Politica Catalana

Polítiques poc tangibles…

O les iniciatives per millorar la Qualitat Democràtica a Catalunya.

Hi ha polítiques poc tangibles. Em refereixo a tangibles en el sentit de “quina quantitat de diners aporto a les administracions públiques”, “a quina hora passa el camió de la brossa” o “a quina velocitat puc anar per una carretera”. Hi ha decisions, iniciatives, que són el reflex de la voluntat de servei que impregna a un partit, a un projecte polític. Aquestes acostumen a ser les que omplen la secció de Qualitat Democràtica.

El president Zapatero serà recordat per moltes coses. Pels avenços socials del primer mandat i l’ il·lusió que va generar i pels dubtes i decepcions del segon mandat. Però hi ha una decisió, la de dotar d ‘independència a RTVE, què no tindrà la transcendència i la importància de la llei de matrimonis del persones del mateix sexe, la llei de dependència, etc… però simbòlicament és impressionant. La renuncia en mig de l’era de la informació de l’ ús i benefici partidista dels mitjans de comunicació PUBLICS. Cap govern fins llavors havia volgut cedir aquesta eina de poder, control. I hem vist com el PP amb recolzament de CiU, només arribar al poder va desfer els canvis introduïts per Zapatero. Adéu informació rigurosa i independent.

De les propostes del PSC de cara al #25N en vull destacar dues:

La reforma de la llei electoral. Podriem entrar en moltes consideracions de per què és important aquesta llei, però la més important és que fa més de trenta any que Catalunya espera aquesta llei. Hi ha posicionaments allunyats interessadament. Els partits amb bons resultats històricament a les grans urbs (ICV, PP i PSC) demanen un sistema més proporcional (mateix valor de tots els vots) , en canvi aquells amb millors resultats a les zones rurals (CiU i ERC) demanen una correcció per territorialitat. D’un temps ençà, sembla que estem d’acord en el model, l’alemany, però ens manca posar-nos d’acord en el tamany de la circunscripció.

Però hi ha una mica més a parlar. El PSC proposa obrir el debat més enllà del model formal. Vol preguntar a la ciutadania si està disposada a baixar l’edat per poder exercir el dret a vot als 16 anys, si cal que les llistes siguin obertes, desbloquejades… o sigui, obrir el debat a algú més que els estrategues dels partits. Preguntar quin és el model amb el que la ciutadania es vol expressar.

La segona és la Llei d’Informació i Transparència. Crec que la política que ha de vindre ha de tindre com a base el que  s’anomena Open Gov i Open Data. L’ adopció d’una nova cultura participativa que superi el model representatiu i que no es limiti a aspectes molt propers és un camí llarg, que els governs han d’impulsar. I el primer pas ha de ser una política d’accés lliure i fàcil a la informació. Aquesta obertura, aquesta transparència ha de generar una confiança en la Política que ha desaparegut. Hem de saber en qui recau les responsabilitats, quines les prioritats de govern, quins són els recursos que es destinaran, a qui se li destinen diners públics, quants i per què…

I un cop donat aquest pas, anar obrint espais de participació, com s’ha fet en l’àmbit municipal amb bons resultats. Caminant cap a una societat corresponsable i més participativa.

Hi ha altres iniciatives que no estan exentes d’ importància  com promoure la reforma de l’administració i que podeu trobar a aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s