Uncategorized

Llegit i recomanat 20120509

Hola,

avui comencem amb les eleccions franceses i gregues:

  • Escolar recull les principals propostes d’Hollande al seu blog.
  • En Xavier Vidal-Folch a El País amb Este François no es Miterrand, ens parla de la viabilitat del programa de Hollande.
  • En Josep Ramoneda reflexiona sobre els resultats francesos i grecs a La Injusticia flagante.

I obrint quelcom més polèmic, sobre la marató de la pobresa, en Jaume Funes reflexiona al seu blog.

3 thoughts on “Llegit i recomanat 20120509

  1. França i Hollande representen la primera espurna d’esperança en el present de la socialdemocràcia i en la concepció d’una Europa més social. Els dos primers articles volen demostrar que hi ha espai per a programes d’esquerra (i que reben el suport de la ciutadania) i que són possibles en un món que fins ara no volia ni pensar en aquest sentit.

    La reflexió d’en Josep Ramoneda vol donar una lectura més humana de les eleccions passades.

    El tema de la marató de la pobresa dóna per molt més que per un comentari curt. Prometo donar-hi dues voltes i escriure alguna cosa…

  2. Permete’m ser una mica “punyent”. Als socialistes catalans i espanyols se’ls hi varen omplir els ulls de llàgrimes de felicitat en veure que els veïns francesos (odiats per uns i estimats per d’altres) havien guanyat les seves eleccions.

    Voldria aprofundir en això. Han estat les seves eleccions, i la situació entre França, Catalunya i Espanya no és comprable al meu entendre.

    He llegit el programa d’Hollande i, tot i ignorant si serà un programa realitzable a França, m’atreviria a dir que és impensable per a nosaltres en aquestes actuals circumstàncies (no és ni plantejable).

    Entenc que entre les files socialistes això sigui una corrent d’aire fresc que anima el personal. Tant de bo que en un proper futur el PP no segueixi en el Govern, però queda tant de temps per a les eleccions…

  3. Benvolgut Tomàs, has d’estar sempre atent al vent del Nord.

    La confrontació Espanya-Catalunya ens ha involucionat políticament. Avui, el marc de la soberania estatal està totalment superat. I hem de començar a creure de debò que la política francesa, alemanya o grega s’hauria de tractar a les pàgines de política interior.

    A mi, m’emociona per:
    – Trenca el marc conceptual europeu de sortida de la crisis a partir de l’austeritat (USA no l’està aplicant).
    – Trenca la concepció de que els partits d’esquerra han de proposar mesures econòmiques de centre (/dreta) per captar les majories.
    – Trenca amb el predicat de “L’esquerra no és té una alternativa econòmica viable”.
    – Trenca amb el concepte alemany merkelià d’una Europa-Mercat.

    Guanyar els marcs conceptuals és la gran victòria (et recomano el llibre No mires al elefante)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s