En una frase

Necessito escriure al voltant d’una frase.

D’aquesta frase:

“Aquesta proposta s’acosta més a la política econòmica de Barcelona en Comú”

La va pronunciar el Regidor Pisarello (BeC) i la recullen en les seves cròniques Clara Blanchar per a El País i Cristina Buesa per a El Periódico. La diu dimarts passat i fa referència al pacte amb el PSC sobre les ordenances fiscals i que tenia a l’IBI com a element principal. Jaume Collboni (PSC) per la seva banda comentava que “Nosaltres sempre hem defensat una fiscalitat valenta i progressiva, mai donarem suport a congelar l’IBI als més rics de la ciutat”. 

Fa unes setmanes, el govern d’Ada Colau havia de retirar de l’ordre del dia la votació de la seva proposta d’ordenances fiscals per la manca de suports. La proposta de BeC era molt semblant a les darreres presentades per Trias i tant Socialistes com ERC demanaven més valentia i una òptica més progressista al govern.

Haig de reconèixer que la frase m’irrita.

M’irrita perquè la pronuncia el portaveu del govern de Barcelona. Perquè denota una manca de lideratge. Perquè aquesta frase és d’Oposició. Qui té la capacitat de marcar la iniciativa no pot (no ha) de dir “(després de cedir en el pacte) aquesta proposta s’acosta més a la política econòmica de BeC”. Si és així, per què no la van redactar d’inici així?

Ada Colau, malgrat la seva feblesa numèrica (11 de 41), no ho té difícil per governar a Barcelona. La creació d’una majoria alternativa a la liderada per Colau és gairebé impossible. En part per la pròpia figura de l’Alcaldessa, que encara manté l’aura d’activista que la fa impermeable a la crítica política, i en part per la fragmentació del plenari i la situació política catalana. Però fins ara no n’ha tret profit. BeC ha optat per continuar sent activistes i oposició en comptes de ser polítics i govern. La seva mesura estrella ha estat la moratòria hotelera, que només actua en una part del problema turístic (el més mediàtic) i no aporta solucions, i que el Ple de Barcelona ha instat a modificar amb els vots de CiU, ERC, PSC i C’s “per no parar l’activitat econòmica i generar ocupació”. I pel camí hem vist com es malbaratava per una performance de BeC, PP i CUP el ple extraordinari de la pobresa, el lamentable espectacle del duel de banderes al balcó de l’Ajuntament durant la Mercè o com BeC feia seva una mesura d’ocupació impulsada pels Socialistes de Barcelona durant el mandat de Trias i que ICV havia votat en contra.

El grup municipal dels Socialistes de Barcelona, amb Jaume Collboni al capdavant, és qui més rèdit ha tret la manca de lideratge d’Ada Colau i Barcelona en Comú, avançant-se a una ERC que continua més preocupada en què passa a l’altre costat de plaça Sant Jaume que en implicar-se en la ciutat.

Barcelona necessita que el govern deixi de mirar-se el melic. Que entengui que amb eslògans i performance s’omplen pàgines de diari i es fan tuits, però no se solucionen els problemes de la gent. A Barcelona cal política, diàleg i menys supèrbia.