Uncategorized

Ara vull parlar del meu llibre

L’activisme polític té certs tics. Suposo que queda millor dir certs trets distintius. Un d’ells és el conegut síndrome de “he venido a hablar de mi libro”. Aquest habitual síndrome agrupa uns quants símptomes que segur que us seran fàcil de reconeixer: pèrdua de capacitat per veure la realitat, incapacitat per escoltar als altres, incontinència verbal…. en alguns casos extrems sembla que el malalt visqui al seu món… un món molt personal.

Ara al PSC ens ha donat per primàries. En parlem, i molt.

Més arran de l’aparició del l’espai Araprimaries.cat. A través d’aquest espai un grup jove de militants han volgut donar la seva visió de com s’haurien d’articular les primàries a can PSC, obrir-ne el debat i donar-li visibilitat pública. De fet, també han aconseguit, dit sigui de pas, accelerar el procés.

Amb la situació actual calia parlar-ne tant? Cal donar importància a un debat tan intern? Solucionen alguna cosa? Perquè a França hagin funcionat, funcionaran a Catalunya?

De fet, el model de primàries, en excés personalista no li és propi a un model de partits com el que es fa servir a l’estat espanyol. Llavors perquè els socialistes catalans li donem tanta importància? Per què un grup de joves polítics prometedors pressionen a l’executiva nacional? L’Albert Aixalà, un dels signants, dona una sèrie de raons al seu bloc.

Deixeu-me que en doni una més i una mica diferent: Les primàries són una mena d’Acte de Fe pel Nou PSC.

Els militants som els primers que demanem una nova manera de fer política, que treballem en aquesta direcció. Però canviar una organització és una treball digne d’Heracles.

Necessitem creure que podem canviar. Més enllà del canviar per a que tot segueixi igual. Necessitem guanyar autoestima i il·lusió en la força col·lectiva. Recuperar forces per acometre reptes més importants.

I per això necessitem un model de primàries, unes primàries obertes a tothom on es puguin presentar el màxim de candidats possibles. Unes primàries que convidin a expressar-te, a participar.

No són la panacea, ho se. Fins i tot poden resultar molt perilloses. Podem caure en personalismes extrems, en construcció de majories al voltant de fòbies i no de filies… Però no hi ha cap altra camí. A més, no hem de voler cap altre camí. Hem de demostrar, ens hem de demostrar, que som un col·lectiu prou madur per confrontar idees amb correligionaris. D’obrir tots els debats. Sense por. Si no, com  volem carregar amb el pes de crear una societat més justa?

Malgrat a vegades no ho sembli, encara hi ha gent que espera de nosaltres un gest. Que ens necessita per a que siguem el seu altaveu. Que ens necessita per transformar la societat.

Toca apropar-nos amb humilitat, amb les mans esteses i dir: “hem canviat. Ha estat un canvi petit, ho sabem, però no ha estat fàcil. Si ens acompanyes podem arribar lluny. Junts.”

Per finalitzar, agrair als 13 impulsors de araprimaries.cat la iniciativa.

3 thoughts on “Ara vull parlar del meu llibre

  1. Sinó preneu una decisió aviat, encara us atraparen les dates de les properes eleccions generals o autonòmiques si aquestes s’avancen.

    Crec que tot el que passa al PSC demostra que els darrer gran debat no va tancar tot el que havia de tancar. I el darrer debat sobre el pacte fiscal?

    Una cosa és el que vol el PSC i una altra el que ara per ara es respira al carrer. El PSC creu estar en sintonia amb el carrer? Què vol el PSC pel futur del país? Algú creu encara en Federalismes?

    El PSC és i ha de ser un partit important per al futur de Catalunya, i en la meva opinió ha d’anar de la mà de la societat catalana i no a l’inrevés. La societat va per endavant d’alguns partits i el PSC no hauria de permetre que això li passi.

  2. Em fa gràcia haver dit tot això abans de la Diada, Ara és possible que s’avancin les eleccions catalanes.

    Si és així, el PSC ha d’haver fet els deures interns que té pendents.

    No imagino anar a la Independència amb el PSC obertament en contra. Ni ho voldria, ni crec que fos recomanable. Així i tot, soc dels que creu que una part dels polítics i dels militants i dels votants del PSC votarien si a la independència (evidentment amb tota la informació que encara ens cal a sobre de la taula).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s