Politica Catalana / Uncategorized

Un candidat pel 2021

L’home tranquil ha sacsejat el taulell.

L’ home tranquil ha sacsejat el taulell. La notícia saltava a mig matí, desfermava opinions a twitter i omplia les tertúlies de les televisions al migdia. Salvador Illa, el secretari d’organització dels Socialistes catalans, l’home del PSC a Madrid, el ministre de Sanitat,  seria el candidat socialista el pròxim #14F.

No és fàcil substituir a Miquel Iceta. Molt possiblement és el millor parlamentari de les darreres legislatures, el millor verb al faristol i com Cirano, un enemic temible si se l’’aconsegueix enfadar. Però Iceta ha donat el pas al costat al tenir clar que el seu secretari d’organització era la millor opció de cara a les pròximes eleccions

A Illa l’hem descobert per culpa d’una pandèmia. Les seves intervencions s’han fet virals a les xarxes socials per la seva educació, realisme  i empatia amb l’adversari . Les seves formes en un temps on la política sembla una guerra de trinxeres han atret l’atenció.  Aquest home a qui el fang no l’esquitxa.

Molt possiblement Illa hauria estat un candidat impossible en un altre moment. Però les necessitats del present esculpeixen els valors emergents i sembla que entre tant crit i tant assenyalar la diferència, comencem a valorar a algú que surti de la seva trinxera i parli amb modèstia i empatia.  

Ambició contra la resignació 

Les pròximes eleccions semblaven cridades a ser un tràmit en lògica processista. Enmig de la pandèmia, les preguntes a resoldre es responien per blocs. Quina part dels dos blocs gairebé simètrics es repartien els diferents els partits? Superaria definitivament ERC a Junts? Fins a on creixeria el PSC i fins a on s’enfonsaria C’s?

La jugada del canvi de candidat ha estat llegida pels analistes i opinadors com un cop a la taula. Una jugada audaç, arriscada, contra la resignació. Un moviment per guanyar, no per créixer.

De cop la pregunta a respondre ha canviat: qui guanyar, ERC o el PSC?

Assenyala Juliana que aquest moviment encaixa amb la por atàvica dels catalans a la decadència. Neguits que s’allunyen de les lògiques de les successives eleccions processistes.

I és que com assenyala David Miró a l’Ara, el PSC no és C’s. És una organització implementada en el territori, amb un ideari clar i  amb quadres acostumats a gestionar. Un partit  que s’ha apropat com cap altre a representar la complexitat de Catalunya. Una victòria socialista no seria un brindis al sol i innòcua com va ser la de C’s. 

Superar el 2017

Però hi ha un punt que anirà prenent més força, molt més enllà del 14F i que avui ja apunten editorials i articles d’opinió: Illa és el primer candidat que no mira de reüll els fets del setembre i octubre del 2017.

Els protagonistes del 2017 difícilment podran gestionar les passes necessàries per reduir distàncies entre els blocs. Els fets de la tardor del 17 van deixar masses ferides, entre representants però també entre electors. Catalunya necessita que hi hagi electors que deixin de votar en lògica processista, que deixin endarrera el 2017, el procés.

El PSC és el primer partit que dona una passa decidida per mirar de cara al futur, per superar la lògica de confrontació del 2010. Sembla encarar-ho amb la convicció de la necessitat de fer passes àrdues fins i tot per la seva parròquia. Sense els complexes que encara tenen altres formacions.

Un amic em recorda sempre que no hi ha millor idea que a la que li ha arribat el moment. Ara la millor idea sembla ser tornar a parlar dels reptes de Catalunya. 

Benvinguda sia aquesta idea!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s