Uncategorized

El primer error i el primer encert

Les figures d’Oriol Junqueras i Pere Navarro semblen contraposades. No en la vessant ideològica, ja que si obviem la qüestió nacional haurien de ser força properes. Però si ens fixem en la seva trajectòria política, i en especial des de que arriben al capdavant de les seves respectives organitzacions.

Navarro-JunquerasNavarro és un fill de la transició. Comença a militar al PSC al 77 i a partir del 87 és regidor de Terrassa. La seva és una llarga trajectòria lligada a la política municipal de la seva ciutat natal . 15 anys com a regidor i 10 com a alcalde, tots ells lligat a les sigles dels socialistes de Catalunya, dels quals fou primer secretari de Terrassa. El terrassenc arriba a la primera secretaria nacional en el moment més complicat del PSC fins al moment des de la seva fundació. Ho fa amb un recolzament per damunt del 70%. Un any després del seu nomenament el PSC ha obtingut els pitjors resultats de la seva història, els debats intern tenen més vigència que mai, hi ha la sensació de que l’organització no té rumb…

N’Oriol Junqueras no arriba a la política representativa fins al 2003 com a regidor independent a les llistes d’ERC a Sant Vicenç dels Horts. Fins llavors és part del que anomenem societat civil, salta a la primera línea d’ERC quan és nomenat candidat per l’organització independentista a les eleccions europees del 2009 on sortirà elegit eurodiputat. L’ensorrament a les municipals del 2011 provoca l’enèsima crisi de la formació i la direcció dimiteix en bloc. Junqueras és nomenat president sense que ningú es presenti per disputar-li el càrrec. A partir de llavors tot ha somrigut a Esquerra i a Junqueras. Els debats interns han desaparegut, així com les formacions creades per escissions (SI i Reagrupament) i són els vencedors morals de les eleccions catalanes del passat 25N. Oriol Junqueras és avui en dia, alhora, cap de l’oposició i salvaguarda del executiu de Mas.

No podem caure en lectures simplistes. La situació del PSC té el seu origen molt abans de l’arribada de Pere Navarro i Oriol Junqueras s’ha beneficiat de la tasca dels seus antecessors, de la societat civil i de CiU.

error-farilurePerò és veritat que Junqueras no havia comés cap error fins ara. Tampoc cap gran encert abans del 25N, més enllà de força sentit comú i un missatge molt integrador durant la campanya. El seu és un lideratge que es va forjant en els resultats i no pas en la seva figura, poc carismàtica i fluix orador. El seu primer error ha estat la Declaració de Sobirania del Poble Català. La instrumentalització de la consulta ha trencat la virginal capa de fet democràtic que emparava la consulta. Aquesta ha de ser defensada per la immensa majoria de ciutadans de Catalunya, siguin independentistes, federalistes, confederalistes o unionistes. CiU i ERC han rebut el primer pal. Esperaven sumar com en el ple del 27 de setembre a ICV i a les CUP i suposo que en menor mesura al PSC. Però tots han posat el crit al cel pel partidisme. I Unió també. Això és el que passa quan confons un dret (decidir) amb una opció (independència).

aciertoEn canvi semblava que el camí de Pere Navarro es contruís en base a errors. Reorganitzacions a destemps al Grup Parlamentari, posicionaments erràtics, no celebració de primàries, exclusió a llistes… però hi ha un punt on s’ha mantingut inflexible: la defensa de la consulta i l’ estat federal. I ho ha defensat ja dues vegades davant dels companys de viatge del PSOE i en especial del seu primer secretari. Sense grans declaracions però amb fermesa. Els socialistes espanyols ja s’han adonat de la necessitat d’evolucionar l’estat de les autonomies cap a l’estat federal. Aquesta és una resposta a la situació actual de Catalunya, però amb una solució marcada pel PSC. Ara toca madurar la proposta i continuar la defensa de la consulta.

3 thoughts on “El primer error i el primer encert

  1. Crec que és un bon orador, en el sentit que sap expressar-se en públic de manera fluida i persuasiva. Crec que és eloquent, però contra gustos…

    Crec que si que la declaració de sobirania d’ERC i deCiU va ser precipitada i poc consensuada. En aquests dies de discussió previs al dia 23 en parlaran entre tots i al final hi haurà un acord a 4.

    Per desgracia de Catalunya, el PSC no s’afegirà a aquesta declaració. Una declaració que malgrat no té efectes jurídics immediats, si que té una importància immaterial ara, però pot tenir una importància en el decurs de les converses internacionals que Catalunya haurà d’obrir ben aviat.

    No oblidem que es vulgui o no, aquesta declaració estarà als llibres d’història. Ho crec fermament.

    El PSC debat internament que ha de fer, si queda fora de la declaració per què no creu que Catalunya sigui o pugui arribar a ser subjecte jurídic i polític i sobirà, o per què pensant que si, no s’atreveix a anar contra el PSOE i contra alguns dels seus propis membres de manera tant clara.

    Ara bé, per al Procés adjectivar a Catalunya i al seu poble com a Sobirà és imprescindible, d’altra manera per què pensem que s’ha votat el que s’ha votat el passat 25N?

    Es podria haver plantejat una Declaració de to més baix, si. Ara bé, per què cal fer-ho? Només per aixoplugar el PSC?

    També hi ha persones que pensen que el PSC s’ha de definir. On vol estar en aquest debat?

    L’Espanya Federal del PSC contempla que la sobirania recau solament en el poble espanyol? Contempla un Estat Català Sobirà dins l’Espanya Federal? La seva Espanya Federal és com la d’ara amb una mica més d’autonomia?

    Si sabéssim aquestes respostes, sabríem que faran finalment al respecte de la Declaració del proper 23.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s