Uncategorized

Un camí que no serà curt

Fa dies que dono voltes a que dedicar aquesta entrada…

Sens dubte escriure sobre el famós spot “Jo vaig votar” era i és molt atractiu. Com a fervent creient de la Res Pública, la corrupció d’una eina que ha de fomentar la participació democràtica em repulsa a nivells brutals. Aquesta campanya partidista tindrà una incidència mínima en els resultats, ho sé. La decisió de votar o no votar no es pren en base a un anunci vist durant una setmana… i menys en l’alt grau de politització de la quotidianitat catalana… Però aquestes pràctiques van omplint en got del descrèdit de la política i dels mitjants i serveis públics.. Deixeu-me que no deixi passar la lletja resposta del dirigents de la federació conservadora i dels seus palmeros acusant a la JEC d’ espanyolista i de no voler afavorir la participació (sic).

Però el problema s’agreuja amb l’ús que CiU està fent dels mitjans de comunicació públics (TV3, Catalunya Ràdio…)… Avui coincidia l’emisió de Salvados… titulat “TV pública en manos de los políticos” amb el un  30 minuts  a TV3 anomenat “La independència, pas a pas”.

A 20 dies per unes eleccions, la BBC hauria emés aquest documental?

Un altre tema sobre el que poder posicionar-me és el de les relacions PSC-PSOE. El PSC, principalment a través del seu primer secretari i del secretari d’organització, ha plantat cara d’una manera a la que no ens té acostumat. En un tema que no és petit, la consulta a la ciutadania catalana. Ha estat força divertit llegir i escoltar a aquells que demanen un distanciament entre el PSOE i el PSC, posessin el crit al cel per les desavinències…
Finalment, i després de participar en taules informatives aquest dissabte, allunyar-me en certa manera de l’inmediatesa i la sobre informació, i parlar, i escoltar, a gent que no viu la política amb la mateixa… diguem-ne intensitat.

El primer és que hi ha força gent a la que el debat identitari no li és tant preocupant… o que si més no, no ocupa el primer lloc de la seves reclamacions… he escoltat més les paraules retallades, atur, arribar a final de mes, educació, sanitat…  que referències a les banderes. He de reconéixer que una de les coses que més volíem explicar els meus companys i jo era el camí federal.

Hem de tindre clar que no arribem al #25N amb el Federalisme. Què és una idea, que de tant usar-la sense intenció, s’ha buidat de significat. I no és tan fàcil de vendre com… anava a dir la independència de CiU… però no m’atreveixo a dir que l’objectiu de Mas, Duran & Co. sigui una Catalunya en la que les relacions amb Espanya siguin de caire internacionals. La independència ha estat l’única idea a Europa capaç d’il·lusionar transversalment. Ha venut futur. Un futur poc definit. Una mica com un somni d’adolescent… Però un futur, al final. Tot basat en la certesa d’una millora a molt curt termini de la situació econòmica dels catalans. Una independència que no suposi gaires canvis… La necessitat d’una estabilitat la remarca l’enquesta d’aquest diumenge a El Periòdico. Davant d’un escenari de no entrada a la UE, els catalans prefereixen continuar a Espanya. Recordem que són majoritaris els que diuen sentir-se catalans i espanyols a la vegada davant els que només es senten espanyols o catalans.

I es que una part important de la gent que demana o es posiciona com a favorable a la independència el que està demanant és un model més just territorialment.

La independència obre una porta que ens porta a un espai desconegut. Un espai on no sabem si serem directament a la UE, a curt,  mig termini o mai… si serem a l’Euro o fora… un espai on no sabem que passarà amb les multinacionals amb seu a Barcelona… un espai on les referències i els estudis actuals deixen de tindre sentit. Potser tot és meravellós… o potser no.

La causa federalista cada vegada va rebent més suports. Comencen a sorgir veus a un cantó i l’altre del pont aeri a favor d’una via de diàleg, de projecte compartit, on guanyem tots.

L’aposta federalista del PSC és l’única que pot garantitzar una millora real pels catalans i les catalanes.

El camí del federalisme és un camí que no serà curt, però que sap a on va.

 

2 thoughts on “Un camí que no serà curt

  1. Fins als darrers quatre paràgraf puc compartir parts del que exposes i algunes de les idees de fons que en aquesta part de l’escrit s’hi aboquen.

    Els darrers 4 paràgraf ja no els percebo de la mateixa manera.

    El quart començant pel final recorda aquells que volen fer por.

    El tercer, si es refereix al suport promogut per El País on quasi 300 “intel·lectuals” (fa gràcia això d’intel·lectuals. I ho dic per tots, també pels altres escrits de suport que han anat sortint). Al meu entendre, aquest escrit ha d’ofendre (pel seu contingut) també als del PSC, a banda que ho considereu un suport. Per cert, que algunes de les persones que el signen, varen còrrer a signar el manifest que va sortir el dia següent.

    Del segon no te’l puc defendre, ni rebatre. És una afirmació imagino que basada en una esperança, en una creença política, en pensar que és la millor política per un moment com aquest…bé, són maneres de pensar. Jo crec que hagués estat bé fa 30 anys, ara ja és tard.

    El darrer…, els que no som del PSC, però no volem que li vaig malament, no ho veiem de la mateixa manera. Sembla que el missatge és forçat i a contrapeu. Així i tot, celebro la revolució interna del PSC, que al meu gust s’ha quedat curta.

    És possible que després del 25N sorgeixi una nova força política d’esquerres i sobiranista/independentista. Aquest nou Partit pot fer molt de mal a ERC i al PSC. És a dir, pel que fa als Partits catalans, no tot s’acaba el 25N, comença una legislatura que també pot ser curta, en el decurs de la qual encara s’han de veure altres canvis polítics en els partits d’aquí, i sinó…al temps.

  2. Hola Tomàs,
    com sempre començant demenant-te perdò per no contestar amb prou rapidesa les teves intervencions. Només dir-te que començo a pensar que aquest bloc és un projecte compartit per naltros dos.

    Deixa’m que et contesti a dos punts d’una manera molt concisa, perquè tot va lligat al tema del federalisme, i vull escriure un post només dedicat a aquest punt.

    No. no vull crear un escenari de la por. El futur d’una Catalunya independent és incert. En sé poc d’economia, però sé llegir un article/estudi. N’he llegit forces, i els estudis del sector indepe/sobiranista, dibuixant escenaris “dolents” parteixen de suposits molt benignes… o sigui, s’ho fan vindre bé. El que vull dibuixar és que com a mínim, l’horitzó d’una Catalunya independent serà incert, ni cap a bé, ni cap a malament. O sigui, que la millora no és ni molt menys una certesa.

    A dia d’avui, no estic d’acord. Pel dia 26 o posteriors deixo el tema d’un anàlisis més profund d’aquest tema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s