Debat PSC

Recuperar l’esperit de la Llibertat

A primera vista pot semblar que els 20 del #25N va ser entomats pels Socialistes de Catalunya amb estoïcisme… i fins i tot alegria: per les previsions i elsperill-caiguda-a-diferent-nivell resultats de CiU. És veritat que la nit de diumenge molts vam pensar que podia haver estat pitjor i ens vam alegrar perquè els nostres conciutadans havien demostrat la diversitat social catalana i que no es van deixar enganyar per falsos profetes. Però tothom sap que els somnis de cap de setmana desapareixen amb el primer cafè del dilluns.

La direcció del partit ha transmès la idea de ser molt conscients de la magnitud de la tragèdia, de que hi ha un projecte per renovar el discurs i l’organització i que el que li ha mancat és temps per a que es comencin a veure els resultats. En el Consell Nacional en Pere Navarro ha tornat a esgrimir aquest discurs i ha posat damunt la taula un escenari amb tres conferències dedicades respectivament a la qüestió democràtica, a la qüestió nacional i a la qüestió. Fixar el rumb ideològic del PSC pels pròxims deu anys. I fer-ho en un format obert, acollint de bon grat tota aportació dels sectors progressistes catalans.

Però (sí, hi ha un però en aquesta idea) ara mateix la societat catalana no es sent atreta a participar en el projecte del Nou PSC. I no tant pels nostres postulats ideològics, si no perquè ens veuen com una organització desfasada. És veritat que encara retenim allò que pocs tenen: aura de partit de govern. I abans de perdre-la hem de fer canvis. Fa temps que defenso la tesis de que el problema del PSC és que no és el PSC. Com deia avui el Miquel Iceta (@miqueliceta) a la seva intervenció al Consell Nacional “més que un nou PSC, hem de ser el PSC, de nou”. En el mateix sentit es manifestava Laia Bonet (@laiabonetrull) recordant el paràgrafs del codi ètic del PSC durant el seu torn de paraula.

Si volem teixir lligams ferms amb la societat, si volem que ens vegin com la millor eina per transformar la realitat, cal que endrecem primer la casa. Cal instaurar una nova cultura política. Totalment Inclusiva, més participativa, més permeable, més valenta.  Fugint de les tendències excloents, de la democràcia interna atrofiada pel desús, de l’ hermetisme del discurs únic, del tacticisme…

Deixeu-me que faci referència al Míting de la Llibertat. Ho faré amb imatges i extractes, per remarcar al voltant de quina idea es van reagrupar els Socialistes Catalans.

“Fou un acte de profund caràcter unitari, cap atac, cap crítica a ningú. Tan sols l’afirmació reiterada que un gran Partit Socialista ha d’ ésser el resultat de la confrontació democràtica de tots els que vulguin formar part de la seva creació.”

“Anem a establir les condicions que facin possible que els bens i la cultura siguin per tothom,  anem a fer una societat fraternal d’homes i dones, anem a construir llibertat, anem a fermar la justícia, en una paraula, anem a canviar la vida

“Nosaltres, els socialistes, oferim un camí, una eina, una esperança i un programa”

“Nosaltres proclamem que per damunt de tota consideració ideològica i per damunt de tot principi lluitarem amb aquells que estan constantment amb el poble”.

“Homes i dones de Catalunya, el Socialisme ofereix un futur i una esperança. El Socialisme té les eines per arribar-hi”.

Exigim que el partit sigui obert, no dogmàtic, democràtic de soca-rel, autogestionari, sense altre autoritat que el lliure consentiment. Cal que tothom hi prengui part. Que els nostres fills, els nostres nets, no puguin demanar-nos responsabilitats. No puguin dir-nos “quan el món es transformava, quan Catalunya deixava de ser d’uns quants per ser de tots… tu què feies?”. Cal que tots puguem respondre: “Bolcàvem tot el nostre esforç en aquesta empresa. Treballàvem i militàvem al Gran Partit del Poble, al Partit dels Socialistes de Catalunya” “.

Llavors el PSC no s’havia d’apropar a la societat civil. El PSC era la societat civil.

Davant de l’última oportunitat, en un moment socialment històric i complicat, vull poder respondre al Guerau i al Ferran, els meus fills, que bolcava tot el meu esforç en aquesta empresa. Que treballava i  militava al Partit dels Socialistes per a que tornés a ser el  gran partit del poble. Per a tornar a ser una eina pel futur i per l’esperança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s