Uncategorized

Trust the process

Entre els aficionats de l’equip de la NBA Philadelphia 76ers i a partir de 2013, va fer fortuna la frase “trust the process”. Confia en el procés. El “procés” era una estratègia ideada per Sam Hinkie, general manager de l’equip, que es basava en perdre. En fer que tot anés el pitjor possible per aprofitar al màxim els mecanismes de reconstrucció de la lliga. Desmuntar l’equip, perdre tot el possible voluntàriament. Tot valia. La promesa era un futur esplendorós. No importaven els anys de derrotes, forçar les regles i abandonar tot tipus de valors. La victòria final ho compensava tot. Els aficionats creien en el procés.

Tot sovint ens resguardem en aquest “demà tot anirà millor”. Per això és fàcil empatitzar amb la idea de fer les eleccions més endavant. 2020 ha estat la demostració pel món occidental del que suposa viure sense accés a vacunes. A massa gent hem hagut de dir adéu prematurament. Hi ha hagut una part de la societat que per possibilitat i responsabilitat han pogut rebaixar la seva exposició al virus al màxim. Altre, que la seva realitat econòmica l’ha empès a mantenir un ritme d’activitat més alta i sortir cada dia al carrer. I és que tota crisis entén de classes. A uns se’ls fa més fàcil empatitzar que a altres.

Ahir i avui proliferen articles interessants analitzant fredament la decisió del govern i la diferència entre desconvocar i ajornar. Us enllaço el del periodista Lluís FoixEleccions suspeses, no ajornades”, el del politòleg Ernesto López ValletLas elecciones no se han aplazado” i el del catedràtic de dret constitucional Xavier ArbósElecciones aplazadas: inseguridad política”.

Tampoc és impossible empatitzar amb els partits polítics que necessiten l’ajornament. Sempre es diu que les enquestes són fotografies fixes d’un moment, però moltes fotografies fan un pel·licula i quan s’apropa la data comencen els tremolors de genolls per si no guanyes, la por a perdre i patir la travessia del desert definitiva, el desconcert de qui se sap fora de joc o encarar una realitat que coneixes perquè molts companys t’han abandonat. Hom trobarà fàcilment posicions de tots els partits dient que les eleccions #14F eren inajornables i del govern explicant que estarien preparats. L’exemple més clar ha estat el director de comunicació de JxCat Pere Martí Colom felicitant-se perquè l’ajornament suposava temps per guanyar, l’anàlisi avui de l’Enric Juliana a “Portugal y Holanda votan, Catalunya aplaza” és més fàcil de pair.

Conclou terriblement Isabel Garcia Pagan el seu article “Se alarga la agonía” i no puc estar més d’acord: “Suspender las elecciones catalanas y llevarlas a mayo es la confirmación de un fracaso –del ejecutivo y del legislativo– que va más allá de los positivos por la covid, la velocidad de contagio desbocada o la ocupación de las ucis. Es el fracaso de la voluntad de autogobernarse hasta las últimas consecuencias y al margen de intereses partidistas.”

A Catalunya, en conjunt, ens ha estat fàcil empatitzar amb els que s’oposaven a les maniobres de Boris Jonhson i la seva suspensió del Parlament o qui es va oposar als intents de Trump de suspendre les eleccions a USA. 

Divendres, la portaveu de JxCat s’adreçava des de la sala de premsa del Parlament i deia “La nova data del 30 de maig no es pot endarrerir. Cal que hi hagi garanties i que el dispositiu electoral estigui previst, independentment del moment en què ens trobem de la pandèmia. Que no depengui de si estem de pujada, de baixada o amb la corba controlada”. 

Trust the process. 

PD: A Sam Hinkie el van fer fora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s