Debat PSC / Pol. Barcelona

El Mirlo Blanco

Tot d’una molts coneguts (alguns fins i tots amics) s’han aficionat a l’ortinologia i han començat a parlar continuament d’un Mirlo Blanco (en català: merla albina) i buscar-lo amb certa obsessió pels carrers, avingudes i places de Barcelona. Jo els dic que un Mirlo Blanco no es busca, es troba. Però no em fan gaire cas i m’argumenten que a Roma ja tenen el seu i que em deixi de jocs florals.

ornitolegs

I és veritat. A Roma ja tenen el seu. El Papa Francesc (@pontifex_es) és allò que diuen un Mirlo Blanco. Un personatge únic, una raresa. Aquell a qui fins fa poc anomenaven Jorge Mario Bergoglio ha sorprès a creients, a descreguts, a agnòstics i a ateus (que és el meu cas). Des del encara recent 13 de març, el nou Vicari de Crist sembla tindre totes les respostes, totes lestime-agencia-efe-papa-francisco virtuts que l’ Església Catòlica necessitava. Tot començava amb l’elecció del seu Nom, després arribaren els símbols (no viure al Palau Apostòlic, la visita a Lampedusa, fugir de l’or, no fer ús del PapaMovil, les investigacions al voltant de l’IOR…) i les seves paraules a favor d’una església pobre pels pobres,  de la necessitat de la laïcitat dels estats, la mà oberta vers al gays, cridar als joves a rebel·lar-se contra les injustícies del món actual… Si us fixeu, fins ara gairebé tot han senyals, gestos, exemples personals, denúncies contra el poder: Qui sóc jo per jutjar als gays? no hi ha cap fet. Encara no ha canviat res a l’Església (Exemple). És sorprenent com la monolítica Església Catòlica, aquella que no va saber donar la resposta a la successió del carismàtic fill de la guerra freda Joan Pau XII, ha trobat la seva merla albina. El nou Bisbe de Roma, amb només els seus exemples i les seves paraules, ha fet que els catòlics (tots) tornin a apropar-se a l’Església. I per mi és un clar exemple que la gent vol creure. Vol tornar a tindre FE.

Els meus coneguts neo-ornitòlegs tenen raó: necessitem un mirlo blanco.  Bé, en necessitem uns quants. Però sé que els meus amics es refereixen sobretot als socialistes de Barcelona. Però insistiré en allò de no buscar-lo, sino trobar-lo. No pots anar a buscar-lo perquè si estigués a la vista ja l’haguéssim vist tots. Cauria com a fruita madura.  No caldria que el busquéssim.

iwanttobelieve

Per trobar-lo necessitem crear l’espai per a que la merla (en el nostre cas  ja podem dir Candidat/a a l’Alcaldia) pugui aparèixer. I aquest espai es diu primàries obertes.  A diferència d’altres companys de formació i malgrat les dificultats crec que són necessàries si volem trobar a algú que desperti Barcelona. Unes primàries obertes de veritat que han de servir per conèixer millor les ¿6? merles que aspiren a liderar el renovat projecte socialdemòcrata per la nostra ciutat. Escoltar el seus cants, veure com competeixen pel seu territori i al final saber si el negre de les seves plomes es devia a passar massa temps a dins de les xemeneies i només necessitaven espai per poder batre les seves ales i poder treure-se’ls. Els lideratges es demostren davant dels reptes i davant de les dificultats. Començant pel pas més difícil, el “Sí, jo vull, jo puc, liderar!”, aquell petit i necessari exercici de vanitat, seguint per la difícil tasca de sumar tots els esforços i totes les veus i acabant arribant a la ciutadania. Una ciutadania que cada vegada creu més en els projectes compartits, en les corresponsabilitats i que esta descreguda d’una classe política, però que encara vol creure en la política.  Si ho fem bé, tornarem a creure.

2 thoughts on “El Mirlo Blanco

  1. El mirlo blanco, ¿qué alma tendrá? Lo digo porque siempre se habla de las dos almas del PSC y yo creo que os equivocáis, son dos cuerpos que quieren compartir la misma alma y eso es imposible. No se encontrará mirlo si no se aclaran las ideas. Y yo creo que ya es hora de que el PSC y el PSOE se separen para que los simpatizantes de uno y de otro puedan votarles sin cerrar los ojos o taparse la nariz. Eso no quiere decir que no puedan apoyarse o aliarse pero teniendo las bases y las ideas de los dos partidos claras. Es la única solución que yo veo para que el PSC-PSOE no se convierta en un batiburrillo que nadie entienda y que acabe desapareciendo. Un saludo. Victoria Caliani.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s