Uncategorized

Herman Cain, Un home fet a si mateix

*Nota: aquesta entrada va començar a ser escrita a l’octubre del 2011.

Fa no gaire vaig descobrir la figura de Herman Cain. Va ser a les pàgines de La Vanguardia en un article sobres les figures del Tea Party. Unir  Tea Party amb el cognom “Cain” era massa morbós per a que no em cridés l’atenció. La veritat és que l’inici de les primàries va ser un espectacle de candidats. Cada setmana el Tea Party tenia una nova esperança blanca, i en Herman va ser dels que més va brillar.

¿Què tenia d’especial en Herman? Un discurs que trencava amb el dels polítics tradicionals, una proposta central amb un bon slogan: 9-9-9 Plan (els impostos per ingresos, per renta de capital i l’ “IVA” els situaria al 9% per tothom) i era un home fet a si mateix. Com es podien resistir els simpatitzants del Tea Party?

Un home a fet a si mateix . Fill d’una família humil (son pare va arribar a tenir tres feines alhora), el jove Herman va créixer a un barri pobre d’Atlanta mentre feia d’escolanet i s’aplicava als estudis. Es va llicenciar en Matemàtiques i mentre treballava per la U.S. Navy va cursar un master. A partir d’aquí, una carrera fulgurant en el món de la restauració. I la riquesa com a recompensa.

L’individualisme és un dels valors primordials de la societat americana. I el segell fet a si mateix, manifestació del somni americà,  un dels més respectats. L’esforç propi n’és prou. Cadascú ha de prosperar pel seu mitjans. Un individu val el que és capaç d’aconseguir.

Per naltros, el concepte és una mica diferent. Tenim el “s’ho ha treballat“, “Ningú li ha regalat res”.  Possiblement perquè la nostra societat és majoritàriament comunitària. Tenim una menor disgregació que els americans, vivim a pocs quilòmetres de la nostra família, ens lliga una cultura més antiga… La comunitat, ha estat per nosaltres, un espai de creixement segur. De ben petits sabem que no pugem sols, que al costat tenim a un dels nostres, que ens ajudarà, al que ajudarem…

Lo públic, avui en dia desprestigiat, és l’extensió d’aquesta comunitat de mida petita o mitjana que ha estat natural a la nostra societat. A l’anar creixent la nostra societat hem hagut d’anar millorant i estenent els espais necessàriament comunitaris per mantenir-nos units.

De fet, els atacs a lo públic sorgeixen de la progressiva individualització dels nostres valors. Un individualisme que ens ha vingut induït, que no ens és conegut.

Naltros mai hem valorat el solitari. Hem valorat l’esforç, però dins del grup.

Notes finals:

  • Herman Cain va anunciar que es retirava de la cursa republicana el 3 de desembre de 2.011 per un escàndol sexual.
  • Si voleu conèixer més sobre ell: http://cainsolutionsrevolution.com/home

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s