Uncategorized

El Cucut

Fins ahir aquest post anava a titular-se “Està CiU preparada per pactar amb una ERC forta?”, vaig temptat a escriure “el pacte de la singladura” però crec que El Cucut el trobareu més adient… ja em direu.

Us presento al Cucut:

cucut

I extrec de la Wikipèdia un fragment de la seva entrada:

És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells[2], substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Vers l’abril-juny, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l’ajut del bec. Aquesta acció pot repetir-se fins a 12-13 vegades. (…) Els ous en qüestió eclosionaran després de 12 dies, abans no ho facin els propis del niu. Aleshores, el petit cucut començarà a llençar daltabaix del niu -fins i tot, de vegades, davant la presència dels pares- tots i cadascun dels ous o dels altres pollets -en cas que hagin nascut- que l’envolten, de tal manera que, aviat, serà l’únic habitant d’un niu que, ràpidament, se li farà molt petit.

Després tornarem al Cucut. Parlem ara d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Cal dir que aquesta no és l’única entrada que dedicaré a la formació independentista, veritables guanyadors de les eleccions del #25N, juntament amb les CUP i Ciutadans. Des la mateixa nit de diumenge, tots teníem clar, i en Duran més que ningú, que l’única sortida que li quedava a la federació de centre-dreta era pactar amb els republicans. CiU venia de trencar el que havia estat el seu més valuós tresor: la capacitat de pactar amb tothom. La deriva nacionalista, amplificada per amagar el desgast de les retallades i una gestió molt qüestionable dels 2 anys de legislatura, va cremar els ponts amb el PP i i s’afegia sal a les relacions ja molt crítiques amb PSC des de que CiU va trencar el pacte d’investidura. Només quedava ERC.

Esquerra no es podia imaginar a on es trobava i es que encara tenien malsons per culpa de les eleccions municipals de maig de 2011. L’estratègia convergent de situar el fet nacional en el centre de la política catalana havia simplificat molt la travessia a que estava condemnat el partit més representatiu de l’independentisme català. El clima propici va fer que ERC revés una nova fornada de líders provinents de la societat civil. Inexperts, però sense els vicis de la política. A partir d’aquí, una bona campanya i la crisis de credibilitat del CiU i el PSC, per diferents motius, va permetre a Junqueras erigir-se en el guanyador de la nit electoral. A més Mas havia permès que Esquerra no hagués de triar entre l’eix nacional i l’eix social. L’eix nacional, on els seus novells líders es trobaven molt més còmodes, era el predominant.
masijunqueras

Estic segur, i m’ho han corroborat militants de CDC, que aquest pacte de la singladura els incomoda moltíssim. Ja no parlem com cou tot això entre les files d’UDC. Però no podien trair el discurs sobiranista. Això mermaria molt la credibilitat de Mas, i ha estat la manca de credibilitat la culpable dels malts resultats. Inevitablement, s’havien d’apropar a ERC.

I a partir d’aquí és on veiem que moltes coses han canviat al partit independentista. Durant les negociacions per formar els dos governs de progrés, ERC havia pressionat molt per accedir a conselleries, secretaries, etc… volien controlar l’administració (i TV3). Aquells pactes havien de comportar canvis, canvis a mans dels republicans. ERC va sortir molt malmesa del tripartit patint dues escissions provocades pels sectors més radicals independentistes.

En canvi ara trobem un Junqueras que garantitza la governabilitat i en canvi no vol entrar al govern. Vol marcar agenda però no vol regir-la, protagonitzar la formació del Govern però sense que hi hagi republicans. I Mas hi ha accedit. Junqueras ha aconseguit que la qüestió nacional continuí al centre del dia a dia polític català durant, com a mínim dos anys, amb una horitzó clar per la consulta i protegint-se de les crítiques per permetre el govern de les retallades amb un paquet de mesures fiscals que permetran (en teoria) retallar només 3000milio d’€. Situació de Win/Win per Junqueras i escenari gens procliu per CiU.

I per què ha triat aquest camí ERC? Doncs perquè creu que pot GUANYAR les pròximes eleccions. No vol ser segon. No busquen curt termini.

I CiU? CiU està alimentant la cria de Cucut

Reed_warbler_cuckoo

4 thoughts on “El Cucut

  1. L’exemple i metàfora del cucut el trobo una mica cruel però vull imaginar que és un somni, com aquells discursos que comencen dient “ahir vaig tenir un somni…”.

    Saps que no soc sospitós de ser de CiU, però si bé aquesta formació ha perdut escons, ha guanyat i ho ha fet clarament. Això s’ha d’acceptar. I això ho ha de fer ERC i també la resta de formacions.

    ERC ha forçat a CiU, però preguntem-nos que han votat els que han votat en les darreres eleccions? Si les formacions del Parlament segueixen sense reconèixer el que la societat ha votat, estan en la mateixa línia que la premsa de dretes (quasi bé tota) de Madrid.

    Segueixo pensant que PP i PSOE aproparan posicions al respecte de què fer amb Catalunya i el País Basc (que està a l’espera i veient que passa aquí). Faran una proposta de canvi Constitucional amb algunes millores amb l’esperança de que s’aprovi i Catalunya estigui callada uns altres 40 anys. Ens tornaran a prendre el pel.

    Estic fermament convençut que no tenim res a fer amb Espanya de rèmora. Ara bé, en el seu moment veurem com es comporta aquesta societat i que es vota. En els propers mesos hi haurà notícies.

    Un ull l’hem de tenir a Madrid, però un altre l’hem de tenir a Brussel·les ja que més aviat que tard s’haurà de pronunciar sobre la pregunta del Parlament d’Anglaterra al respecte de com restarà Escòcia en el cas de que guanyi el Si. Si Europa planteja que Escòcia restarà dins Europa (amb un estatus particular que hauran de negociar els serveis jurídics) mentre negocia l’estatus final que li correspon com a nou País membre, crec que Catalunya ho tindrà molt més fàcil.

  2. @MirCarracedo Totalment d’acord amb la coherència d’ERC.

    @Tomàs.
    El cucut no és un exemple del tot adient perquè és el Cucut qui deixa l’ou voluntàriament al niu adoptiu, i en aquest cas l’ou=independentisme ha sigut CiU qui se l’ha portat a casa.
    I per CiU ha tingut costos electorals. A comença la legislatura amb la sensació que és ERC qui està marcant clarament l’agenda.
    Antich, director de La Vanguardia, ja ha comentat que el 2013 portarà la trencadissa entre CDC i UdC, a més Recoder sembla que vol donar guerra dins de CDC.
    2013 i 2014 seran anys molt agitats en lo polític i possiblement en lo social. Esperem no ens arrossegui la tensió.
    I bones festes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s