Uncategorized

Austeritat

Hi ha paraules, conceptes, que envaeixen la nostra vida. Passa de cop. Et despertes i la veu de la ràdio que surt del despertador ja la fa servir. Camí de la feina, una nova veu la torna a repetir. La fan servir els companys de feina, els veïns d’esmorzar a la cafeteria, la llegeixes als diaris… fins i tot la fa servir la mare!

D’algunes d’elles n’he parlat al bloc (desafecció, indignació…), però n’hi ha moltes més i en ambits diferents. Deixeu-me que en parli d’una: austeritat

Si mires el DIEC trobaràs “Qualitat de l’auster”. Llavors toca anar a buscar auster: Que viu, obra, jutja, d’una manera rígida, severa, estricta.

Si mires els diaris, escoltes les converses, tertul·lies radiofòniques… la reconeixeràs com un mantra. Posada de moda pels altaveus de les corrents neoliberals,  repetida fins la sacietat per la dreta governant a la majoria d’Europa, amb la Merkel com a principal figura. I finalment, arribant a la societat.

 Hem de ser austers (malgrat que ens aniria millor volent ser Paul Auster*).

Ens ho han venut com gastar poc. Així marxaran tots els dimonis (econòmics) que ens envolten. No importa si cal gastar (o invertir) més. És important que tot sigui poc.

No us ho creureu, però les 202 paraules anteriors neixen de la sentència del Tribunal Suprem sobre les escoles que segreguen per sexe i la proposta del PSC d’invertir els 20 milions d’€ que es destinen a aquest tipus d’escoles a Catalunya a la construcció de noves Escoles Bressol.

La sentència del Suprem és una molt bona notícia. Poc parlaré del anacronisme i el rebuig que em generen institucions que segreguen per sexe (o religió, raça, creences…). A més en un tema com el sexisme que encara no està superat en la nostra societat. Us recomano l’entrada ¿Educación segregada con recursos públicos? de la Lourdes Muñoz al seu bloc sobre el tema i des de l’óptica del sexisme.  Deixeu-me que encari el tema des d’un punt més econòmic i més auster.

No ens enganyem. Ho podem disfressar de quantes maneres vulguem, però la veritat és que aquestes escoles són escoles d’elit. Escoles dirigides a una minoria selecta, que poc servei públic donen. Té sentit continuar-les concertant?. Té sentit, amb la sacrosanta austeritat com a balança, aquest dispendi? Aquests 20 milions d’euros a fills de famílies econòmicament més que solvents? Escoles on els serveis de transport, menjador o extraescolars es paguen a preu de luxe? Sense parlar les generoses donacions voluntàries  que mensualment, i religiosament, les famílies fan  arribar a la fundacions de les escoles.

Però proposo a la Generalitat anar més enllà en la seva croada austera. Revisem totes les escoles concertades. No només aquelles que segreguen per sexe, ja que aquestes, ara, ja sabem que és il·legal concertar-les. Repasem escola per escola. Podem fer servir criteris austers:

  • Quin és el servei de proximitat que ofereixen? (amb una mitja de la distància de la residència habitual a l’escola el podem ponderar respecte les escoles públiques).
  • Quin és el preu del seu servei de menjador i la seva desviació vers la mitja de les escoles públiques.
  • Quin és el preu mig del transport escolar i la desviació respecte a aquelles públiques que l’han d’oferir.
  • Quin és el preu mig de les extraescolars que ofereixen i la desviació sobre les públiques.
  • Quin és el ràtio d’alumnes amb perill d’exclusió social i la seva desviació vers la mitja de les escoles públiques.
  • Han de fer aportacions voluntàries les famílies a la Fundació de l’escola? Si és així, on està la gratuïtat de l’educació que garanteix la concertació?

Excloc la renta per unitat familiar perquè crec que als barris de rentes altes l’escola pública, o concertada en el seu defecte, ha d’existir. Però sempre que s’incompleixin els punts anteriors.

Aquí podem trobar un espai on poder ser molt  auster. Possiblement estalviariem més diners que quan la Generalitat va carregar contra els usuaris del PIRMI.

Però l’educació en el nostre país no està per estalviar. Prou l’han retallada ja. La proposta del PSC va ser fresca. Destinar els diners d’aquestes malversacions en la creació d’escoles bressol. La universalització del servei públic de l’educació entre 0-3 ha de ser el següent pas de la nostra societat i administracions. Sense aquesta universalització, sense assegurar aquesta igualtat en néixer, no podem avançar en la lluita contra la descriminització per gènere, en la inserció plena de la dona en el mercat laboral ni de la seva normalització. El mercat laboral exigeix, en la majoria dels casos, que els dos membres de la família hagin de treballar, amb horaris extensius. Moltes parelles de les grans ciutats, on el dèficit de xarxa pública d’escoles bressol és més preocupant, es troben en el dilema de si un dels dos ha de deixar de treballar. Horaris i preus de les escoles bressol privades més la compaginació amb la vida laboral aboquen a la dona, en la majoria dels casos, ha deixar la seva feina. Aquí tenim un problema al que hem de donar resposta.

És un llàstima que en comptes de parlar d’austeritat mal entesa, no parlem d’eficència.

*Perdoneu l’acudit, però Paul Auster és un dels meus escriptors favorits.

3 thoughts on “Austeritat

  1. Aquest és un tema que al meu modest entendre no han sabut (o volgut) solucionar els darrers governs de la Generalitat, i en aquí hi entren quasi bé tots els partits de l’arc parlamentari català.

    En Pere Navarro fa uns dies en feia unes declaracions en les quals deia que el PSC no havia encertat en aquesta política. Bé, ja és un pas endavant.

    Ara bé, el tema educatiu està molt més polititzat que culturitzat, i això és una errada. La temptació dels deferents partits polítics en polititzar tots els aspectes de la societat (de tenir del seu color i de la seva ideologia), és tant gran que no hi veig solució a curt termini.

    • És que benvolgut Tomàs, en aquest tema es compleix allò de que pots passar de la política però la política no passa de tu. L’educació està polititzada pels diferents models que defensen. És lògic. A Catalunya, el model concertat sobreviu pel pes històric de l’església en l’educació i el poc de l’estat. A França és al revés. L’educació és massa important per no ser objecte de política

  2. Com dius, l’educació és massa important com per a que no formi part de la política, però tots hauríem d’estar d’acord en que, en realitat, no hauria de ser així.

    Ha d’haver algun moment miraculós en la política catalana en que la majoria dels nostres partits facin polítiques d’Estat (català) de comú acord. Soc un somniador, ja ho sé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s