Politica Catalana

Per què parlem de Federalisme?

A molts catalans i catalanes, l ‘actual idea d’Espanya no els genera  confiança. Molt menys en el marc d’una crisis a la qual no li veiem  sortida. I ens trobem en aquest punt perquè l’Estat de les Autonomies ha fet fallida.

Pensat en el seu inici per dibuixar un marc on les nacions històriques es  sentissin còmodes en l’Espanya post-franquista i posteriorment adoptat  per totes les regions, ha estat una eina prou eficaç per la jove  democràcia espanyola. Amb resultats molt destacables i que no podem, ni  hem de voler,  oblidar. Però el model s’ha esgotat. I no només per a  Catalunya, si no per a Espanya.

Aquest col·lapse es dóna en tres aspectes ben diferents: econòmic, competencial i identitari.

1.       Col·lapse econòmic: l’asfixia econòmica que pateixen les  comunitats demostren que el model no és sostenible. Aquesta deficiència  del sistema es torna  especialment perillosa quan és la sanitat i  l’educació les dues principals partides de les CCAA. En el cas de  Catalunya, la balança entre aportació a la caixa comuna i el retorn en  aportacions a l’estat dista molt de ser socialment just. A més, hem d’afegir el  drama del finançament local.

2.       Col·lapse competencial: El desenvolupament de les Comunitats  Autònomes  ha provocat que hi hagi àmbits on les diferents  administracions es solapen, creant tensions i malgastant diners públics. A més el ciutadà es troba perdut i no sap a qui s’ha de dirirgir (estat, generalitat, diputació, consell comarcal. ajuntament…).

3.       Col·lapse identitari : Malgrat normalització de l’indentitat i la cultura de les  nacions històriques, el desenvolupament d’un nacionalisme espanyol, en  aspectes com a contraposició dels nacionalismes perifèrics – o viceversa, i l’ ús de  la confrontació i la diversitat com a eina electoral o econòmica ha fet  que es vegi a Espanya com a una idea que no es pot compartir per totes  les nacions de l’estat. .

La necessitat d’una nova articulació i la creació de noves eines més eficients  per a la nostra societat són prioritàries, i els models que poden ser viables, i entre els que hauran de decidir la societat catalana són el Federalisme i la independència.

El Partit dels Socialistes de Catalunya proposa a través del Federalisme  una nova idea del que representa i ha de ser l’estat espanyol. I ho  sintetitza en quatre paraules:
    • Reconeixement: Espanya s’ha de definir com un estat plurinacional, plurilingüístic i  pluricultural. Ha de reconèixer específicament la singularitat catalana. El reconeixement de la realitat social i cultural, és essencial per superar el col·lapse identitari i per a què tots puguin sentir seu el projecte comú que ha de ser Espanya. La  co-capitalitat de Barcelona vol ser un símbol d’aquesta nova visió  integradora i moderna.
    • Regles: S’ha de definir clarament quins àmbits corresponen en exclusiva a l’ administració central (representació exterior, defensa, signatura de  tractats…), quins en les nacions i territoris federats (educació,  sanitat, dret civil, cultura…) i quins, els mínims, són compartits.  Amb això superem el col·lapse competencional, rebaixem el col·lapse  identitari i l’econòmic.

    • Representació: Espanya ha de ser un projecte compartit per les nacions i territoris  que la composen. I això s’ha de simbolitzar en un Senat que esdevingui  l’ òrgan de debat, cooperació i decisió dels estats federats. Aquesta  iniciativa incideix en el col·lapse identitari i competencial. Neix un  concepte d’ estat més horitzontal i no vertical. Més reflex de com  s’organitza la societat.
    • Recursos: No podem obviar que aquest, i més en temps de crisis, és el problema  que la majoria de catalans senyalaria com a principal. Necessitem un  sistema transparent. On sapiguem quant i a què va destinat els diners  que aporten les llars catalanes al projecte comú que ha de ser Espanya.  Un model on no perdem ordinalitat, ja que d’això depenen l’Educació, la  Sanitat, les infraestructures de Catalunya. Un sistema que potencii que  cada cop calgui menys solidaritat territorial. Amb aquesta mesura  superem el col·lapse econòmic i rebaixem l’indentitari.

Hem d’afegir la necessitat d’un consulta on els catalans i les catalanes (no  vull dir Catalunya) decideixin el seu futur respecte a Espanya. Hi ha  una gran diferència entre haver d’estar-hi i voler ser-hi. I no només ho ha de dir Catalunya. Això s’ha de fer en el marc d’una consulta legal i amb una pregunta que no deixi cap mena de dubte ni obri portes a la interpretació.

I per que no la Independència?
  • La principal raó és perquè més del 70% de la ciutadania diuen sentir-se catalans i espanyols.
  • Només el 20% es senten només catalans.
  • En un moment on l’economia és el principal maldecap de aquells que viuen a Catalunya, el model federal és l’únic que no planteja incògnites.  Millora els recursos fiscals de la Generalitat i altres institucions  catalanes i permeten treballar per sortir de la crisis i per la cohesió  social.
  • Si el problema es centra en l’àmbit econòmic, el federalisme pot  solucionar aquest problema sense haver de plantejar un conflicte  identitari al 70% dels catalans.
  • La independència plena passa per convèncer a Espanya i de retruc el reconeixement internacional del nou Estat. És més fàcil i menys costós convèncer en participar en un projecte compartit tot estbalint unes regles de joc justes i que copsin la realitat social i cultural territorial.

4 thoughts on “Per què parlem de Federalisme?

  1. Bona tarda:
    em sembla be tot el que he llegit, i fa temps que en sento parlar, però curiosament, fins que no s’ha produit l’esclat de l’Independentisme, semblava clamar pel desert aquest sentiment federalista.
    Veig que no tenim gaire resposta mes enllà de Catalunya, i aixó es el més preocupant.
    De tot el que dius, nomès estic amb un matís: jo no faria en un estat Federal cap “reconèixement específicament a la singularitat catalana” doncs es donar importància d’uns sobre els altres.
    A mi no em caldria, doncs per a mi es el mateix una comunitat com un altre, en aquest cas un Estat que un altre.
    Sempre he pensat que en la diversitat hi ha la riquesa, i aixó es el que vull transmetre als demès ( per aixó estic al Col.lectiu Crisol al Psc) i no vull renunciar a res, ni fer renunciar a ningu.
    Mercès per obrir una reflexió i espero poder desvirtualitzar-nos properament.
    Salut

    Francesc

  2. Jesús, aquesta proposta com a “reflexió teòrica” té el seu interès pero a mi em costa veure la viabilitat. Pirncipalment perque ja ho vam intentar amb l’Estatut i l’Estat Espanyol ya ens ha dit que la nostra proposta federalisme no encaixa al seu (nostre) ordenament jurídic.
    Quin seria el full de ruta per implementar el procès del federalisme a Espanya?, quines passes podem donar des de Catalunya?

    T’ho diu una federalista de cor i de sempre, però que donada la situació política creu que a la proposta federalista se l’hi han de donar un parell de voltes perquè sigui útil (i viable) a la situació actual.

    El que no comparteixo per res és que el tema de la independencia sigui un problema identitari. Jo sóc de Valencia, de família andalusa, porto pocs anys vivint aquí i tota la familia la tinc a diferents llocs d’Espanya, i la possibilitat de independència no en genera cap problema identitari ni de convivència. Hem de sortir de la situació de bloqueig polític que vivim a Catalunya, si una opció és la independència i la mayoria la vol, per què no?

  3. Reconec els avenços del PSC, però recordo què:

    Acabada d’inaugurar la Constitució, el PSOE la va pervertir en permetre que Andalusia “entrés” pel mateix article que estava teòricament reservat al que s’en diu Nacionalitats (què mai ningú ha dit que significava). A partir d’aquell moment, i ja en fa més de 30 anys, el cafè per a tothom es va instaurar.

    És a dir, cagada nomes començar. El tema ha acabat amb la Clàusula Camps inclosa en l’Estat de la Comunitat Valenciana. Hi ha res més ridícul des del punt de vista polític? Doncs tot això s’ha permès.

    Imagino una Espanya Federal i al dia següent el president del govern de torn (dels PSOE o del PP), equiparant tal o qual Estat Federal amb l’altre i així tornant de nou al cafè per a tothom. El dia de la marmota, versió federal.

  4. Retroenllaç: Baula sense cadena | Una hora de son menys al dia...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s