Avui una notícia molt semblant a aquesta: click ha iniciat una interessant conversa amb els companys de feina… i ja de matinada s’ha començat a gestar aquesta entrada.
Si heu navegat a través del click haureu fet cap a una notícia que parla de que en breu hi haurà imputats 11 diputats dels 55 que conformen la bancada del PP a les Corts Valencianes. A partir d’aquí els meus companys, políticament molt descreguts, van començar amb el “com és possible?“, “Quina vergonya!“, etc… i finalment es giren cap a mi esperant la meva relativització de la notícia. Només vaig sapiguer fer una cara de “que espereu que us digui?”
La seqüència d’aquesta conversa de ben segur que us serà reconeixible. La heu viscut repetides vegades en els últims temps i amb persones diferents. Fins aquí normal.
Després d’una petita defensa de la pressumpció d’inocència que els meus amics accepten ràpidament, arribem al “el que jo no entenc és com la gent els vota!”.
I és aquí on hauria de ser la notícia. “Milions de persones donen o han donat suport a 11 imputats”
Just abans de les eleccions valencianes parlava amb un noi que treballava en la campanya 2.0 del PP valencià. Em parlava de que les previsions eren molt bones (es van complir), que fins i tot estaven frenant la campanya, que no els hi calia… i jo, innocentment , li preguntava si la corrupció no els afectaria. Ell em mirà i em digué: “en aquest país, la corrupció ni suma ni resta.”
Just néixer aquest blog escrivia a Renovar el producte:
Però no ens enganyem, és la ciutadania la que ha subjugat a la Política (amb P majúscula) a la tirania del titular, de la simplificació i el tot s’hi val. Perquè en comptes de premiar a aquells partits i polítics que transmeten i actuen amb els valors que se li reclamen i castigar aquells que no ho fan, aposten per l’analisi planer, no mirar més enllà del seu nas i oblidar ràpidament. I la Política (amb P majúscula) i els polítics acaben sent producte d’aquesta poca responsabilitat de la ciutadania.
La política és intrínsica a la seva societat i transmet els bons valors, i el dolents. Mai castigarem a aquells que entenem que són dels nostres. Mai ens castigarem a nosaltres mateixos.
Si volem que les coses canviin, han de canviar els nostres valors, els nostres fonaments.
Una hora de son menys al dia... 
Aquest país ha suportat els alcaldes de Marbella, els polítics del País Valencià…, tot i ser escollits pels ciutadans amb dret a vot en les seves respectives circumscripcions.
Malgrat el teu anàlisis (assenyat), jo segueixo sense entendre alguns comportaments ciutadans, i en concret els dels votants del País Valencià fa unes dècades que ja ni els intento analitzar.
Comparteixo el punt de vista, tot i que caldria un anàlisi en major profunditat, de quins són els valors de la societat actual i que ens han portat fins aquí.