Politica

Aproximació al debat dels partits polítics.

A rel d’exercir com a secretari d’organització de la meva agrupació, un dels debats al voltant de la política que més m’han atret ha estat el de la renovació (necessària) dels partits polítics.

Són molts els articles que s’han publicat al voltant, moltes les xerrades a les que de ben segur hi haureu pogut anar si us interessa mínimament aquesta problemàtica i, sens dubte, entre aquells que encara militem en organitzacions polítiques és motiu d’hores i hores de conversa. Tant que el partit on milito està buscant i provant respostes.smiles

Deixeu-me que us aporti el meu punt de vista, clarament contaminat per les responsabilitats delegades i acceptades, sobre el debat, els problemes i algunes solucions. Ho interaré fer en un parell, o tres, d’entrades.

Per començar citaré un dels mantres de tots aquells que militem:  “El partit és una eina per transformar la realitat social en base a uns ideals”. Aquesta eina competeix pel poder, ja que el necessites per dur a termes canvis. Però tot sovint  ens oblidem, o no comentem, que tot comença amb “és una organització de persones“.

O sigui, un partit és un grup de persones organitzades que competeixen amb altres grups per aconseguir el poder per transformar la societat en base a uns ideals compartits.

La definició és una mica barroca i suposo que no gaire acadèmica, però hi surten paraules que em semblen molt importants: persones, organització, poder, societat i ideals.

Deixeu-me que comenci donant importància a que som persones. No hi podem deslligar la part no racional. I no cal. Molta part de la feina política es sustenta per la passió i per l’entrega de gent anònima. Al cap del dia, hi ha molts sentiments, positius i negatius, lligats al partit i a altres persones. Aquest és un factor que no podem obviar quan analitzem les problemàtiques i intentem trobar solucions.

Organització. Tota organització té por als canvis. Canviar és obrir la porta a la desorganització, i això va contra el control, el que fa que hagis funcionat any rere any. Hem d’entendre que qualsevol organització és mil vegades més reàcia a canviar que la més conservadora de les persones i que les organitzacions tenen una ànima i una manera de fer pròpia, molt més complexa que la suma dels seus integrants.poralscanvis

La lluita pel poder fa que l’organització tingui un funcionament clarament executiu i poc deliberatiu. Afecta al model de democràcia interna i per tant es dona alhora una pugna important pel control dels òrgans de gestió interna. A més, la voluntat d’exercir poder a diferents nivells administratius, tot sovint amb interessos confrontats, fa que la pugna sigui encara més important.  Com escoltava no fa gaire a un polític socialdemòcrata holandès “en tota lluita pel poder, el més important és tenir les regles clares”.

La societat actual, aquella que volem transformar, ho està fent a una velocitat tan gran que no ens dona temps a plantejar les preguntes. El model d’interacció s’ha vist superat. És erroni que els partits estiguin deslligats de la societat. Per començar els componen persones que són “societat”, en molts casos, gent compromeses amb d’altres organitzacions de la societat civil. El que passa que la manera de fer ja no es vàlida. Els tempos són massa lents, quan tenim una resposta, ens passa que la gent s’ha cansat d’esperar-la o ha canviat la pregunta.

abel i cain

Per últim, els ideals. Compartim moltes coses dintre d’una organització. No tot al 100% però hi ha un pacte de mínims, que es va reeditant en cada congrés (o s’hauria) i acceptem (a vegades de mala manera) allò que no ens encaixa.  Però la necessitat de diferenciació, fa que remarquem, emfatitzem més les nostres discrepàncies. I ho fem amb la beligerància que només dos germans ho poden fer.

Continua a Els debats públics al voltant dels partits polítics (aquí)

3 thoughts on “Aproximació al debat dels partits polítics.

  1. Interessant, molt interessant, però les persones son persones i un canvi com el que sembla que es produeix en aquests moments fa que la por a perdre ( el que sigui ) els deixi parats e inoperatius, traspassa la frontera de persones a grups, i per tant a partits.

    La sol·lució ? Potser un canvi de mentalitat profund dels que “manen” o, substitució total d’aquest.

  2. Retroenllaç: Fanboys en la red: hooliganismo partisano | Observatori de ciberpolítica

  3. Retroenllaç: Dic la meva | Una hora de son menys al dia...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s