Uncategorized

El diari del diumenge…

Llegir un diari és un dels meus petits vicis… i és que se m’il·lumina la cara al sentir l’olor del paper… Fins i tot tinc la mania de posar-me a fullejar-los quan estic prenent un cafè amb els amics. Cosa que em recriminen, i amb raó.

Això no treu que cada cop vegi més urgent la reconversió de la premsa escrita. Cada dia, quan accedeixo a la premsa escrita ho faig desprès de consultar la versió web de 5 o 6 diaris diferents. Les paraules impreses arriben tard… i cada dia que passa arriben més tard.

Llavors per què ens agrada el diari? Doncs personalment pel temps que amaga un diari. Un temps que s’escapa de la velocitat endiablada de la realitat. I aquest oasis de calma invita a la reflexió i al profunditzar en les notícies. I aquí és on ha de ser, o crec que hi será, el futur de la premsa escrita. En el temps que ens regala. Els diaris (potser setmanals) han de aportar valors afegits. Per estar al dia, la radio, la televisió o internet són més agils. Llavors la premsa escrita ens ha de seduir amb documents més profunds i opinions que no estiguin tiranitzades per les “últimes noticies”. 
 
Què us sembla?

4 thoughts on “El diari del diumenge…

  1. Jo també soc del que es compra a diari (després matisaré) un diari i també en llegeixo uns quants de digitals.

    Estic d’acord amb tu que de la premsa dels festius, aquella que com dius pot fugir un tant de la bogeria del dia a dia, se n’ha d’esperar un altre tipus d’articles, de més calat, notícies que requereixin un altre format i un altre seguiment.

    Tot això m’ho perdo des de farà uns dos anys, quan vaig prendre la decisió de no comprar-me el diari els dies festius pel preu que tenen. No dic que jo tingui raó. Entenc que el diari dels diumenges porta tot un seguit de complements. Ara bé, des de fa uns quants anys els diaris han apujat tant els preus que jo he decidit retallar els dels diumenges com una mesura particular. Ells apugen el preu, jo retallo el consum.

    No es tracta de poder-lo o no pagar, és que no vull.

    Els dies feiners, el diari m’acompanya en els meus esmorzars i dinars (si nó estic amb alguna persona més) i els gaudeixo.

  2. Benvingut Tomàs,

    tens raó. Els diaris de cap de setmana no justifiquen el seu preu. Si més no el producte en si. Si valorem tot allò que regalen… De fet en la meva persona han trobat un comprador gràcies a la gran oferta de dvd’s infantils que regalen…

    Com anècdota, llegia no fa gaire que els comptes de “El Mundo” anaven malament per la lluita que havia perdut contra el “ABC” pels diumenges. Aquesta lluita s’havia basat en els regals que acompanyaven al diari i no en els continguts.

    A dia d’avui crec que el diari és un anacronisme. Sobretot si invents com l’Ipad s’impossen… Em sembla que la majoria de capçaleres s’haurien de reconvertir en setmanaris la lectura del quals, per profunditat i interés, s’allargués tota la setmana. Malgrat el preu fos 6, 7 o 10€… Si no em poden donar inmediatesa que em donin contingut.

    Què en penseu?

  3. Reconec que no sóc un gran lector de diaris i cada vegada llegeixo més els diaris locals que no pas els d’àmbit estatal. Tinc la sensació que expliquen notícies més properes a la gent. Em toca viatjar bastant i sempre procuro llegir els diaris d’allà on em trobo. Han arreglat l’escola municipal, s’acosta festa major, una nova empresa s’instal•la a la ciutat, hi ha hagut un increment dels robatoris, hi ha problemes amb el clavegueram… Les notes de societat locals tot i semblar frívoles permeten fer-se una idea de com viu i com és la gent d’un indret. En canvi les notícies macroeconòmiques se m’escapen de les mans. Fan anar els milions d’euros d’aquí cap allà amb una facilitat insultant. Jo no l’he vist mai un milió d’euros. No dic que no siguin notícies importants, però sincerament m’avorreixen una mica.

    La gran premsa escrita em sembla que va de cap a caiguda. No pot seguir el ritme de les noves tecnologies. Per estar mínimament informat només cal mirar les pàgines web de 3 o 4 agencies de notícies. Dels diaris escrits actuals em semblen especialment interessants els articles que tal tracten algun tema a fons. La premsa “de paper” no ha de pretendre atrapar a la digital. Tal com dieu se n’ha de diferenciar.

    Les seccions en les que passo més temps són: societat, internacional, cultura i esports. Les que passo molt per sobre són política y economia. No aclareixo mai res i em solen posar de mal humor.
    Les contraportades (no sé si es diu així la última pàgina del diaris) habitualment inclouen articles o notícies força interessants i amenes.
    Els articles d’opinió i, sobretot, les cartes al director també son algunes de les parts que més m’agraden.

    Les critiques musicals, teatrals, literàries o de cinema no poden faltar en cap diari.

    Ara que me n’adono, no sé ben bé perquè però també llegeixo les necrològiques.

    Finalment dir que és força sa llegir de tan en tant premsa estrangera. Comprovarem que les prioritats canvien mot d’un lloc a un altre i se’ns farà evident que no som el centre de l’univers. Som una cantonadeta. El Montilla, el Rajoy, el ZP, el Mas, l’Esperanza Aguirre i tota la colla surten més aviat poc a la premsa internacional.

    • Marc, com sempre , aportes una visió diferent. Reconec que quan començava la reflexió sobre els diaris, em centrava en els generalistaes. Mai havia tingut massa interés pels locals. Però reconec que tenen el seu espai i cobreixen un espai molt difícil.

      Fantàstic l’apunt final i torbador el de les necrilògiques…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s