Debat PSC / Politica

Dic la meva

Per acabar la sèrie al voltant dels partits polítics escriuré sobre quins punts obriria un procés de reflexió i que hi aportaria. Si arribes aquí directament, et proposo que primer llegeixis Aproximació al debat dels partits polítics (aquí) i després Els debats públics al voltant dels partits polítcs (aquí).

M’hi aproparé des de dues direccions ben diferenciades: la cultura política i organitzativa i la participació a un partit polític. Deixaré alguns punts que crec que han d’encabir-se en la llei de partits. I sens dubte faré moltes referències a les realitats del meu partit, el PSC, perquè és el que més conec i en el que més interès tinc en que s’actualitzi. Però dubto que  dels altres partits (per converses amb militants d’altres organitzacions) difereixi gaire.

activistComençaré per la participació dintre d’un partit. Si la primera pregunta és per què m’afilio, la resposta ha de ser la d’un exercici de corresponsabilitat social. Però un cop dintre, hi ha moltes maneres de militar. Totes elles respectables. Des del que aporta la seva quota i de tant en tant passa per l’agrupació al que està en totes.  De qui no vol responsabilitats a qui està disposat a exercir-les. Però crec que no aprofitem tota la força de la militància. Hi ha massa distància entre qui no té responsabilitats estructurals o representatives i qui les té. O sigui, hi ha gent amb ganes de participar, de treballar, a qui no li donem feina. I és sobretot perquè no hem creat nous “llocs de treball”, la manera de participar en l’organització és la mateixa que fa trenta anys.

Crec que passa per entendre que el cicle de la militància no ha d’anar lligat al cicle electoral. Hi ha noves iniciatives com el “Causes per temes” que s’hi aproximen a aquesta visió, però podem anar més enllà. Imaginem que a la pregunta “Tu que fas al partit?” la resposta fos  “treballo en el grup de suport al diputat X en tot el que fa referència a temes mediombientals” o”a part de la tasca de la meva agrupació, tinc trobades amb el diputat adscrit del meu territori, el senador, el… i això ens ha permès visualitzar i treballar per aquesta problemàtica“, “Ajudo en la creació d’infografies per explicar millor les nostres posicions” . La creació d’espais de suport a càrrecs electes (ja sigui per temàtiques o per territorialitat), a les estructures professionals de l’organització, etc. pot generar aquests nous “llocs de treball”.trabajoenequipo

El gran tresor dels partits és gent compromesa que vol aportar el seu esforç. Doncs aprofitem-la donant suport a l’estructura tècnica professional i als nostres representants polítics. Anem més enllà de l’assistència a mitings, a fer paradetes o porta a porta.

Assumir les primàries obertes per elegir candidats (que ha d’anar seguit, sens dubte, per l’elecció directa entre tota la militància del primer secretari a nivell nacional i de federació) és un gran pas  pel que fa la cultura política i organitzativa. Però crec que el gran dèficit és la manca d’espais de debat i un excés de poder de representació territorial.

opinionLa primera fa referència a que els consells de federació o nacional no són òrgans de debat sinó de decisió. I això ens genera molts problemes. No tenim espai per dir les coses dintre. Crec que la potenciació de les sectorials com a generadors de debats amb cicles i la celebració d’un congrés anual on actualitzar les nostres propostes podria ser una manera d’articular de manera més plural les nostres tesis i ja posats poder rentar la roba bruta a casa. Deixeu-me que introdueixi un tema: l’oficialisme. Hi ha gent que és crítica amb les direccions, però creu que la veu del partit ha de ser única i que la seva opinió discordant només ha de ser dita de cara endins. Amb més debat intern i dins de casa, sumaríem veus.

L’altra mancança fa referència al sobredimensionament de la territorialitat als òrgans de decisió interns. Per una banda per la creença que en organitzacions tan petites, territorialitzar suposa un anacronisme  i per l’altra perquè accentua un sistema de majories que simplifica la diversitat de la nostra societat. Impulsar les corrents internes i separar els àmbits locals i nacional serien temes per debatre. El segon em genera especial interès, tot sovint defensar aspiracions locals i nacionals pot generar conflictes. I els alcaldes (o agrupacions/federacions) poden caure en la temptació d’imposar tesis que els beneficien al seu territori però que perjudiquen al conjunt de l’organització.

conflictos-de-intereses

 

One thought on “Dic la meva

  1. Retroenllaç: Els debats públics al voltant dels partits polítics | Una hora de son menys al dia...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s