Uncategorized

Eppur si muove… i…

Eppur si muove… o també podria dir: més enllà de La Sènia hi ha vida…. federalista.

Galileo GalileiEl 29 de desembre del ja tancat 2012 ens llevàvem amb dues notícies que si no fos perquè el dia dels innocents ja havia passat diríem que eren invencions:

Dues federacions del PSOE, l’ andalusa i la valenciana, estan treballant en propostes de com fer avançar l’ estat espanyol cap a un model federal i integrador. A més li hem de sumar l’encàrrec de la direcció central dels socialistes espanyols a Ramón Jauregui per a redactar una proposta. O sigui, que on creiem que no existien federalistes, els socialistes espanyols, com abans els catalans han fet seu el federalisme.

És veritat que la proposta encapçalada pel president andalús i del PSOE Jose Antonio Griñán dista en certs punts del que els socialistes catalans volem i esperem de l’ Espanya federal: un govern central més alleugerit de responsabilitats i la lliure adhesió a al projecte federal. Aquest punt comporta la defensa de la consulta a la ciutadania catalana. Però no deixa de ser important que els socialistes andalusos que s’agrupen en la federació més important del PSOE i representen a la comunitat autònoma que més consciencia de nació ha desenvolupat més enllà de les històriques hagin començat a repensar Espanya.
Els socialistes valencians aprovaran al març un text que formalment recull i defensa posicions molt properes al del PSC. L’entrada dels nostres veïns del sud suposa una normalització del debat.
Al PSC amb el seu primer secretari al caelstreballsdheraclespdavant li toca estendre el debat a la resta de les federacions del PSOE i defensar a Catalunya que per molt que els sectors nacionalistes vulguin fer creure que més enllà de La Sènia hi ha qui creu que podem compartir un projecte tots ens sentim còmodes.
No és poca feina per en Pere Navarro: cap de l’oposició (hem nego a donar el títol a l’Oriol Junqueras), revitalitzar una organització que ara mateix no es reconeix i fer d’apòstol del federalisme.
I aquí comença el I… i com d’una entrada en faig dos….
Les tasques i reptes que te en Pere Navarro no són menors. Tant de temps requereixen que es fa virtualment impossible que pugui abordar totes tres amb el mínim de temps necessari. Ja és habitualment molt difícil sense l’obligació d’atendre a l’encaix catalano-espanyol.
Tot sovint s’infravalora la necessitat d’un primer secretari de l’organització i es veu com un requisit per ser encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya i candidat a President de la Generalitat. Que no hi hagi una radical separació dels dos càrrecs té més a veure amb la inseguretat que pot generar a un i altre càrrec que amb l’eficiència i les necessitats reals.
En la situació actual es fa encara més necessari la figura d’un primer secretari dels socialistes catalans centrat en la regeneració i reorganització de l’organització i del projecte. Tasca que s’ha d’afegir a la de direcció, creació d’opinió i lligams amb la societat i relacions amb el PSOE.
Per altra banda, la posició al Parlament, com a cara visible dels socialistes catalans i tots aquells que han votat a favor de que els representi, té unes obligacions ben diferenciades. Actualment fer una oposició constructiva però fiscalitzadora i sens dubte treballar per reparar la manca de credibilitat de la classe política i els càrrecs electes.
Les diferents tasques encomanades també fan que l’avaluació continua que els militants a través dels diferents espais de participació han de fer de les dues figures. És possible que en Pere Navarro tingués raó al no dimitir com a primer secretari pels resultats del #25N, però no que no acceptés responsabilitats com a candidat a la presidència de la Generalitat i per una més que qüestionable actuació durant la campanya.
no-miedoEn l’horitzó ens trobarem que també la legitimitat de totes dues posicions seran ben diferenciades. Un primer secretari lògicament ratificat per la militància i un cap de llista amb el suport extés a la ciutadania que hi vulgui participar en la seva elecció. Però no hem d’oblidar mai que les responsabilitats versen justament ara de la mateixa manera. El primer secretari ha de passar comptes dins el PSC, però els diputats ho han de fer a la vegada davant del seu votants. I si a més les urnes el designen amb un càrrec executiu, aquesta responsabilitat s’amplia a tota la ciutadania.
No ens podem permetre que les pors i les inseguretats no ens permetin encarar les necessitats.

4 thoughts on “Eppur si muove… i…

  1. Personalment, tot i que es un avenç que per fi s’entumi el debat en el PSOE i es vulgui presentar una proposta federal, crec que s’hauria d’haver iniciat fa mesos. Esperem que n’aprenguem i a partir d’ara fixem postures prèviament.

  2. Ho admeto. El PSOE es mou clarament en un sentit Federal.

    He llegit alguna cosa del que proposa Andalusia i València. Espero les conclusions del PSC (en temes com Sobirania, Estats, Nacions, Fiscalitat, Exteriors…).

    Un Estat Federal, com saps, és molt flexible en la seva concepció, en el sentit de que potser com l’Espanya actual o ser pràcticament un Estat Confederal (no en el concepte de fons, però si quant a les competències).

    Una curiositat: A la Constitució de 1873, hi havia diversos Estats dins Espanya, i a banda de Catalunya, per exemples hi havia els d’Andalusia Oriental i Andalusia Occidental (n’hi havia altres com Puerto Rico).

    El que passa és que Andalusia és la federació que de moment en fa una visió més restrictiva quant a competències. De fet va poc més enllà de la situació actual.

  3. Avui han aprovat al Comitè Federal del PSOE, on participa en el PSC, una resolució que dona per esgotat el model de les autonomies i una aposta pel model federal.
    Es veritat que patinen amb el tema de la consulta, però anem avançant, i a ritme.
    Crec que haurem de debatre molt sobre el model federal. Per mi la solució seria donar gairebé tot a les unitats federals i després que aquestes podessin delegar en el govern per guanyar els beneficis d’economia d’escala.
    Al XIX teniem clares coses que ara no… tu creus?

    • No, crec que l’escenari polític dels 1873 era caòtic i molt pitjor que el d’ara, però a nivell de la interiorització de determinats conceptes territorials si que tenien unes concepcions molt clares.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s