Politica Catalana

Catalunya no creu en Massies…

Aquest és el meu titular per les eleccions del passat 25 de novembre. En tinc d’altres, i els anireu trobant si contineu llegint aquesta entrada.

  • Catalunya no creu en Massies: La pèrdua de 12 diputats per la federació em sembla la gran notícia. Poc queda a dir després del que s’ha escrit. La jugada era clara. Avançar les eleccions, monopolitzar la manifestació del 11-S i majoria absoluta. El nou relat els permetria amagar les retallades i enfortir-se davant Madrit. Una campanya personalista amb tints messiànics, un president, un poble en èxode… Però Catalunya, tornem-hi, els catalans i catalanes han expressat que s’ enrecorden de les retallades, dels pactes amb al PP i si busquen un partit independentistes, trien l’original. La militància de CiU no deu haver passat un bon dilluns i no em canviaria pel cap de campanya. I que deu pensar en Duran? Malgrat tot, avui són l’únic gran partit català. Felicitar a CiU per la (pírrica) victòria. Després de cremar els grans ponts amb el PP i trencar els acords d’investidura amb el PSC, només els queda llençar-se als braços de Junqueras.

  • La força de l’original. Vull començar demanant-vos que us enrecordeu com estava ERC després de les eleccions municipals del 2011. Sense representació a cap gran ciutat si exceptuem Barcelona, on el Portabella havia de cedir un espai al Laporta. Avui, han demostrat que en un escenari favorable no han fallat. Què ningú s’oblidi. El principal partit independentista al Parlament es diu Esquerra Republicana de Catalunya i té 21 escons. Em sorpren que Junqueras hagi convençut tant. A mi em genera molts dubtes, però la campanya d’una Catalunya independent i integradora ha aconseguit captar a molts que abans ni s’ho haguessin plantejat. Per mi, el millor lema de la campanya. Segona força del Parlament. Junqueras, per ara, cap de l’oposició.
  • L’ orgull de El Mundo. La campanya del PP i d’Alicia Sánchez Camacho no té secrets. Bé, un. L’ Alicia. Se la de començar a pendre molt en serio. Clara guanyadora en els debats, on va captar molta quota i mai va quedar desdibuixada. Sense dubtes a l’eix identitari, en lo social i econòmic els discursos de “Senyor Mas, centris en allò important” i “Rajoy est`s dispossat a parlar, si vostè vol” han donar un molts bon rèdits. Quan altres tenen dubtes, l’Alícia té certeses. I en temps de crisis, la gent vol les idees clares.
  • ICV es vol independitzar i no pot. Seré dur amb ICV-EUiA, partit del que ideològicament no em sento gaire lluny. Es donaven les condicions perfectes per ICV. Un PSC fora de lloc, governs reaccionaris de dretes a Espanya i a Catalunya… Al meu voltant, molta gent, molts militants del PSC, em deiem que seria el gran beneficiat. Bé, els millors resultats de la seva història.  Però amb això no els dona per marxar de casa dels pares. La gent no els dona l’etiqueta de partit de govern. D’alternativa a CiU, a les dretes.  A més, s’han deixat embolcallar per la bandera. Juguen a sobiranistes…. cosa que part de la seva militància no veu gens clara… Felicitats pels 13… però oi que saben a poc?
  • El PSOE de la segona generació: Amb un vot clarament de urbà de perifèria. Fills i nets de votants fidels al PSOE i a Felipe, els votants del partit de Rivera valoran el discurs clar, reivindicatiu en lo social, radical (populista) en lo democràtic i netement espanyol. Han “robat” els fills del PSOE. I a alguns del PP cansats de tanta retallada. 9 diputats ja no es poden menystindre.
  • Hi ha altres maneres d’entendre la política, i ara són al Parlament. Per mi la CUP és la millor notícia si parlem des de la vesant democràtica. Per com es relacionen, per com viuen la política, serà molt beneficiós que tinguin l’altaveu del parlament. Malgrat no compartir moltes coses, han de ser-hi. Són el reflex d’una nova generació, compromesa, incorformista.

  • La Bombolla de les tertúlies. Queda clar que una cosa es la realitat de les tertúlies (i els tertulians), dels opinadors i dels diaris, i altres el de la societat catalana.
  • Catalunya no creu en el PSC Sabeu que al PSC li dedicaré moltes entrades, per això deixeu-me que no m’allargui. El resultat es menys dolent dels que ens esperàvem. Els diagnòstic del pacient són molt preocupants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s