Uncategorized

Llegit i recomanat 20120706

Dos articles signats pel Toni Comín i en David Elvira a L’ Hora sobre el pacte fiscal:

I una entrada del Manel Manchon al seu blog Keines lives in Barcelona. Una troballa fantàstica. Us recomano dos articles: La socialdemocràcia davant la crisis i El Pacto Fiscal Catalán ¿estrategia política o necesidad de país?

Edito (dimarts 10 de juliol) per afegir una entrada de Ferran Pedret al blog Un món a guanyar: Nosaltres, els federats.

En parlem?

3 thoughts on “Llegit i recomanat 20120706

  1. Hola. Molts deures ens has posat als lectors del teu Bloc amb aquesta entrada.

    Comento per parts:

    Pacte Fiscal 1 i 2 – M’he fixat sobretot en el punt on es diu que la proposta que surti del Parlament hauria de ser Justa i Viable. Després, en l’escrit es detalla que hi volen dir en aquest sentit.

    Al meu entendre, el que no és Just és el sistema actual que arrosseguem des de fa anys i que ens està arruïnant.

    Que sigui Viable? En el primer escrit i en la primera part del segons escrit s’explica que s’estén per viable des del punt de vista federal i des del punt de vista confederal o independentista.

    Els autors aposten pel pacte fiscal federal perquè l’entenen més viable des del punt de vista legal.

    Jo no sé ben bé que pensar, perquè en realitat crec que a Espanya la decisió ja l’ha tenen pensada. Ja els va bé el sistema actual i no el canviaran, i menys per uns sistema (sigui el que sigui), que donaria al·les a Catalunya des del punt de vista financer i polític.

    Crec que hi haurà confrontació i no pacte.

  2. Hola de nou. en aquí comento els dos articles que recomanes:

    1.- També jo crec que no hi ha una solució purament política. Si en canvi crec que hi ha solucions que poden sorgir des de la política. Els Polítics s’han d’imposar als Mercats. És una guerra oberta, no hi ha ni respecte ni pels ferits, no volen testimonis. Els ciutadans i els polítics han de tornar a posar als Mercats al seu lloc, en altre cas serem els seus esclaus (més que ara encara).

    2.- Malgrat la Crisi ha impulsat encara més les reivindicacions catalanes sobre la seva Hisenda i els seus Ingressos i les seves Despeses, no és menys cert que des de fa més de dues dècades que aquest tema és sobre la taula.

    Abans només en parlava algun partit minoritària. Ara en parla tothom. En aquest cas ha passat com en el de la Independència (tema sobre el qual hem intercanviat algun que altre comentari). Ara tothom ho vol. Doncs molt bé, però no puc més que quedar-me amb la sensació de que hem perdut 30 o 40 anys en aquest tema.

    Què contents i tranquils estan a Espanya amb el nostre seny!

  3. Molts punts i tots interessants, com sempre Tomàs.

    Les preocupacions canvien a mesura que els pobles maduren, com les persones. A principi dels 80 i 90 teniem més problemàtiques per normalitzar la nostra identitat. No és el mateix viure en llibertat que cohartat.

    De fet, i parlant d’Independentisme, als 80 i als 90 totes les consignes independentistes eren culturals. Avui totes contenen la paraula espoli.

    Els models de finançament espanyol, sigui amb Catalunya o sense, han de revisar-se. Personalment crec que els concerts bascos i navarressos s’haurien de suprimir i crear un model de solidaritat amb un dèficit màxim, agències compartides i tot artículat al voltant del senat. Però és clar, jo sóc un federalista…

    El segon article del Manchón era una provocació cap a tu i la idea de treballar tots els partits conjuntaments… ho sento, la malícia a vegades em pot.

    Espero t’agradi el d’en Ferran Pedret.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s