

  1. Sí, senyor. Tota la raó. Però és que crec que les campanyes ja se les han carregades per la via directa. Ja no existeixen, tot i que formalment (només formalment) encara són vives. En realitat són zombies, com ho són els partits en la seva versió clàssica.
    Tanmateix, malgrat ser zombies, la pregunta clau seria (i no en sabrem mai la resposta): quant costa una campanya electoral? És a dir, quant costa en relació amb els resultats que en traiem? Gran misteri, però crec que si ho arribéssim a saber ens agafaria un atac…

  2. Quan parlem de cost, és monetari o és de desgast de la militància? Hem pogut viure en els últims temps com unes primàries o unes esmenes han activat a la militància. I recordem que les primàries suposen una campanya. I com les diferents campanyes nacionals, municipals… provoquen un terrible desgast. Desgast provocat perquè el militant no es sent part de procés.

  3. Estic molt d’acord amb quasi bé tot el que dius.

    En a mi les campanyes em cansen molt. Estem en campanya permanent, s’enllacen les autonòmiques, amb les municipals i aquestes amb les espanyoles. Una bogeria de despesa i de cansament.

    Els programes electorals se’ls creu algú? Són alguna cosa més que una carta de presentació, uns compromisos programàtics que passaran a ser una realitat o no en funció de la situació, l’entorn, els interessos o les aliances postelectorals?

  4. El PSC compleix amb vora el 90% del promés en el periode del 07-11. Zp en la primera legislatura compleix amb gran part. I no dubto que CiU ho intentarà. El que passa és que a mi, per molt que compleixi, no em satisfarà. El respectaré per ser conseqüent i treballador, però ja està.

  5. Ja que ens posem a retallar les campanyes electorals, directament podríem directament retallar els polítics, amb això vull dir dos coses:
    1) tenir menys polítics
    2) tallar-los per la meitat xD

  6. Retroenllaç: Ja tenim el vídeo… « Una hora de son menys al dia…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s