Uncategorized

Coses que fas un meravellós dissabte de finals de juny…

Tot sovint prenem decisions estranyes.

En el meu cas, l’última va ser tancar-me un meravellós dissabte de finals de juny a una sala d’actes d’un centre cívic de Sant Feliu de Codines. La raó que li vaig donar a la Laura, la meva parella, per no compartir aquest meravellós dissabte de finals de juny va ser que volia anar a l’assemblea constituent d’ Avancem! La Laura, que em coneix i em consenteix massa,  no em va demanar més explicacions. Si ho hagués fet li hauria dit que volia escoltar. Que si alguna cosa es movia dintre (o al costat) del PSC, valia la pena sacrificar un meravellós dissabte de finals de juny. I amb gent de l’agrupació gracienca (16 hi vam comptar!) ens vam anar cap a Sant Feliu de Codines.

Avancem!, impulsat per en Joan Ignasi Elena, es defineix com un moviment per una aliança catalana de progrés.  I segons la seva web es presenten com:

Moviment Avancem neix  amb la voluntat d’encoratjar i ajudar al PSC i a l’espai progressista català en el seu conjunt a emprendre una nova etapa política sense demores, de manera decidida i ambiciosa. I amb l’elaboració d’una nova cultura política que sostingui tota la nostra actuació política: radicalment democràtica, fidel als nostres reptes fundacionals, imaginativa i en consonància amb la societat del coneixement que ens ha tocat viure.

L’ Assamblea constituent presentava tres taules de debat horizontal:

  1. La prioritat de la igualtat social i el benestar.
  2. Catalanisme de futur: federalisme, sobiranisme i europeisme.
  3. Renovació democràtica i primàries.
i amb la presència de convidats de l’esquerra catalana com Joan Ridao, Dolors Camats, Jordi Miralles…

L’enunciat del punt 3 ens presenta el que és el gran dilema, al meu parer, amb el que es trobarà Avancem! El primer debat serveix per recordar que uneix a tota l’esquerra catalana. El segon debat intenta posar sobre la taula que ens separa (l’encaix Catalunya-Espanya) i trobar una solució que tothom pugui fer seva: federalisme real i reconeixement del dret a decidir dels catalans. El tercer volia parlar de futur, de noves maneres de fer política, però l’ inclusió de la paraula “primàries” tancava el debat massa al voltant del PSC. I aquí és on crec que rau un dels problemes d’ Avancem! Haurà de decidir-se si vol ser un moviment encoratjador del PSC i del seu entorn o si es vol constituir en un espai comú de l’ esquerra i el centre-esquerra català i catalanista. Tots dos propòsits són lloables i difícils d’assolir, però dubto que es puguin assolir conjuntament. Si que crec, però,  que l’èxit en un d’ ells pot comportar l’ èxit en l’altre.

Les dues primeres taules van ser molt interessants, en especial la segona. Permeteu-me que ressalti les intervencions de la Rocío Martínez Sempere i de l’ Ignasi Llorent al primer debat, i de la Laia Bonet i en David Elvira al segon. De la tercera taula, dir que esperava coses diferents i no catarsis.

Avancem! és una creació d’elits. Per mi no és un fet negatiu. Però tampoc s’ha d’intentar amagar ni disfressar. L’acte no va ser constituent si no una presentació. La voluntat participativa s’ha de traduir en una gran permeabilitat. Si la gent que hi vol participar es sent, majoritàriament, escoltada i amb espai, com va néixer no serà important.

El format, malgrat la voluntat dels impulsors, és caduc. Noves idees demanen nous formats, i nous organitzadors.

Em va agradar molt l’ambient. Deixeu-me que el defineixi, en general, com horitzontal. De fet va ser la millor de les notícies. Molta gent va parlar, i d’una manera que tot sovint trobem a faltar.

Si els catalans es defineixen majoritàriament de centre-esquerra o esquerra i aquest espai està ocupat per més d’un partit, l’ única possibilitat d’un govern progressista és la construcció prèvia d’un espai comú a les diferents sensibilitats dels partits. Un espai comú sobre el qual edificar un projecte de govern comú i al qual replegar-se en el moments de dubte. Una cosa que va faltar durant els 7 anys de govern del tripartit.

Prefereixo que el camí d’Avancem! el porti a la de la construcció d’aquest espai comú. L’organització de debats de petit format arreu del territori on el PSC s’hagués de posicionar davant la resta de l’esquerra catalana i catalanista ens faria bé.

Si el camí és el de corrent del PSC que vol remoure el partit i l’espai més proper, només esperar que no es converteixi en una versió 2.0 de Nou Cicle o d’un punt de trobada dels anti, dels contra, dels no. 

Per últim, dir que no em penedeixo de  d’haver-me tancat un meravellós dissabte de finals de juny a una sala d’actes d’un centre cívic de Sant Feliu de Codines.

4 thoughts on “Coses que fas un meravellós dissabte de finals de juny…

  1. Però si només fa 6 mesos de la nova refundació del PSC, que ha passat!!!
    Bromes a banda, imagino que l’any passats no es va tancar tot al gust de tots i hi ha grups de persones importants que volen obrir nous camins. Noves propostes per transitar per noves vies…
    Vist el que dius i el que he llegit a la premsa, no creus que tot això sona a ja sentit…No és un, altre vegada a debatre sobre aquests temes?
    La via federalista i el dret a decidit. Sobre aquests temes ja s’ha manifestat el PSC una i una altra vegada. Ara de nou?
    El federalisme a Espanya interessa a ben pocs, inclús entre els Socialistes. Almenys pel que es veu i es demostra.
    El dret a decidit per al PSC no ha estat darrerament (o mai?) una prioritat.
    Vols dir que no és perdre el temps? Vols dir que el PSC no estarà anys i anys debaten sobre aquesta nova via, o fins que en surti una altra.
    El PSC té futur com a partir en el qual hi conviuen diverses ànimes (com es diu a la premsa)?
    Quina posició prendrà el PSC amb el tema del pacte fiscal? Una postura forta i ferma en defensa de Catalunya o una postura més PSOE de “todos somos España”?
    Saps que el comentaris que et faig són des del respecte.

  2. Tomàs, sempre m’alegra que participis en aquest espai!

    Uff.. deu ni do quines preguntes… deixa’m que no segueixi l’ordre de les teves preguntes i que intenti traçar un camí de respostes.

    Malgrat que cada dia s’omplen moltes pàgines, són comptades les vegades que els periodistes troben or entre les seves paraules. Les “ànimes del PSC” és una d’elles. Tot partit té, o ha de tenir ànimes. Digues-li ànimes, corrents, faccions… i més quan es tracta d’un partit “catch all”. A CiU conviuen els neoliberals, conservadors, democristians, socialdemòcrates… Al PSC se li ha posat l’etiqueta al parlar de quina és la relació que volen els diferents sectors amb el PSOE/Espanya… bé, és un tipus de divisió de la militància… també la podries fer entre socialistes, socialdemòcrates, democristians (que en tenim)…

    A partir d’aquí, el que cal es tindre unes bases ideològiques comuns , l’espai de refugi, els pilars. I ha de treballar per fer entendre que els seus ideals són els que més convenen a la societat. Ha de renunciar un partit (o persona) a defensar una posició perquè sigui minoritària? Jo crec que no. Que no hi creguin els altres no vol dir que jo no lluiti per les meves idees… I partint d’aquest punt, el federalisme no pot existir sense la base de que tothom vulgui estar junts… i per això ha d’existir el dret a decidir. A decidir marxar o a mantenir-se units… Si més no, això crec jo. Per cert, va renunciar (algú li va demanar?) ERC a demanar la independència per Catalunya quan el recolzament a aquesta idea no arribava al 10% de suport?

    Respecte al pacte fiscal… amb tot el que s’ha parlat, l’únic partit que ha presentat un document de treball ha estat el PSC. Si fos per la gestió convergent en matèria de finançament on seriem? Recordem on ens deixava el pacte del Majestic? Si el pacte fiscal era el gran punt del seu programa electoral i anant com anem ofegats i retallant, no tenen res preparat?

    Per finalitzar… el futur del PSC, i el de qualsevol partit, no depen de les seves ànimes, si no de a quina part de la societat representa… Si ha de morir, serà perquè ja no representa a ningú. Ni als seus militants… Bé, m’equivoco, hi ha partits que sobreviuen… els que es mouen per interessos…

    Se que no t’omplen les meves respostes, però pels meus valors, el meu punt de vista no té el filtre de la senyera, en té un altre que no té res a veure amb banderes.

    I moltes gràcies per participar!

  3. Hola. He après llegint la teva resposta.

    No importa que no estem d’acord, el més important és que des de la distància ideològica puguem parlar obertament de tot.

    Jo soc independentistes des de que recordo. En les millors èpoques de’n Maragall fins i tot vaig votar PSC.

    El meu partit ideal no existeix. Per a mi hauria de ser una barreja de la corrent més nacionalista/independentista del PSC, de CDC, d’ER i de l’ala més independentista d’ICV, més la part Social que tots aquests partits més o menys practiquen.

    Mentre han estat al Govern de Catalunya (i hi han estat tots en els darrers anys), jo com a Ciutadà i com a Independentista, no n’he estat content.

    Estic fins al “gorro” de les baralles entre partits catalans. No anirem enlloc d’aquesta manera.

    És possible una aliança nacional catalana pels temes de país? Se que és molt il·lús pensar en aquesta possibilitat, però la població de Catalunya penso que donaria una resposta brutalment positiva a una iniciativa d’aquesta mena.

    Soc un il·lús, però fa 10 anys els independentistes érem pocs i se’ns mirava com els rarets. Ara tot sembla indicar que ja en som uns quants més (no cal entrar en guerres de xifres), ningú pot ja dir que en som una clara minoria.

    • Entenc molt bé el què dius… però hi ha un punt en la teva argumentació que és molt feble: els temes de país.

      Està clar quins són. La diferència rau en com ens aproximem a ells, com els ordenem i quines són les respostes…

      I això, benvolgut, és POLÍTICA.

      La resposta a la crisis no és igual des de la dreta o des de l’esquerra (o no ho hauria de ser). I la crisis és un tema de país.

      La resposta a les infraestructures varia. La dreta disposa concesions (paga l’usuari directe) i l’esquerra asumeix dèficit (redistribueix el deute)

      Educació: Concertació contra Pública.

      Sanitat: Mútues contra Sanitat pública universal.

      Molts són els punts d’ interès nacional i diverses les respostes. Les millors depenen de qui les mira… les meves preferències ja saps cap a on van…

      Recorda que CiU no estava d’acord, en el seu inici, del model d’ immersió lingüística.

      Si parlem de finançament… el tema ja és un altre… que al final anirà cap al de independència o no.

      Com que parlem de millora, deixa’m que suposi que partim d’una posició de participar al projecte espanyol. El meu parer, i crec que aquí sí que hi ha una unanimitat en els partits catalans, és delimitar el balanç negatiu… I és en aquest límit on hi ha el punt.

      Però deixa’m que digui una cosa més… encara no he sentit a cap català defensar que Alemanya no doni més.

      I més preocupant que el pacte fiscal trobo la necessitat d’un nou model de finançament pels ajuntaments.

      I per finalitzar odio els independentistes economistes! En canvi adoro als independentistes culturals o sentimentals. A mi em val amb un “jo no em sento espanyol” per defensar el seu posicionament. les raons econòmiques, em fan tremolar… i si ens surt més a compte ser francesos… demanaran entrar? (bé, no seria la primera vegada)

      És un plaer “parlar” amb tu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s