Politica

Els debats públics al voltant dels partits polítics

Si arribes aquí sense llegir Aproximació al debat dels partits polítics (aquí), millor que comencis dedicant-li un parell de minuts.

La lògica aconsellaria, o dictaria, que després de les consideracions prèvies entrés a detallar tot allò que cal millorar al voltant dels partits, després quines millores s’han proposat des del debat públic i finalment els meus comentaris sobre les àrees de millora. Però em permetreu que a casa meva us proposi un altre recorregut. En aquesta segona estança, escriuré sobre de quins temes s’han tractat al debat públic i en faré alguna reflexió.

Es obvi que hi ha un problema. Un maldecap que afecta a la societat, si més no a aquella part de la societat que vol viure en un marc democràtic. Perquè els partits són agents imprescindibles en el nostre model de  reformesdemocràcia. Un dels debats, potser el primer i més seriós, hauria de ser si els partits actuals no ens funcionen, que fem? els arreglem o en busquem una alternativa? Fugint de populismes (tan comuns), amb defenses a un i altre costat i demanant propostes clares.  Si creiem que no calen, que hi ha millor alternatives, construïm-les. Si no, possem-nos a treballar per millorar-los. Les carències dels partits afecta a la nostra democràcia i per tant ens és un problema directe.

Continua a Dic la meva (aquí)

En aquesta entrada suposaré que la voluntat majoritària és la de millorar el model actual.

Deixant a banda els anàlisis de com funcionen actualment i quines carències tenen, tot el que hem pogut llegir o escoltar al voltant dels partits (la part constructiva) es pot agrupar en dos grans blocs: la necessitat d’una nova llei de partits i com han de ser les organitzacions polítiques dels nostres temps.

parlamentEl primer és una reivindicació clara i necessària. Si els partits són agents privilegiats de la nostra democràcia, se’ls ha de demanar uns mínims que assegurin que poden complir amb el seu encàrrec. Podeu trobar dos exemples d’aquestes iniciatives a Por una nueva ley de partidos (aquí) o +Democracia (aquí). Aquest és un debat que acompanya a la reforma de la llei electoral a Espanya i a la creació d’una a Catalunya (vergonya ens hauria de fer).  Altres debats lligats han de ser el del finançament dels partits polítics, el de la llei de transparència o el del registre de lobbies. O sigui, amb això bastim els marcs legals al voltant d’aquells cridats a pugnar pel poder. Com a societat hem de lluitar per a què això passi. Reforçant a les forces polítiques que més clarament hi treballin, pressionant amb iniciatives des de la societat civil, amb el diàleg directe amb els nostres representants…

lleielectoral

L’altre aspecte, el Com han de ser els partits polítics ha estat més filosòfic. Si extraiem la part normativa que es deriva de les propostes de nova llei de partits, ens trobem amb reflexions molt lligades al Món 2.0.  En dos vessants, una funcional i una altra filosòfica.  Sens dubte, les organitzacions i aquelles persones que tenen un paper actiu en la vida política han d’aprendre a moure’s en una societat que és relaciona a una velocitat increïble, que consumeix la immediatesa i no actualitat. Aquesta nova realitat, però ha deixat a molta gent fora de lloc. Existeix l’escletxa digital, que va molt més enllà de no tindre twitter, facebook, canal a youtube… Hi ha un bloqueig a acceptar canvis provinents d’aquest nou món.

web20En el post anterior feia referència a no oblidar la part que som persones, és a dir, hi lliguem sentiments a la nostra acció política, i que les organitzacions són molt reàcies a canviar. Si volem canviar alguna cosa, no podem començar amb el TOT. En primer lloc perquè qui hi han estat treballant se senten atacats, menyspreats i es tancaran en banda a canviar. En segon, perquè possiblement sigui fals.

Les visions 2.0 han comunicat aquesta voluntat de canviar-ho tot i els militants han reaccionat amb rebuig. L’error dels revisionistes 2.0 comença amb l’aproximament a través de les eines i no a través de la filosofia i aquí l’escletxa digital ha fet que el rebuig sigui encara més gran. Són dos grups que no es poden comunicar perquè parlen en idiomes diferents.

Al meu entendre el 2.0 ha vingut per conviure i no per substituir al 1.0. És aquí on hem de treballar. A entendre i incloure a les noves organitzacions el 2.0 i sobretot el seus valors (cooperació, horizontalitat, autenticitat, dinamisme…) però no oblidar que hi ha una gran part de la societat que no hi viu en aquesta realitat i que possiblement no hi viurà mai. O sigui, els reptes són incorporar el 2.0 i millorar el 1.0.

Altres propostes parlen d’un tornar a l’origen. A uns partits que participin en la societat en més espais que la política. Crec que és un error. Avui en dia al nostre voltant trobem entitats socials que el que li manquen és sumar forces i no dividir esforços. Els partits hi han de col·laborar i sobretot complir amb el seu paper de transformar la societat per a que els problemes als que donen respostes la societat civil desapareguin des de l’exercici del poder democràtic delegat.

2 thoughts on “Els debats públics al voltant dels partits polítics

  1. Retroenllaç: Els debats públics al voltant dels parti...

  2. Retroenllaç: Dic la meva | Una hora de son menys al dia...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s