Debat PSC / Politica Catalana

Orgull Socialista

Aquests dies, amb l’excusa de la recollida d’acreditacions d’apoderats pel 25N, he tingut la sort de poder compartir converses amb militants fundadors del PSC.  El que diríem història viva del partit. Bé, hauria de dir que he gaudit escoltant-los. I sobretot em parlaven d’Orgull. Orgull Socialista. Del que significat el PSC per ells, del que havia significat per la societat el PSC.

Venien enfadats amb el partit.  Parlaven de com havia canviat Barcelona, Catalunya i Espanya i que tot el progrés tenia el segell socialista. I em preguntaven per què abaixàvem la cara? per què els que estan al capdavant no en feien bandera? Per què deixem que sempre ens recordin els errors i mai parlaven dels encerts, que en són més?

mitingdelallibertat

He aprofitat aquestes converses per introduir un dels punts que crec que expliquen en la continua baixada de resultats del PSC en les successives eleccions: la pèrdua d’orgull per una pertinença a un col·lectiu per part dels militants i els votants (diguem-lis simpatitzants). La pèrdua de l’Orgull Socialista.

No es poden tindre uns bons resultats en unes eleccions, ja no diguem guanyar-les, si la teva militància, els teus simpatitzants,  no es troba motivada, si no expressen  els posicionaments dels partit. Les eleccions es guanyen dia a dia. A la parada del mercat. A l’escala. A l’oficina. A la porta d’una escola. A on hi ha una conversa. A on hi ha un activista de la teva organització. Una idea, un argument, guanya solidesa, guanya persuasió, si ens el transmet algú conegut. El impersonal partit, en el nostre cas el PSC, passa a tenir una cara, una veu…. i no és la del primer secretari, la del portaveu o la del president del grup municipal… és la del nostre veí. Cada dia que passa, són menys els que volen ser la cara, la veu, del PSC. Siguin militants o simpatitzants… cada cop hi ha menys. I el que és més greu, cada cop hi ha menys diversitat de gent que vol fer d’altaveu de les nostres propostes, amb el que cada cop es fa més difícil que la gent s’ identifiqui amb el projecte. I és que no ens oblidem la Política és una qüestió de persones.

votadsocialista

És veritat que ens trobem en un moment on tota organització política clàssica es troba en crisis. Què els models de participació i activisme estan canviant. I que el partit en qual milito no s’ha escapat d’aquesta realitat. Però tot això no és suficient la davallada del que ha representat i representa el Partit dels Socialistes de Catalunya en l’ideari comú català.

I quins són els motius que han provocat aquest allunyament?

  • Manca de Lideratge:
    • en l’ agenda política. El Partit dels Socialistes de Catalunya des de fa ja massa temps no marca l’agenda política de Catalunya. Sempre es veu avocat a prendre una posició defensiva i que el fa estar poc preparats pels debats que es generen.
    • en l’espai progressista. els socialistes sempre havien estat al davant dels avenços socials. Els moviments reivindicatius que sorgien arreu entenien que érem el millor aliat que podien triar. Avui això no és així. Tot sovint ens identifiquen amb l’inmobilisme.
    • en l’espai representatiu. les estructures del partit no han estat capaces de generar un lideratge aglutinador. Són molts els que des de la marxa de Pasqual Maragall es queixen de la manca d’una figura que pugui exercir de  primera veu dels socialistes. Què defensi la tasca de govern exercida i els èxits aconseguits i remarqui que aquesta és una societat que s’ha de transformar per aconseguir la justícia social.
  • Manca de cultura política inclusiva. La gran virtut del PSC i del seu procés de fundació va ser la capacitat de ser una organització on tot l’espai progressista es podia veure reflexat. Avui això ha canviat. No parlo de lluites entre sectors pel fet nacional si no de la voluntat de ser una organització inclusiva i plural. En els últims anys s’ha premiat el donar una imatge de cohesió que de diversitat i riquesa. I molts han marxat a l’ entendre que ja no tenien cabuda al PSC. Hem de retornar a la creença ferma i remarcada amb fets que la nostra riquesa és la nostra pluralitat. Pluralitat que van defensar com ningú a Catalunya i fruit de la qual avui som un sòl poble.congresunitat
  • Manca de suport cultural i comunicatiu: El PSC cada cop té menys aliats a les elits culturals i als mitjans de comunicació. Els motius els podem trobar a la pèrdua de lideratge progressista i de l’espai progressista. Però el vull remarcar perquè incideixen especialment en els militants i simpatitzants.

La pèrdua de l’Orgull Socialista és una conseqüència que ha esdevingut causa.

Cal que recuperem l’Orgull!

Perquè en tenim motius!

2 thoughts on “Orgull Socialista

  1. Jo afegiria el següent:

    – El missatge federalista no ha calat, no ha resultat creïble. Aquesta conversió no ha estat prou explicada.
    – Les divisions internes són i han estat importants.
    – Manca un lideratge més potent, aquí i a Espanya.
    – Es vulgui o no es vulgui, Chacón, Montilla, Corbacho…, no se sap si són més d’aquí o d’allà. Estan d’acord amb el programa del PSC.
    – No haver fet encara unes primàries.

    • Estic d’acord en el que dius. Malgrat que ho matitzaria de que son ja “detalls”.
      L’altre dia algú posava el símil de les eleccions del #25N i un examen sorpresa. No suspens perquè fos sorpresa, sino perquè no has estudiat cada dia.
      El Federalisme ha de ser un continu en la nostra proposta i guanyar credibilitat amb la seva defensa (com ERC amb l’independentisme).
      Les divisions, lideratges, etc… és fruit d’una molt mala dinàmica interna.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s