Politica

De gallines i vacunes

A Rebelde sin causa (1955), els adolescents Jim Stark (James Dean) i Buzz Gunderson decideixen solucionar una disputa d’honor amb el joc de la gallina (chicken run): els dos conduiran els seus cotxes a gran velocitat vers un penya-segat i guanyarà qui freni més a prop del precipici. L’ escena acaba amb la mort de Buzz perquè se li enreda la jaqueta i no pot saltar com si fa en Jim. Cap dels dos havia volgut frenar, cedir, per no ser escarniat com un gallina.

És una escena que hem vist reinterpretada moltes vegades al cinema, en la versió de carrera en paral·lel o enfrontada. Tant que sabem que al final el protagonista, el bo, saltarà a temps o que el dolent, l’altre, apartarà el cotxe quan el xoc frontal sembla ja impossible d’evitar.

Els fets d’ahir al Capitoli que han trasbalsat el món són el resultat d’aplicar el joc de la gallina a res publica. Una estratègia de negociació que es basa en no cedir fins al darrer moment per presionar l’adversari davant del previsible xoc. Els incidents d’ahir ens copsen no per sopresius, doncs no deixen de ser el que Trump i el seu entorn havia demanat que passes, sinó perquè crèiem que l’altre giraria abans de xocar.

Fa massa que ens permetem com a societat que es jugui al joc de la gallina, que premiem la puresa irracional, la inflexibilitat dogmàtica, perquè en els fons confiem en que l’altre donarà el cop de volant. Però a vegades ja és massa tard per frenar i, com el Buzz, no podem ni saltar del cotxe a temps. Aquí ho hem viscut d’aprop.

Deia Innerarity a les pàgines de La Vanguardia que “Nunca deberíamos subestimar la fortaleza de lo que aborrecemos, ni permitir que nuestras preferencias se convirtieran en prejuicios. Tendemos a infravalorar lo que despreciamos y esto nos lleva a cometer muchos errores.” Als EEUU no hi ha 71 milions de persones que pensin com Trump. El vot té molts origens, masses per simplificar-los. El problema, i no és només a EEUU, és que hem perdut la inmunitat de grup davant dels Trumps.

Al 2018 Cómo mueren las democracias  de Steven Levitsky y Daniel Ziblat es convertia en un best seller. De manera molt didàctica explica que les democràcies liberals són ecosistemes molt fràgils, que es regeixen per normes i consensos, tot sovint no escrits, i salvaguardes (lleis, partits polítics i premsa) i que malgrat ja havien existit altres Trumps fins ara els filtres a EEUU havien funcionat. 


Necessitem vacunar-nos per poder generar de nou inmunitat de grup. És una vacuna complexa però de fòrmula coneguda: uns partits que exerceixin la seva funció de cribatge, una premsa que qüestioni el present i una societat estructurada i participativa. No és cap secret. Ara, requereix d’un primer pas individual no gens simple: empatitzar amb l’altre i alhora confiar de nous en referents que acompanyin en la interpretació del món. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s