Uncategorized

Mas: “Jo hagués votat a Romney”.

“Jo hagués votat a Romney”.  M’imagino al Molt Honorable President Mas pronunciant aquesta frase. Ho diria a la intimitat, que és a on  li agrada fer les coses importants (el pacte del  Majestic, pactar l’estatut reduït, votar a les consultes populars , la manifestació del 11-S…). Deu ser per aquest gust per l’ambient íntim que l’Artur no té tweeter . I afegiria “Ho faig per coherència i responsabilitat”.  I al seu costat, en Quico Homs li diria amb una expressió d’incredul·litat dibuixada a la seva cara: “però si hem dit que CDC recolza al Partit Demòcrata!”.  I el Molt Honorable se’l miraria amb aquella cara que fan servir els Mestres quan es dirigeixen als seus deixebles i el convidaria a escoltar els seus arguments.

I és que en Barack Obama es presenta a la reelecció, com en Mas, enmig de la pitjor crisis des de la recessió del 29. Cap president dels Estats Units d’Amèrica  ha aconseguit  tornar a gunayar la confiança dels seus compatriotes amb un atur tant alt com el que pateixen ara mateix (7,9%).  Deixant la magnitud de les xifres a banda, podem acceptar que tots dos partien d’una situació semblant. Però la manera que han encarat els seus mandats han estat radicalment oposades.

  • Voluntat de superar els partits: Obama arriba a la Casa Blanca amb una clara voluntat de ser els presidents de tots i superar els colors. No és un brindis al sol. Si algú repassa la seva trajectòria veurà que sempre ho ha fet així. Només l’actitud d’un Partit Republicà (GOP a partir d’ara) segrestat pel Tea Party ho ha impedit.  A Catalunya Mas inicia la legislatura amb la mà estesa del PSC que li facilita l’envestidura i s’ofereix com a còmplice pels temes  de país.  Però una vegada  al Palau de la Generalitat  només un soci ha comptat: el PP. Totes dues formacions s’han donat recolzament mutu. A Barcelona i a Madrid.
  • Sanitat:  la llei més emblemàtica  de la seva  primera legislatura.  Obama ha aconseguit tirar endavant l’anomenada Obamacare, el més semblant a una universalització de la sanitat pública. No arribant tant lluny com volia, per culpa de la radicalització del GOP. Però ha aconseguit donar cobertura als més desprotegits. Aquesta era una de les grans quimeres del Partit Demòcrata des de fa 50 anys. A Catalunya, avui comptem amb menys metges, menys quiròfans, menys llits d’Hospitals, menys CAP amb servei d’urgències… Sense comptar la culpabilització dels que menys tenen Durant l’affaire PIRMI. Aquest és el balanç de Mas.
  • Economia:  quan arriba al despatx oval, als USA es destruïen 800.000 llocs de treball mensualment. A partir d’una política d’estímul de l’economia  Obama aconsegueix crear 500.000 llocs de treball com a balanç total de la legislatura, no entrar en recessió i que el PIB creixi. A més, aconsegueix un major regulació del sistema financer. Els defensors de Mas diran que des de Sant Jaume poc es pot fer a favor de la recuperació econòmica. Però és que Mas ha recolzat les mesures d’austeritat impulsades per la Merkel  i defensades per en Rajoy. Polítiques que frenen la sortida de la crisis. Per cert, aquí val recordar la connexió Adelson. L’impulsor d’Eurovegas, projecte estrella d’en Mas, és un dels grans donants del GOP.

Les polítiques d’en Mas, de CiU, no son properes a Obama. Sens dubte, el president nord-americà es trobaria molt més còmode amb les propostes del PSC que amb les de la federació conservadora.

I està clar que en Mas, en l’intimitat, haurà confesat al Quico Homs “Jo hagués votat  a Romney, per coherencia. I en Romney em votaria a mi”

8 thoughts on “Mas: “Jo hagués votat a Romney”.

  1. No sé si tot em quadra amb el poc que recordo que he anat veient als media.

    Al primer apartat, em sembla que la mà estesa es va arronsar poc després de l’investidura. No en recordo el motiu. Em va semblar que més aviat era una cosa tàctica.
    Al segon apartat, la sanitat universal la va engegar a Espanya l’Ernest Lluch, vora vint anys abans que Obama. Eren altres temps. En Mas ha retallat massa, però no he aclarit si la situació sanitària ha empitjorat realment. Al meu voltant ningú no ha tingut problemes, i porto un mes i mig anant sovint a Sant Pau.
    En el tercer apartat, tampoc entenc perquè en Mas ha volgut ser el campió europeu de retallades i pujades d’impostos. Però part del problema sembla venir de la situació anterior, quan es creia que endeutar l’estat era progressista. No entenc el show del PIRMI, ni la obsessió per Eurovegas i similars, però tampoc entenc que se li retregui haver tret l’impost de sucessions, quan només n’ha tret un percentatge mínim. La resta ja estava tret.

    Com a part de la retòrica preelectoral, em sembla molt bé el títol. Però hagués preferit que el seu desenvolupament quadrés amb el que crec recordar. De bon rollo, eh? Només sóc un lector amateur de diaris, i la meva memòria no és cap meravella.

    • Benvingut Panxacontent i gràcies per participar!

      Anem per pams.

      La trencadissa amb CiU després de que el PSC facilités l’envestidura del Mas es dona perquè fruit d’aquell pacte es considerava que en els temes de país, els dos grans partits negociarien. Dintre de la llei omnibus hi havia el de l’audiovisual, la qual van pactar CiU i PP, fent quelcom semblant al que el PP ha fet amb TVE. Llavors es dona per trencat el pacte. Pel model de la CCCMA.
      Els models sanitaris no els he volgut comparar, sinó l’aposta per ells. Me n’alegro que no hagis patit les retallades al Sant Pau. Naltros, a casa, també som usuaris. Hem vist néixer els dos fills allà. Només cal un passeig per veure les reivindicacions del serveis, quants llits estan tancats o com han augmentat les llistes d’espera. Dir-te que per exemple, abans de l’arribada del Mas a la Generalitat, una hèrnia inguinal tenia un temps màxim de 6 mesos per ser operade. Amb en Guerau, el meu fill gran, vam esperar un any i mig. Però si no vols mirar casos concrets, mira estadístiques.
      L’endeutament no és progressista. L’endeutament és una eina, com ho son els impostos. Aquí hi ha ideologia de fons. L’endeutament heretat és fill d’una política d’inversió després de 26 anys de govern de CiU, que no havia invertit en infraestructures. Catalunya necessitava una reinversió en sanitat (Hospitals, CAPS,…) i educació…. el problema bé per la caiguda d’ingressos. Basats en el treball (irpf) i en el consum (IVA).
      Altres coses, doncs l’eliminació de l’impostos de successió només beneficiava al 6% de la població catalana (els més rics), ens hauriem estalviat l’euro per recepta de 4 anys.

      Sisplau, continua passejant per aquest espai i participant, apendrem conjuntament.

      El títol era un reclam, és clar!

  2. Be, com algu que porta un parell d’anys vivint als Estats Units d’America, i a qui la situacio a Catalunya/Espanya no li es aliena, crec que alguna puc aportar.

    Aixi de primeres, i per anar al gra, el post em sembla molt simplista, poc acurat, superficial i escrit des de la pretesa superioritat moral dels socialistes. Son tantes de coses que em venen al cap que no se ni per on comencar, pero intentare sintetizar alguns punts:

    1/ Sobre Sanitat: comenco amb un link on explica el sistema que hi ha a Massachusets i que va implementar Romney com a governador de MA: https://www.mahealthconnector.org/portal/site/connector/menuitem.d7b34e88a23468a2dbef6f47d7468a0c
    Pot ser et soprens al descobrir que no es tan diferent del que proposa l’Obama. Llavors, per que alguns Republicans estan en contra de l’Obamacare? Uns dels motius es per que creuen que aixo es un tema depen dels estats i no del govern federal. Com la pena de mort, el matrimoni homosexual o la possessio d’armes hi ha temes sobre els que el govern federal no te competencia. Per fer-ho mes entenidor: de la mateixa manera que els catalans no volen que des de Madrid es decideixi sobre algunes questions sobre les que la Generalitat te competencia, els ciutadans de, per exemple, Idaho no volen que des de Washington s’impossin segons quines politiques. Suposo que algu com tu que defensa el federalisme entendra perfectament de que estic parlant. En resum, part del debat no es si l’Obamacare es bo o dolent, si no si es competencia dels estats o del govern federal. I aixo es precissament el que ha questionat Romney.

    2/ Parlem de plans d’estimul. Explica’ns si us plau si el Plan E va crear molt llocs de treball, evitar que l’economia espanyola no entres en recessio i fer creixer el PIB. Crec que tots estem d’acord que no hi ha cap indicador macroeconomic que ho demostri. Crec que es molt temerari el raonament implicit que fas: “els plans d’estimul han funcionat a USA, llavors funcionaran a Espanya”. Els plans d’estimul poden funcionar en determinats contexts i no funcionar en altres. El context social, cultural, economic i politic dels EEUU no te res a veure del de Espanya o Catalunya, per tant el que ha funcionat a EEUU no te perque funcionar a Espanya. El Plan E n’es una demostracio. Per cert, sembles oblidar qui es en part responsable de l’herencia d’aquest gover. O es que Zapatero o Montilla i els seus governs no tenen cap responsabilitat?

    3/ Deixar entendre que Obama votaria al PSC ho trobo tan ingenu, naive i fantasios que em resulta fins i tot entranyable. M’ha recordat al que va afirmar en Jose Blanco al seu blog personal quan l’Obama va ser anomenat candidat, allo de “Me he resistido en estos últimos meses a confesar públicamente mi simpatía hacia Barack Obama para no interferir en lo más mínimo en el proceso de elección que estaba desarrollando el Partido Demócrata.” (http://elcuadernodepepeblanco.blogspot.com/2008/06/claro-que-podemos.html).

    En resum, crec que es un post forca desafortunat, la veritat. De totes maneres, que sapigues que visito el teu blog regularment, que disfruto llegint-te, que em fas pensar. Vaja, que trobo a faltar que escriguis mes sovint, collons!

    Pepe

    • Pepe! Ben retrobat! Gràcies per l’últim paragraf!

      Anem per pams:

      1. Si i no, a lo gallec! El model de Romney és molt semblant a l’ Obamacare, però neixen de realitats diferents. Romney és gobernador republicà moderat d’un estat demòcrata (Massachussets) i impulsa una reforma amb un corts federals demòcrates, aconseguint guanyar iniciativa política. Obamacare inicial era molt més ambiciós que l’actual.
      No estic d’acord que la resistència republicana a l’Obamacare sigui un tema estat/govern. Aquesta última només ha estat una eina que el TC americà a tombat. La resistència republicana té més a veure amb el liberalisme. Cap estat “republicà” tenia abans d’Obamacare cap projecte semblant.
      Però vaig més enllà, no vull comparar models, perquè no és la idea. L’estat del benestar europeu neix sota uns principis i es forja després d’una segona guerra mundial que destrossa Europa. No és comparable a els USA. Però si que et puc dir que Boi Ruiz ha parlat repetidament de copiar el model holandes, que és molt semblant al de Romney. Obamacare neix en un bipartisme salvatge, gens natural als USA, on la doble representació territorial i el fluix sentit de pertinença a un partit fa molt difícil la tasca del presindent.
      Però si vols, sobre Federalisme en parlem en un pròxim post.

      2. El FMI, reixit per polítiques lliberals, ha reconegut que l’absencia de polítiques d’estímul, i per tant, només polítiques d’austeritat, allarguen la crisis. Cap país d’Europa, amb polítiques d’austeritat ha sortit de la crisis. Alemania torna a esta al voltant de la recessió. Grecia, Irlanda i Portugal no se’n surten. Mori a Italia, de l’ala liberal, demana insistentment canvis i una incentivació de l’economia. L´únic país que sembla ara allunyat és els USA. Que continuen creixent a un ritme lent. I ara ningú es planteja un escenari de recessió. Amb polítiques d’estímul des de primer dia.
      El plan E va ser de curta mirada. Improvissat. Però oblidem l’efecte multiplicador de l’absència d’inversió pública. Sabem a on som a dia d’avui, on els deutes de l’estat i de les CCAA s’accentua. Per cert, ja que hi som , podem parlar gràcies a qui, el deute de l’estat estava hipersanejat a l’inici de la crisis.
      Sobre Catalunya. Nem. Els grans ingressos de Catalunya procedeixen del irpf i de l’iva… treball i consum. Crisis. Oi, que l’equació és terrorífíca. Un dels grans problemes de CAT són les seves fonts d’ingressos, que en moments de recessió fan aigua.
      I no critíco al Mas per inoperància, que també, si no per donar suport a unes idees que des de 2010 ens estan enfonsant cada dia més.

      3. Em sembla que recordes poc els inicis d’Obama i les relacions en molts camps amb gent del PSOE. I això no és broma. Després les podem fer amb les vegades que ha sortit als debats electorals Espanya. Els demòcrates americans son equiparables a la socialdemocràcia europea, saalvant diferències culturals. El problema neix amb la poca sintonia de la dreta ara mateix amb uns republicans segrestats ideològicament pel Tea Party. però les polítiques económiques de Reagan/Thatcher/Mas, no disten tant, malgrat l’alçada dels personatges.
      Trobo increïbles les paraules de Pepe Blanco.

      Per últim, no és superioritat moral. No existeix una superioritat moral sino diferents escales. Malgrat en compartim moltes com a societat. Per mi la defensa del col·lectiu, la protecció del feble per part de la societat, la cohesió social… són molt més importants que altres valors. I en base d’aquests parlo.

  3. Interpreto aquest post en clau campanya electoral!

    El PSC no hauria d’oblidar que fa menys de 2 anys estaven al cap del govern…, i l’herència que varen deixar tampoc és per tirar coets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s