Debat PSC

Aprenent del Barça…

Néixer al 78 ha fet que sigui un afortunat. Ho dic des del punt de vista de culer. He viscut la gran època del Barça. El canvi de ser més que un club per raons més enllà del futbol a ser el millor club del món per èxits i filosofia esportiva. Però encara guardo a la mil_nmeva memòria els records de Sevilla, de la Quinta del Buitre, de quan ens refugiàvem en les bromes de les gomes Milan perquè no podíem fer-ho amb els títols del nostre equip… Tot això canvia amb l’arribada d’en Johan Cruyff i especialment amb el gol de “Tintin” Koeman a Wembley el 20 de maig de 1992. Estava a punt de complir 14 anys.

Avui gaudim d’un equip que molts no dubten en anomenar-lo el millor de la història. Equip que ha crescut al voltant d’una idea, d’una manera de jugar, que ha esdevingut el segell del Barça. Una filosofia que entrona el concepte de joc col·lectiu. Tots juguen, tots ataquen, tots se la passen, sense rifar cap pilota. Però el secret d’aquest conjunt igualitari és el lideratge. Malgrat poder comptar amb el millor jugador de la història, un futbolista que sempre hi és i sempre resulta resolutiu, el lideratge de Lionel Messi no és excloent. Ell és el lider durant els 90 minuts. Però Xavi lidera la forma, el camí, el concepte. Busquets la feina fosca, la que no es veu però és nota. Pujol es posa al capdavant dels valors i dels sentiments. I en Piqué és el qui més a prop de la grada es troba, a qui l’aficionat reconeix com un dels seus. Tot això sota la supervisió de Tito que ha substituït amb naturalitat a qui es creia insubstituïble, a qui des de la sala de premsa del Camp Nou liderava el pensar i el sentir de la culerada. Estem parlant de coliderar un projecte. De no tindre por, ni egoisme, ni enveja. Sentiments que impossibiliten un lideratge útil i fructífer.
barçalideratge
A Can Barça, últimament, tot canvia per continuar igual. Un projecte que suporta els canvis i les regeneracions perquè els lideratges estan ben gestionats i ben entesos. Però això no és gens habitual.

De fet a les organitzacions el colideratge està mal vist perquè s’interpreta com ruptura. No es visualitza com l’esforç conjunt per crear un camí sinó una competència on cadascú construeix el seu camí i on cada vegada aquests s’allunyen més. Aquesta desconfiança, aquesta por limitadora, és especialment important i dominant al món de la Política.

Dins els partits s’acostuma a dir que no s’ha de parlar de noms sinó de projecte. Quan tot sovint el que falla no és el projecte sinó la manca dels noms i de lideratges naturals i propers a la societat. Tot partit el que fa és vendre una sèrie de valors i de projectes de futur i la societat ho compra depositant la seva confiança.

Valors, futur, confiança. Intangibles. Parlem de termes que ràpidament associem amb persones. Per això són importants els noms, les cares visibles, qui encapçala els projectes… Els líders. La societat, la militància, vol depositar la seva confiança en quelcom tangible, en persones que transmeten uns valors, que són dignes de confiança, que poden millorar el futur mutu.

Però la nostra, cada vegada més, polièdrica societat reclama lideratges compartits i segmentats com els que llueix el Barça. Els temps d’un mestre i dotze (tretze) apòstols han quedat enrere. Requerim d’equips de direcció que no es sentin amenaçats, que siguin generosos en la confluència d’espais i que entenguin que el camí ha de ser comú.

bambu1A Can Psc cal una renovació de lideratges. Però no podem esperar a una llunyana celebració de primàries ni limitar-nos a aquestes. Hem d’afavorir la creació de les condicions necessàries per a que apareguin aquests nous líders moderns. I amb garanties que puguin ocupar els seus espais. No podem tancar l’organització a lideratges, que malgrat ser legítims, saturen càrrecs orgànics i representatius, ofegant així les figures emergents. No podem oblidar que vivim un moment en el que la societat ens sent llunyans. Ens calen noves cares, noves veus, que representin els valors de la societat progressista catalana i dels Socialistes Catalans. Perquè no oblidem que són les persones, els líders, els que posen el matís als programes, els diferents accents a les polítiques.

One thought on “Aprenent del Barça…

  1. Tinc l’avantatge que abans de comentar el teu post he vist el debat per a la declaració de sobirania i he seguit el que ha passat els dies anteriors a nivell de cada partits dels que hi ha participat.

    Lligant el que dius en el post i el que ha passat:

    Els PSC s’ha trobat amb una resistència que no esperava. Esperava debat i esperava solucionar-ho com sempre (la majoria del PSC més propera al PSOE vota -és majoria- i es fa el que ells diuen), per votació de la majoria.

    El vot de la majoria en el si d’un partit és el que s’ha de seguir (dieu el que no voleu deixar que les persones opinin fins al final el que pensin, sobretot en determinats temes de consciència o d’una gran importància).

    Defenso als que no han votat. Per què? Doncs perquè la dictadura dels partits (de tots el que ho facin), no pot passar per sobre de la consciència de les persones, no pot passar per sobre del pensament personal en referència a determinats temes.

    El debat sobre el Dret a Decidir o sobre l’Avortament o sobre si Catalunya és o no Sobirana (a banda del propi concepte, cal llegir el que sobre el tema ja està escrit en l’actual Estatut), podria decidir-se en el si dels partits d’una altra manera.

    Hores d’ara, el lideratge a can PSC ha d’estar en dubte, o si més no, el que dius en el post, el tipus de lideratge, la manera de gestionar el PSC.

    Preguntes:

    1.- Realment el PSC dirigeix el 100% de les seves decisions, o el PSOE té en pes important en aquestes?

    2.- Carme Chacón és una militant més o és qui talla el bacallà? El PSC ha apostat per ella com a futura presidenta d’Espanya i per això el PSC no aposta per la Sobirania de Catalunya.

    Nota: pot sembla molt bèstia el que ara diré, però ho crec al 100%. Ni Carme Chacón, ni cap altra català, serà president d’Espanya. És que ella es creu realment que pot ser-ho?

    3.- Què passarà amb el PSC si segueix havent persones importants que acaben marxant?

    4.- El nou partit d’Ernest Margall té recorregut? Influirà en el PSC?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s