Debat PSC

Esquerra o dreta?

M’agrada pensar que als meus 34 anys encara sóc jove i que encara em queda molt per aprendre. Però hi ha coses que de les que te n’adones amb certa facilitat: que no tot surt bé (malgrat que tu ho facis perfecte), que passats els 30 necessites més temps per recuperar, que els nens et canvien radicalment la vida, que la vida l’has de mesurar en moments i no en temps… Però sobretot que la convivència és difícil. A la feina, amb els amics, amb la família (cerc ampliat), amb la família (cercle reduït). L’ús de les paraules que més convenen, cedir en alguns posicionaments, un gest a temps, un silenci… Són petites decisions, concessions, que fem al col·lectiu. Entenem que són ecosistemes sensibles i que hem d’anar amb cura per no malmetre’ls, especialment si tens responsabilitats.

fragilLes organitzacions polítiques són col·lectius especialment complicats. S’hi arriba per motivació i activisme i entres a militar en una estructura jerarquitzada amb espais de relació i participació atomitzats, i a vegades estancs. Parlem d’una concepció organitzativa més encaminada a l’execució que a la reflexió. És a dir, els partits, per disseny, són espais més còmodes pels peons que pels opinadors. I és la gestió i la cultura política qui pot trencar aquest fet. Però en el adn de qui s’afíl·lia hi ha el debat. Debat que és enriquidor, i alhora un gran indicador de la salut del partit. Com més n’hi ha, més divers és el partit, i com a tal, més representatiu de la societat. Però del debat també emergeixen les diferències, i per tant els posicionaments, els blocs. Ens trobem amb escenaris de majories i minories. I és quan les executives, i en especial dels primers secretaris i els secretaris d’organització, han de jugar un paper importantíssim per preservar l’ecosistema. Els càrrecs, avalats per la majoria, hauran de ser els principals valedors de la minoria.

en-minoriaI és que podem valorar les organitzacions, els partits, per la qualitat de les seves minories. Si es permet que el camí es fixi sota l’imperi de la majoria, les minories tendiran a desaparèixer, cansades de topar contra la paret, i només aquells que coincideixin al 100% es sentiran atrets a militar. Una organització monolítica, clarament poc representativa i amb vocació d’oposició. Un partit de govern ha de ser imperiosament integrador. Les seves minories s’han de sentir copartícipes i representades en els postulats. Un partit on qui hi vol participar no es preocupa de les divergències, perquè sap que seran superades satisfactòriament, sinó en treballar per tot allò que es comparteix.

D’un temps ençà, i fruit de la radicalització i la tensió que està patint Catalunya, els Socialistes de Catalunya, que militem al partit més transversal de la nació, estem patint que només es parli del punt on divergim. En els aspectes social i econòmic, els que ens preocupen de debò, els que són el motiu de que militem en l’aliança socialista, no diferim. Els tenim clars i són compartits. En com ens apropem a l’encaix Catalunya/Espanya és on sorgeixen les diferències. I possiblement de matisos, ja que coincidim gairebé unitàriament en definir-nos com federalistes i apostar per un major autogovern pels catalans i catalanes. Però el 23 de gener vam votar. Vam aplicar la tirania de la majoria. I ens vam equivocar. Democràcia no és votar, no és aplicar la lògica de la meitat més u. No si vols que la teva organització tingui vocació de govern, de representació de la societat. Els 5 del PSC van trencar la disciplina de vot. Una disciplina de vot, que malgrat té mala fama, és una part del contracte entre els votants i els representants. I en canvi una acció punible va salvar el PSC.

Però el 23 de gener ja és passat. Ara toca treballar per allò que no es va arribar a trencar torni a lluir unit amb la riquesa de la diversitat i la transversalitat. I per a que això passi hem de posar fil a l’agulla. Abandonar les tensions i les paraules que remarquen el que ens separen. Entendre que 20 és molt més gran que 15 més 5, diguin el que diguin les matemàtiques, i que el PSC és molt més que 20 diputats. És hora que la minoria entengui la realitat de la majoria i a la vegada que des de la majoria apareguin veus crítiques amb el recurs de l’imperi de les votacions. El PSC sempre ha estat un partit d’esquerra. De mà esquerra. No apliquem la contundència de la dreta.

Quan érem diversos, un milió de catalans es van sentir atrets pel nostre projecte. Ara només 500.000.

2 thoughts on “Esquerra o dreta?

  1. Retroenllaç: Observatori de ciberpolítica » Blog Archive » El “derecho a decidir” en el PSC, es hora de preguntar a la militancia

  2. En la darrera paraula del post hi manca un zero! Altrament, seria un desastre de resultat!!!

    No ha estat només en la votació del passat dia 23. Han estat també en les diferents Diputacions (menys la de Barcelona…, i segur que tu en podries donar una explicació), també va ser ahir a l’Ajuntament. També és en el nombre de consistoris governats pel PSC que s’han adherit a l’AMI i en els militants que formen part de l’ANC.

    No vindré jo a predicar a casa vostra, però no se pas com us ho fareu. Hi ha molts temes a debatre, però el tema nacional és important (no dic que hagi de passar pel davant d’altres temes -com el social, per exemple- però el que no entengui que ara és important, és que viu en un altre Planeta).

    És hora de definir-se i en aquí és on surten els problemes. Per què no és el mateix seguir la tirania de la majoria dels Partits (de tots) per temes menors, que fe-ho en d’altres: avortament, llibertat religiosa, eutanàsia, estat propi, estat federal, independència. No és el mateix, perquè aquests temes tenen un gran calat, on intervenen també la perspectiva històrica, la consciència personal, els valors, les creences…

    Per a quan la llibertat de vot en temes especialment importants? Per a quan les llistes obertes? D’aquesta manera jo mateix podria votar algú del PSC que veies els temes nacionals com jo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s