Uncategorized

Molt més que la Diagonal

Tornem a passejar per la Diagonal…

M’havia proposat escriure una entrada per rebatre les objeccions a la transformació de la Diagonal. La capacitat de treball d’un grup molt actiu i ben coordinat de ciberactivistes i el recolzament d’alguns mitjans de comunicació, en especial d’un diari de la ciutat comtal, han aconseguit que aquella màxima de que si repeteixes moltes vegades una mentida s’acabarà convertint en una veritat asumida agafi vigència. I per això aquells que creiem en Barcelona  hem de fer un últim esforç explicatiu. Però em sembla que difícilment superaré les línies que han escrit la Neus Bonet, en Manuel Cáceres o en José Rodríguez. Us recomano que les llegiu perquè són molt esclaridores.

L’actitud de CiU i el PP és mereixen un comentari, però crec que hauran d’esperar a la setmana que ve. Mentrestant us animo a llegir el que en Manuel Cáceres ha escrit al respecte.

Avui em centraré en el procés. Deixarem els aspectes tècnics que ja hi haurà temps per poder avaluar-los. És realment destacable que enmig del clima de desafecció política que impera a Catalunya  l’Ajuntament de la ciutat més important del país aposti per fer partícep a la ciutadània d’una obra amb una gran transcedència simbólica. La Diagonal és una de les referències de la nostra ciutat i obrir les portes a tots les barcelonines i els barcelonins a dir la seva és la manera més clara que l’Alcalde Jordi Hereu i l’equip que lidera que volen i ens proposen una ciutat comprometida amb els seus ciutadans. Que la classe política no pot caminar separada de la gent del carrer. I que tots, tots, ens hem de responsabilitzar de la nostra ciutat. De la ciutat en la que volem viure i de la que volem deixar als nostres fills. I això no deixa ser un acte de gran valentia per part de l’Alcalde Hereu.

Un Alcalde, un polític, que aposta realment per la participació ciutadana. Sense amagar-se i en temes que no són brindis al sol. En els últims anys hem pogut llegir que els polítics s’allunyaven de la societat. Que estaven fent mal a la democràcia. Però avui em pregunto: “Vol la ciutadania participar?”. Si els resultats de participació de la consulta per la transformació de la Diagonal són baixos haurem perdut una gran oportunitat. La societat haurà dimitit. I això és sí que és preocupant i com a part d’aquesta societat hauríem de replantejar-nos segons quines opinions que tenim molt arrelades. I és que el moviment es demostra caminant.

Per últim, permeteu-me recalcar la figura d’un Alcalde que ha apostat per obrir la ciutat als seus habitants i la d’una oposició en que l’únic ha fet ha estat qüestionar el procés. Un procés que ells havien pactat i recolzat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s